La Piràmide de Niuserre (en egipci antic: Men-sut Ni-user-re, 'Duradors són els llocs de Niuserre') és un conjunt piramidal de mitjan abans de la nostra era construït per al faraó egipci Niuserre de la Dinastia V. Durant el seu regnat, Niuserre va acabar els monuments incomplets de son pare, Nefererkare, de sa mare, Khentkaus II i de son germà, Neferefre, abans de fer el seu complex personal. Va triar un lloc en la necròpoli d'Abusir al-Melek entre els conjunts de Nefererkare i Sahure i, restrictiu en àrea i terreny, economitzà costos de mà d'obra i material. Niuserre fou el darrer rei sepultat en aquesta necròpoli.
El monument de Niuserre abasta una piràmide principal, un temple funerari adjacent a la cara est, un temple de la vall al llac Abusir i una calçada que l'acompanya destinada al monument de Nefererkare, i una piràmide de culte. La piràmide principal tenia un nucli esglaonat construït amb pedra calcària tallada de Tura. La carcassa de pedra calcària fou despullada per lladres de pedra i el nucli restà exposat a l'erosió. Això, juntament amb una major activitat humana, va reduir la piràmide de quasi 52 m d'alçada a un monticle ruïnós, amb una subestructura perillosa per a entrar per risc d'ensulsiades.
Al costat de la cara est de la piràmide hi ha el temple mortuori amb una configuració i característiques inusuals. En lloc del pla habitual en forma de T, el temple es va construir en forma de L; una alteració produïda per les mastabes de l'est. Va introduir-hi una antichambre carrée, un tipus innovador de cambra, que es va convertir en una característica estàndard dels monuments posteriors. Té una plataforma quadrada inexplicable en el temple, que ha dut als arqueòlegs a suggerir que pot haver-hi un piramidó d'obelisc proper. Això seria inusual, perquè els obeliscos eren característiques dels temples solars egipcis, però no dels conjunts piramidals.
A les cantonades nord i sud-est, hi ha dues estructures que semblen haver estat prototips de pilons. Aquests també arribarien a ser característiques bàsiques dels temples i palaus posteriors. A la cantonada sud-est, un recinte separat alberga la piràmide de culte —una piràmide menuda l'objectiu de la qual encara no és clar. Des de l'entrada del temple mortuori, una llarga calçada condueix al temple de la vall. Estava en construcció per al monument de Nefererkare, però després es reutilitzà per al de Niuserre. Per tant, la calçada té una corba on canvia la direcció del temple mortuori de Nefererkare al de Niuserre.
Altres dos conjunts s'han trobat a la zona. Coneguts com a Lepsius XXIV i Lepsius XXV, poden haver pertangut a les consorts de Niuserre, en concret a la reina Reputnebu, o al seu germà Neferefre. Més al nord-oest hi ha mastabes construïdes per als xiquets del faraó. Les tombes dels sacerdots i funcionaris associats al culte funerari del rei també són en la rodalia. Mentre que els cultes funeraris d'altres reis van morir en el Primer Període Intermedi, Niuserre potser sobrevisqué a aquest període de transició i a l'Imperi Mitjà, tot i que aquest continua sent un tema polèmic entre els egiptòlegs.
Situació i excavació miniatura|220x220px|Pintura de la necròpoli d'Abusir al-Melek, per A. Bollacher i E. Decker, presentada com estava en l'Imperi Antic La piràmide de Niuserra és a la necròpoli d'Abusir al-Melek, entre Saqqara i l'altiplà de Guiza, al Baix Egipte (la regió més septentrional d'Egipte). Abusir al-Melek tingué molta importància en la Dinastia V després que Userkaf, el primer governant, hi construís el seu temple solar i el seu successor, Sahure, inauguràs una necròpoli reial amb el seu monument funerari.
El successor i fill immediat de Sahure, Nefererkare, fou el segon rei sepultat en la necròpoli. El monument de Niuserre va completar l'estreta unitat arquitectònica familiar que havia crescut al voltant del conjunt piramidal del seu pare, Nefererkare, al costat de la piràmide de sa mare i la mastaba del seu germà. alt=Mapa de la necrópolis de Abusir|miniatura|Un mapa de la necròpoli d'Abusir al-Melek, per L. Borchardt i O. Rubensohn, mostrant les ubicacions, de nord a sud, de les piràmides de Sahure, Niuserre, Nefererkare i Neferefre sense acabar Inusualment, el complex mortuori de Niuserre no està assentat en l'eix Abusir al-Melek-Heliòpolis. En assumir el tron, es va comprometre a completar els tres monuments inacabats de son pare, sa mare, i el seu germà, i el seu cost va recaure sobre ell. Per a mantenir-ne l'eix, el monument de Niuserre hauria hagut de situar-se al sud-oest del conjunt de Neferefre, en el més profund del desert i a un mínim d'1 km de la vall del Nil. Això hauria sigut massa costós. És possible que Niuserre volgués romandre amb la seua família, i per això va preferir inserir el seu conjunt en l'espai al nord-est del de Nefererkare, entre les seues piràmides i les de Sahure, en un terreny escarpat al nord. Aquest emplaçament va limitar la zona de construcció a uns 300 m quadrats, i va permetre economitzar al màxim la mà d'obra i els recursos materials. L'egiptòleg Miroslav Verner descriu l'emplaçament de Niuserre com «el millor compromís que permetien les circumstàncies».
El 1838 John Shae Perring, un enginyer que treballava a les ordres del coronel Howard Vyse, va buidar les entrades a les piràmides de Sahure, Nefererkare i Niuserre. Cinc anys després, Karl Richard Lepsius va explorar la necròpoli d'Abusir al-Melek i va catalogar la piràmide de Niuserre com XX. Entre el 1902 i el 1908, Ludwig Borchardt va tornar a estudiar les piràmides d'Abusir al-Melek i excavà els temples i calçades adjacents. La de Borchardt fou la primera, i única, gran expedició duta a terme en la necròpoli d'Abusir al-Melek, i va contribuir significativament a la recerca arqueològica del jaciment. Els resultats en la piràmide de Niuserre, que havia excavat entre gener del 1902 i abril del 1904, es publiquen en Das Grabdenkmal des Königs Ne-User-Re (1907). L'Institut Txec d'Egiptologia té un projecte d'excavació a llarg termini a Abusir al-Melek des de la dècada dels 1960.
Conjunt funerari Disseny Els complexos funeraris de l'Imperi Antic solen tenir cinc elements principals:
un temple de la vall; una calçada; un temple mortuori; una piràmide de culte; la piràmide principal.
El monument de Niuserre conté tots aquests elements. La seua piràmide principal està construïda amb set graons de pedra calcària, amb una piràmide de culte a prop de la cantonada sud-est, i un inusual temple mortuori en forma de L adjacent, a la cara oriental. El temple de la vall i la calçada s'havien destinat al principi al monument de Nefererkare, però se'ls quedà Niuserre.
Piràmide principal Tot i que Niuserre regnà durant uns trenta anys, la seua piràmide és més petita que la de Nefererkare i més comparable en grandària a la de Sahure. Conscient del cost que suposaria per a la seua família, encarregà que la seua piràmide se situàs en l'únic espai lliure disponible que no era en el desert. Per tant, està situada contra el mur nord del temple mortuori de Nefererkare i amb el terreny al nord caient en picat cap al monument de Sahure. A més, estava delimitada per un grup de mastabes a l'est construïdes durant el regnat de Sahure. Aquesta combinació de factors pot haver restringit la grandària de la piràmide de Niuserre.
La piràmide consta de set esglaons, ancorats en pedres angulars. Estava revestida amb fina pedra calcària blanca de Tura, que devia provenir de pedreres de l'oest del poble d'Abusir al-Melek, i li donava un acabat de cares llises. Tenia una longitud de base de 78,9 m amb una inclinació cap a l'interior d'aproximadament 52°, amb una altura de cim d'uns 52 m i un volum total d'uns 113.000 m³.
La piràmide de Niuserre, igual que totes les piràmides d'Abusir al-Melek, es va construir de manera dràsticament diferent a les de les dinasties precedents. Les cares exteriors estaven emmarcades amb grans blocs de pedra calcària grisa toscament llaurats i units amb mortes —en la piràmide inacabada de Neferefre l'únic graó contenia blocs de fins a 5 m per 5,5 m per 1 m. Les cambres interiors tenien una estructura semblant, però amb blocs molt més menuts. El nucli de la piràmide, entre els dos marcs, s'omplí amb una barreja de rebles de pedra calcària, fragments de ceràmica i arena, amb morter d'argila. Aquest mètode, tot i que consumia menys temps i recursos, era descurat i inestable, i només es construïa la coberta amb pedra calcària d'alta qualitat.
Les cambres i els temples mortuoris de les piràmides d'Abusir al-Melek foren saquejats en els avalots del Primer Període Intermedi, mentre que el desmantellament de les piràmides ocorregué durant l'Imperi Nou. Una vegada retirat el revestiment de pedra calcària —per a reutilitzar-lo en la producció de calç—, el nucli restà exposat a una major destrucció humana i a l'erosió natural que l'ha deixat com un monticle ruïnós. El monument de Niuserre va sofrir un important saqueig de pedres durant l'Imperi Nou, durant el període tardà entre les dinasties XXVI i XXVII, i de nou durant l'època romana.
La piràmide està envoltada de patis oberts enllosats amb blocs de gres de 0,4 m de gruix, mentre que les capes de rajoles poden tenir un gruix de fins a 0,6 m. Inusualment, l'ala sud del pati és prou més estreta que la nord. El mur de tancament del pati tenia una alçada d'uns 7,35 m.
Subestructura
alt=Mapa comentado de la subestructura de Nyuserra. Descrito en detalle en la siguiente sección.|miniatura|Disposició de la subestructura de Niuserre. En ordre: (1) Entrada al nord; (2) Vestíbul; (3) Portells de granit rosa; (4) Passadís; (5) Avantcambra; (6) Cambra funerària. Granit en roig, pedra calcària presentada en taronja La subestructura de la piràmide imita el disseny bàsic adoptat pels reis anteriors de la Dinastia V. S'hi accedeix per un corredor descendent de nord a sud l'entrada del qual és a la cara nord de la piràmide. El corredor era revestit de fina pedra calcària blanca, reforçada amb granit rosa en tots dos extrems, i segueix un camí irregular. S'inclina fins al vestíbul, on dos o tres grans blocs de granit feien de rastell que bloquejava el pas quan es baixava. Darrere, el passadís es desvia cap a l'est i declina uns 5°. Tot seguit, acaba a l'avantcambra —connectada amb la cambra funerària— quasi directament sota el cim de la piràmide. Els danys en l'estructura interior causats pels lladres de pedra en fan pràcticament impossible la reconstrucció exacta de l'arquitectura.
Temple de la Vall alt=Pintura de un templo del valle egipcio.|miniatura|Pintura del temple de la vall, per W. Büring i E. Decker, presentada tal com apareixia en l'antic Egipte Niuserre s'apropià del temple de la vall i la calçada que s'estava construint per al monument de Nefererkare. Igual que en el temple de la vall de Sahure, hi havia dues entrades amb columnes, tot i que les de Niuserre contrasten amb les de Sahure perquè representen tiges de papir en lloc de palmeres. L'entrada principal era en un pòrtic amb dues columnates de quatre columnes de granit rosa. A la segona entrada, que és a l'oest, s'accedia per un replà d'escala sobre un pòrtic pavimentat de pedra calcària adornat amb quatre columnes de granit. Cadascuna tenia la forma d'un papir de sis tiges i portava els noms i títols del rei, així com les imatges d'Ouadjet i Nekhbet. alt=Mapa comentado del templo del valle de Nyuserra. Descrito en detalle en la siguiente sección.|miniatura|Planta del temple de la vall de Niuserre. En ordre: (1) pati de l'entrada principal; (2) pati de l'entrada secundària; (3) cambra amb tres nínxols; (4) calçada amb (5) figures de pedra calcària d'enemics captius