Flatus vocis és una frase atribuïda a John Roscelin per Anselm de Canterbury i significa: una alenada d'aire produïda per la veu. Aquesta és la qüestió de si els conceptes generals (els anomenats universals) són reals o no:Traducció:
Anselm opinava que els universals es podien abstraure d'objectes concrets. Però és difícil determinar quina era la pròpia visió de Roscelin; Cap dels seus textos, a part d'una carta a Petrus Abelardus, ha sobreviscut, i no és segur si Anselm es refereix realment a Roscelin en la cita esmentada.
Anselm va acusar els nominalistes d'oposar un particular viu a un general sense vida. La qualitat aparentment permanent dels universals resulta ser tan fugaç com qualsevol cosa viva quan intentem captar-los utilitzant mitjans humans. En aquest sentit, Flatus vocis és un símbol de la inutilitat de les generalitzacions humanes ( vanitas ). – Des d'aquest punt de vista, qualsevol apel·lació a les idees divines havia d'aparèixer com a presumpció. Això va posar en qüestió fonamentalment la justificació tradicional de l'autoritat i va conduir a la disputa escolàstica sobre els universals.
Referències
Categoria:Ontologia Categoria:Frases en llatí