La primera participació del Brasil als Jocs Olímpics va tenir lloc a Anvers 1920, a Bèlgica. Des de llavors, només ha faltat a la cita olímpica en els Jocs de 1928 a Amsterdam, Països Baixos. La crisi econòmica que travessava el país va impedir que hi hagués prou recursos per enviar-hi una delegació. Als Jocs d'Hivern, no va debutar fins al 1992, a Albertville, França.
A Tòquio 2020 va arribar a la xifra de 150 medalles olímpiques, en un total de 18 esports diferents, liderant el rànquing entre els països sud-americans. La seva millor actuació havia estat com a país amfitrió a Rio de Janeiro 2016 (19 medalles, 7 d'or), superada en aquella edició celebrada l'any 2021 (21 medalles, 7 d'or).
Voleibol, vòlei platja i judo són els esports que més medalles han rendit per al Brasil, 24 en total. Al menys un judoka brasiler ha pujat al podi en totes les edicions des de Los Angeles 1984; mentre que el voleibol i la vela són els esports on han guanyat més ors olímpics, amb 8. En voleibol, la selecció brasilera de voleibol ha sigut la primera en guanyar l'or en les quatre modalitats (pista masculina el 1992, platja femenina el 1996, platja masculina el 2004 i pista femenina el 2008), només igualats pels Estats Units el 2020. El país també és el màxim medallista en els torneigs de futbol amb 10: 7 medalles en categoria masculina (inclosos els ors de 2016 i 2020), més 3 plates en la femenina.
A més, un atleta brasiler va guanyar la Medalla Pierre de Coubertin: Vanderlei Cordeiro de Lima. El maratonià va ser agredit per un espectador durant la prova del 2004 a Atenes, Grècia, quan liderava la cursa. Malgrat l'incident, va poder acabar enduent-se la medalla de bronze i demostrant la seva esportivitat durant el darrer tram, dintre de l'estadi Panathinaikó.
Història als Jocs Olímpics d'Estiu
El primer brasiler en disputar els Jocs Olímpics va ser Adolphe Christiano Klingelhoeffer, ciutadà brasiler amb pare francès i mare brasilera. Va participar en les proves d'atletisme dels Jocs de París 1900, en les curses de 60 m llisos, 200 m llisos i 110 m tanques, sense superar la primera ronda en cap d'elles. Com el Brasil encara no s'havia adscrit al moviment olímpic, va optar per competir sota bandera francesa.
Oficialment, la primera participació brasilera als Jocs Olímpics va ser la d'Anvers 1920. La delegació va estar formada per 22 esportistes, tots homes, que van aconseguir 3 medalles, totes en tir: una d'or, una de plata i una de bronze. El 1924, a causa de la manca de fons de la Unió, el Brasil va quedar gairebé fora dels Jocs Olímpics de París. Una situació que es va superar gràcies a la iniciativa dels esportistes de São Paulo, liderats pel periodista Américo Neto, del diari O Estado de S. Paulo, amb el suport de la federació paulista d'atletisme. Amb una delegació reduïda de només 11 homes, Brasil va participar en proves de tir, atletisme i rem.
L'any 1932, als Jocs Olímpics de Los Angeles, Brasil va enviar una representació de 82 esportistes per via marítima. Un cop al port, havien de pagar una taxa d'un dòlar per persona per poder desembarcar, causant que la participació caigués fins als 59 esportistes. Només aquells amb més possibilitats d'èxit van poder competir, inclosa la primera olímpica brasilera, la nedadora Maria Lenk. En aquests Jocs, Brasil va participar en waterpolo, natació, tir, rem i atletisme. El 1935, el Comitè Olímpic del Brasil va iniciar la seva activitat, encara que s'havia fundat formalment el 1914. Fins aleshores, el responsable de la selecció d'esportistes havia estat la Confederació Brasilera d'Esports (CBD, per les sigles en portuguès).
Després de 1920, el Brasil no va tornar a guanyar cap més medalla fins als Jocs de Londres 1948, amb un bronze en bàsquet masculí. En la següent edició, Hèlsinki 1952, va guanyar un nou or amb Adhemar Ferreira da Silva en la prova de triple salt d'atletisme. Des de llavors, el país ha guanyat medalles en totes les edicions. Precisament, Adhemar da Silva va ser el primer bicampió olímpic brasiler, ja que quatre anys després va revalidar l'or en els Jocs de Melbourne.
Rio de Janeiro va acollir els Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, sent la primera ciutat d'Amèrica del Sud a acollir l'esdeveniment més important de l'esport mundial. La delegació brasilera més gran de la història va comptar amb 465 atletes en 28 esports. El país va tenir la seva millor participació, amb 19 medalles en total, 7 d'elles d'or.
Als Jocs de Tòquio de 2020, el país va superar els registres de obtinguts a Rio, amb 21 medalles en total i igualant els 7 ors. El país també va assolir la seva major varietat d'esports al podi, amb 13, entre els quals hi havia dos debutants (surf i monopatí), a més de la primera medalla al tennis. Tres anys després, als Jocs de París 2024, la xifra de medalles es va mantenir, amb una vintena. La delegació va arribar a la paritat de gènere i, a més, les 3 medalles d'or obtingudes pels brasilers van arribar d'esportistes femenines (la gimnasta Rebeca Andrade, la judoka Beatriz Souza i la parella de vòlei platja Duda i Ana Patrícia).
Història als Jocs Olímpics d'Hivern En la seva primera participació, a Albertville 1992, el país va portar 6 homes i 1 dona, tots competint en esquí alpí. Catorze anys més tard, a Torí 2006, Isabel Clark, una surfista de neu, va aconseguir el millor resultat d'una dona brasilera als Jocs Olímpics d'Hivern, situant-se en la novena posició en surf de neu a Torí 2006. Cal destacar també la carrera olímpica de Jaqueline Mourão, qui ha participat en 7 edicions i 3 modalitats, tant d'hivern (biatló i esquí de fons) com d'estiu (ciclisme de muntanya).
Als Jocs Olímpics d'Hivern de 2026, l'esquiador Lucas Pinheiro Braathen es va convertir en campió olímpic d'eslàlom gegant, guanyant la primera medalla de la història del Brasil, i també de l'Amèrica Llatina i d'un país tropical als Jocs Olímpics d'hivern.
Palmarés *Actualitzat el 12/08/2024 Participants i medaller per edició Jocs Olímpics d'Estiu miniatura|280x280px|Evolució del medaller brasiler en els Jocs Olímpics d'Estiu. Edició Esportistes Total Pos. 20px 1920 Anvers 21 1 1 1 3 15 20px 1924 París 12 0 0 0 0 — 20px 1928 Amsterdam No va participar — 20px 1932 Los Angeles 59 0 0 0 0 — 20px 1936 Berlín 94 0 0 0 0 — 20px 1948 Londres 77 0 0 1 1 34 20px 1952 Hèlsinki 108 1 0 2 3 25 20px 1956 Melbourne 48 1 0 0 1 25 20px 1960 Roma 81 0 0 2 2 39 20px 1964 Tòquio 68 0 0 1 1 35 20px 1968 Ciutat de Mèxic 84 0 1 2 3 35 20px 1972 Múnic 89 0 0 2 2 41 20px 1976 Montreal 93 0 0 2 2 3620px 1980 Moscou 109 2 0 2 4 17 20px 1984 Los Angeles 151 1 5 2 8 19 20px 1988 Seül 171 1 2 3 6 24 20px 1992 Barcelona 197 2 1 0 3 25 20px 1996 Atlanta 225 3 3 9 15 25 20px 2000 Sydney 205 0 6 6 12 53 20px 2004 Atenas 247 5 2 3 10 16 20px 2008 Pequín 277 3 4 10 17 23 20px 2012 Londres 259 3 5 9 17 22 20px 2016 Rio de Janeiro 465 7 6 6 19 13 20px 2020 Tòquio 304 7 6 8 21 12 20px 2024 París 277 3 7 10 20 20 20px 2028 Los Angeles — 20px 2032 Brisbane — Total 2.960 40 49 81 170 32
Jocs Olímpics d'Hivern Edició Esportistes Total Pos. 20px 1992 Albertville 7 0 0 0 0 — 20px 1994 Lillehammer 1 0 0 0 0 — 20px 1998 Nagano 1 0 0 0 0 — 20px 2002 Salt Lake City 10 0 0 0 0 — 20px 2006 Torí 10 0 0 0 0 — 20px 2010 Vancouver 5 0 0 0 0 — 20px 2014 Sotxi 13 0 0 0 0 — 20px 2018 Pyeongchang 9 0 0 0 0 — 20px 2022 Pequín 10 0 0 0 0 — 20px 2026 Milà - Cortina d'Ampezzo 14 1 0 0 1 19 Total 70 1 0 0 1 42
Medaller per esport i gènere EsportHomesDonesMixtSumaClas.Gral.TotalTotalTotal 20px Vela 6 3 7 16 2 0 1 3—1911 20px Judo 2 4 13 1930580011288 20px Atletisme 4 4 11 19 1 0 12—2134 20px Voleibol 3 3 0 6 2 1 3 6Inexistent13 20x20px Voleibol platja 2 3 1 6 2 4 2 7Inexistent14 20px Gimnàstica artística 1 2 1 4 2 3 1 6—1023 20px Futbol 2 3 2 7 0 3 0 3Inexistent114 20px Natació 1 4 10 15 1 0 1 2 —1724 20px Boxa 2 1 3 6 0 1 2 3Inexistent928 20px Piragüisme 1 3 1 5 —Inexistent531 20px Tir 1 2 1 4 ——438 20px Surf 1 0 1 2 0101Inexistent3 20px Hípica Inexistent Inexistent1023320 20x20px Esquí alpí 1 0 0 1——117 20px Monopatí de carrer 0 2 1 3 0 1 1 2Inexistent5 20px Bàsquet 0 0 3 3 0 1 1 2Inexistent510 20px Taekwondo 0 0 2 2 0 0 1 1Inexistent335 20px Pentatló modern — 0 0 1 1Inexistent123 20px Tennis — 0 0 1 1—131 Total 27 34 57 118 13 15 21 49103417132
Brasilers bicampions olímpics 16 esportistes brasilers han guanyat dues medalles olímpiques d'or. Sense reconeixement oficial, el tècnic de voleibol José Roberto Guimarães va entrenar 3 equips campions olímpics: el masculí de Barcelona 1992 i els femenins de Pequín 2008 i Londres 2012. NomEsport Anys Cat. Adhemar Ferreira da Silva 20px Atletisme 1952 i 1956 M Fabiana Alvim 20px Voleibol 2008 i 2012 F Fabiana Claudino 20px Voleibol 2008 i 2012 F Giovane Gávio 20px Voleibol 1992 i 2004 M Jaqueline Carvalho 20px Voleibol 2008 i 2012 F Kahena Kunze 20px Vela 2016 i 2020 M Marcelo Ferreira 20px Vela 1996 i 2004 M Martine Grael 20px Vela 2016 i 2020 M Maurício Lima 20px Voleibol 1992 i 2004 M Paula Pequeno 20px Voleibol 2008 i 2012 F Robert Scheidt 20px Vela 1996 i 2004 M Sérgio Dutra Santos 20px Voleibol 2004 i 2016 M Sheilla Castro 20px Voleibol 2008 i 2012 F Thaísa Daher de Menezes 20px Voleibol 2008 i 2012 F Torben Grael 20px Vela 1996 i 2004 MRebeca Andrade20px Gimnàstica artística2020 i 2024F
Brasilers multimedallistes 20 esportistes brasilers han obtingut 3 o més medalles. També al voleibol, Bernardo de Rezende ha participat en la consecució de 7 medalles: 1 com a jugador (plata a Los Angeles 1984), 2 com a seleccionador femení (Atlanta 1996 i Sydney 2000) i 4 més amb la selecció masculina (Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016). Pos. NomEsport Anys Edicions Cat. Total1Rebeca Andrade20px Gimnàstica artística2016–20243F2316 2 Robert Scheidt 20px Vela 1996–2020 7 M 2 2 1 5 3 Torben Grael 20px Vela 1984–2004 6 M 2 1 2 5 4 Isaquias Queiroz 20px Piragüisme 2016-2024 3 M 1 3 1 5 5 Sérgio Dutra Santos 20px Voleibol 2004–2016 4 M 2 2 0 4 6 Gustavo Borges 20px Natació 1992–2004 4 M 0 2 2 4 7 Marcelo Ferreira 20px Vela 1992–2004 4 M 2 0 1 3Thaísa Daher de Menezes20px Voleibol2008–20244F2013 9 Bruno Rezende 20px Voleibol 2008–2024 4 M 1 2 0 3Dante Amaral 20px Voleibol 2000–2012 4 M 1 2 0 3 Gilberto Godoy Filho 20px Voleibol 2000–2012 4 M 1 2 0 3 Rodrigo Santana 20px Voleibol 2004–2012 3 M 1 2 0 313 Emanuel Rego 20x20px Voleibol platja 1996–2012 5 M 1 1 1 3 Ricardo Santos 20x20px Voleibol platja 2000–2012 4 M 1 1 1 315 César Cielo Filho 20px Natació 2008–2012 2 M 1 0 2 3 Hélia de Souza 20px Voleibol 1992–2008 5 F 1 0 2 3 Rodrigo Pessoa 20px Hípica 1992–2012 6 M 1 0 2 318Marta Vieira20px Futbol2004–20246F030319 Mayra Aguiar 20px Judo 2012–2024 4 F 0 0 3 3Rafael Silva20px Judo2012–20244M0033
Multimedallistes en una sola edició Tan sols 9 esportistes brasilers han aconseguit més d'una medalla en una mateixa edició: Pos. NomEsport Cat. Any Total 1 Guilherme Paraense 20px Tir M 1920 1 0 1 2 2 Afrânio da Costa 20px Tir M 0 1 1 2 3 Gustavo Borges 20px Natació M 1996 0 1 1 2 4 César Cielo 20px Natació M 2008 1 0 1 2 5 Isaquias Queiroz 20px Rem M 2016 0 2 1 3 6 Rebeca Andrade 20px Gimnàstica artística F 2020 1 1 0 2202412147Beatriz Souza20px JudoF10128Willian Lima20px JudoM01129Larissa Pimenta20px JudoF0022
Banderers Jocs Olímpics d'Estiu