miniatura|El Gàlata moribund, una còpia romana en marbre d'un treball hel·lenístic de finals del  ae, als Museus Capitolins, Roma Lhomosexualitat masculina en les cultures celtes de l'antiguitat la van descriure alguns autors grecs i llatins clàssics.

Malgrat que els celtes de l'antiguitat pertanyien en la seua majoria a cultures orals, les relacions homosexuals estan ben documentades, tant en la Cultura de La Tène com en l'època de l'Imperi romà, gràcies a informacions d'autors grecs, que només es referiren a l'homosexualitat masculina.

En els textos dels escriptors de l'antiguitat sobre l'homosexualitat entre els celtes, des del punt de vista metodològic, no es tracta d'opinions dels mateixos celtes, sinó d'observacions de grecs i llatins sobre un poble estrany. La comprensió dels textos es complica per la interpretatio graeca o romana, és a dir, amb la possible transmissió d'estereotips, prejudicis i valors de grecs i romans en la seua opinió sobre una cultura forana, i cal afegir-hi el problema de la valoració del significat de les fonts antigues.

Informació de les fonts clàssiques La primera referència de l'homoerotisme en les cultures cèltiques fins ara és de cap a mitjan  abans de la nostra era, en el Πολιτικά d'Aristòtil. En el llibre segon explica que, entre els celtes, al contrari que entre altres pobles guerrers, l'amor eròtic entre homes és acceptat i es té en alta consideració.Aristòtil: Πολιτικά, II, VI, 1269b, en: H. Rackham (ed.): Aristotle in twenty-three volumes, tom 21: Politics, 7a ed., Cambridge (MA), London, 1990, p. 134/135.

La informació sobre l'homosexualitat masculina celta que més influència ha tingut en la recerca procedeix de la ploma de Posidoni d'Apamea, que va escriure cap a la primera meitat del segle I abans de la nostra era. Posidoni feu llargs viatges pel món mediterrani, i visità també les nacions veïnes, sobretot les de Masalia (Marsella), una polis colonial grega de l'època. Entre els veïns de Masalia, al sud de Gàl·lia, vivien pobles celtes, per la qual cosa Posidoni pot considerar-se un «testimoni presencial».Gerhard Herm: Die Kelten. Das Volk, das aus dem Dunkel kam, Augsburg, 1991, p. 81 - 97. La seua descripció de l'erotisme entre celtes no s'ha conservat en la forma original; els relats, però, sobre el tema inclosos en les compilacions de l'historiògraf Diodor de Sicília, així com en el retòric Ateneu de Nàucratis (cap a l'any 190), es remunten possiblement a Posidoni. Al segle I ac, Diodor afirma sobre la vida sexual dels celtes de Gàl·lia:

Diodor esmenta que els celtes, per la manera que tenien d'entendre la sexualitat entre hòmens, es desviaven de la «norma» grega i romana: la informació de Diodor duu implícit que, al contrari del que ocorria a Roma i Grècia, que consideraven menyspreable que els hòmens lliures adoptassen el paper passiu en una relació sexual, els celtes ho acceptaven sense problemes, la qual cosa implica que la societat celta acceptava les relacions homosexuals entre hòmens adults lliures.Gerhard Perl: Diodor, en: ibid, p. 489. Possiblement, Diodor va introduir el tema de la «sexualitat desenfrenada» dels homoerotes celtes en els seus relats per a subratllar el seu suposat caràcter salvatge i així diferenciar els costums grecs i romans d'una banda i el món «bàrbar» celta, de l'altra.Ibid.

El relat de Diodor, el confirma a la fi del  Ateneu de Nàucratis, que comenta que els hòmens celtes, malgrat que en el seu poble hi ha moltes dones belles, prefereixen xics en els seus jocs eròtics; i que és habitual que dormen amb dos amants sobre pells. A més a més, haurien adoptat aquest costum dels grecs.Ateneu de Nàucratis: Deipnosophistae, XIII, 602 – 603, en: Charles B. Gulick (ed.): Athenaeus. The Deipnosophists in seven volumes, tom 6, Cambridge (MA), London, 1980, p. 250/251. El suposat costum dels celtes d'acceptar el comportament sexual passiu en hòmens i guerrers joves és confirmat pel geògraf grec Estrabó, que ho relaciona amb l'agressivitat celta.Wolfgang O. Schmitt: Strabon, en: Joachim Herrmann (ed.): Griechische und Lateinische Quellen zur Frühgeschichte Mitteleuropas bis zur Mitte des 1. Jahrtausends u. Z., Teil 1: Von Homer bis Plutarch (8. Jh. V. u. Z. bis 1. Jh. u. Z.), Berlin 1988, p. 226/227, 508. Una al·lusió a la preferència dels celtes pel homoerotisme masculí es pot trobar en l'obra teològica apologètica Praeparatio Evangelica d'Eusebi de Cesarea.Eusebios von Caeserea: Praeparatio Evangelica, VI, 10, 27, en: Karl Mras: Eusebius Werke, tom 8.1: Die Praeparatio evangelica: Einleitung, die Bücher I - X. Hinrichs, Leipzig 1954.

Expressió social L'homosexualitat masculina entre els celtes és discutida a hores d'ara en les ciències històriques. Tot i que alguns investigadors assenyalen, amb raó, que els relats dels autors grecs antics sobre la vida sexual dels celtes eren exagerats fins a un cert punt i servien per a mostrar una sèrie d'estereotips del «bàrbar» salvatge i desenfrenat, per a instrumentalitzar aquest material de manera literària, la majoria dels historiadors actuals parteixen de la idea que –sense discutir les exageracions, els estereotips i els prejudicis grecs contra els estrangers–, les relacions homosexuals en el món masculí celta en l'època de la Cultura de La Tène i de la Roma imperial, abans de la cristianització de grans àrees celtes a partir del , estaven molt esteses i que, tant les relacions entre hòmens adults lliures com entre adults i efebs, eren, en general, acceptades socialment.Així, per exemple: Erich Kistler: Funktionalisierte Keltenbilder. Die Indienstnahme der Kelten zur Vermittlung von Normen und Werten in der hellenistischen Welt, Berlín 2009, p. 161 – 183.Helmut Birkhan: Kelten. Bilder ihrer Kultur, Wien 1999, p. 54.Helmut Birkhan: Kelten: Versuch einer Gesamtdarstellung ihrer Kultur, 3a ed., Wien 1999, p. 983 s., 1091.Peter Cherici: Celtic Sexuality. Power, Paradigms and Passion, London 1994, p. 27.David Greenberg: The Construction of Homosexuality, Chicago 1988, p. 111/112.Simon James: Das Zeitalter der Kelten. Die Welt eines geheimnisvollen Volkes. Aus dem Englischen von Hermann Kusterer, 3a ed., Augsburg 1998, p. 53.James Neill: The Origins and Role of Same-Sex Relations in Human Societies, Jefferson (NC) 2009, p. 121/122.William A. Percy: Pederasty and Pedagogy in Archaic Greece, University of Illinois Press, 1996.David Rankin: Celts and the Classic World, 2a ed., 1996, p. 78 ss.

Segons les teories modernes, les relacions homosexuals masculines estaven molt esteses entre els grups de guerrers lliures, que no estaven directament relacionats amb els guerrers propis de cada «tribu» celta, i devien tenir la funció social d'amalgamar i integrar el grup, per a mantenir-ne la unitat; David Rankin en parla de rituals bonding (rituals d'unió-vincle).Simon James: Das Zeitalter der Kelten, p. 53. També David Greenberg relaciona aquests costums dels celtes pagans descrits pels grecs amb l'«amor dels guerrers», mentre que Simon James relaciona aquesta homosexualitat amb el grup social dels gaesetae, «un gran grup de guerrers fora de l'estructura tribal (mercenaris, des del punt de vista romà)».David Greenberg: The Construction of Homosexuality, p. 111/112. En la cultura guerrera dels gesats, James veu una «vàlvula de fuita per a hòmens joves, que buscaven la seua sort durant un temps fora de la tribu». Els gaesetae s'oferien com a mercenaris per diners, segons les necessitats d'altres caps i tribus.

Peter Cherici afegeix a aquesta interpretació que l'homosexualitat entre hòmens i entre hòmens i efebs també es podria practicar en el marc de cultes politeistes.Peter Cherici: Celtic Sexuality, p. 27: There is some evidence, that homosexuality was practised as part of some religious rituals. Assenyala que l'amor homosexual sembla no haver tingut importància en la mitologia celta i que els bards podrien haver evitat la introducció directa d'aspectes homoeròtics en els mites per a garantir els cultes a la fertilitat.Peter Cherici: Celtic Sexuality, p. 27. D'altra banda, sembla que un passatge del relat èpic alt medieval irlandés de Cú Chulainn ha conservat indicis d'homoerotisme entre guerrers.David Greenberg: The Construction of Homosexuality, p. 111/112: Fast friends, forest companions We made one bed and slept one sleep In foreign lands after the fray. Greenberg relaciona que s'hagen conservat senyals d'homoerotisme entre herois mostrat de manera positiva en un moment tan tardà, quan grans àrees celtes de les illes Britàniques i de la Gàl·lia estaven cristianitzades, amb el relatiu aïllament cultural d'Irlanda, que no havia estat inclosa en el cercle romano-hel·lènic.

Helmut Birkhan relaciona en concret les notícies procedents de Posidoni sobre l'homoerotisme celta (Diodor i Ateneu d'Apamea) amb la cultura dels festeigs i recepcions dins de la política de les classes altes celtes.Helmut Birkan: Kelten. Bilder ihrer Kultur, p. 54. De manera anàloga a la Grècia arcaica o a l'antic Regne de Macedònia, es podrien considerar les activitats homoeròtiques com a part de l'estil de vida de la noblesa; però, alhora, inclosa en els grups de guerrers dirigits per guerrers de la noblesa. Birkhan també assenyala que la paraula celta per a «atleta» que s'ha conservat es relaciona etimològicament amb la paraula «pederasta», i això podria indicar l'acceptació social de les relacions sexuals masculines.Helmut Birkhan: Kelten: Versuch einer Gesamtdarstellung ihrer Kultur, Wien 1999. Alexander Demandt, que confirma l'existència de relacions homoeròtiques masculines celtes, afegeix:

Desenvolupament cronològic Com que la majoria de la informació sobre l'homoerotisme masculí celta es refereix als tres darrers segles abans de la nostra era, se suposa que els fenòmens descrits per Aristòtil, Diodor i Estrabó són típics dels celtes de La Tène. A partir del segle II, els celtes continentals comencen a quedar sota el poder polític de Roma o fins i tot són inclosos dins de l'Imperi romà (Hispània, nord de la península Itàlica, Gàl·lia, la vall del Danubi cap al  abans de la nostra era, Britània cap al segle I). La societat romana estava estructurada de manera diferent a la cèltica quant al concepte del sexe –ací també cal incloure la posició social relativament alta de les dones celtes en l'espai públic, al contrari del cas per a les dones romanes–, i per això se suposa que, al llarg del , la romanització de Gàl·lia, Hispània, Britània i la vall del Danubi feu adoptar costums socials i sexuals romans per part dels celtes, la qual cosa inclouria també l'homoerotisme.Vegeu-ne: Simon James: Das Zeitalter der Kelten, p. 66 – 69.

En la cultura romana les relacions sexuals entre hòmens lliures, i també la pederàstia amb joves lliures, eren rebutjades socialment per raons ètiques i, si més no durant algunes fases de l'imperi, castigades per la llei (com ara la <i>Lex Scantinia</i>); a més a més, ser passius sexualment era considerat menyspreable per als hòmens lliures. Les relacions sexuals entre nobles romans i esclaus, tant adults com joves, es toleraren fins a finals del , però sembla que mai estigueren completament acceptades (vegeu: homosexualitat en l'antiga Roma). Per tant, és possible que els celtes canviassen a poc a poc els costums respecte al capteniment sexual passiu entre hòmens lliures per a adaptar-lo al romà, almenys fins a l'any 350, en què ja només s'acceptava que fossen un aristòcrata galoromà (en la part activa) i un esclau (jove) que mantinguessen relacions sexuals, tal com era habitual en tot l'Imperi en la darrera època. En aquest sentit, és interessant assenyalar que les antigues lleis irlandeses Brehon del segle VII, en la seua majoria sense influència cristiana i amb origen en el dret consuetudinari pagà, no criminalitzen el sexe entre hòmens, malgrat que reconeixen l'homosexualitat masculina com una raó per al divorci d'una dona.