miniatura|A- Generalista (ex: cornella); B- Insectívor (ex: papamosques); C- Granívor (ex: mosquiter); D- Menjador de llavors (ex: trenca-pinyes); E- Nectívor (ex: colibrís); F- Frugívors (ex: tucans); G- Cisellador (ex: picots); H- Atrapa-peixos (ex: pelicà); I- Pescador en vol rasant (ex: bec de tisora); J- Sondadors de superfície (ex: bec d'alena); K- Sondadors (ex: Bec d'ibis); L- Alimentació per filtre (ex: flamenc); M- Pescador aeri (ex: blauet); N- Pesca en persecució (ex: cabusset);O- Carronyaire (ex: voltor); P- Rapinyaire (ex: àguila).|alt=Tipus de bec|vora El bec és una estructura anatòmica externa còrnia dels ocells que —a més de permetre’ls menjar— fan servir per endreçar-se, manipular objectes, matar preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar les cries. També pot referir-se al rostre més o menys allargat o de natura còrnia d'altres animals, com el de les tortugues, el d'alguns insectes (per exemple curculiònids), el dels cefalòpodes, el d'algunes balenes o el de l'ornitorrinc.
Anatomia esquerra|miniatura|El nucli ossi del bec és una estructura lleugera, com el que es veu al crani d'aquest mussol. Els becs poden variar significativament de mida d'una espècie a una altra. El bec es compon pel maxil·lar superior i el maxil·lar inferior.
Alguns pardals empren teixit mort en la punta del bec per a les tasques més dures, com ara trencar nous o matar preses. En altres, com els ànecs, la punta del bec conté nervis per a localitzar objectes al palp. El bec es desgasta amb l'ús, per això creix contínuament al llarg de tota la vida de l'au.
A diferència de les mandíbules amb dents, el bec no s'usa per mastegar. L'au engoleix el menjar sencer, què es trenca en la morella.
Hi ha alguns pardals amb becs inusuals com el colibrí, el tucà o el becplaner.
Les mandíbules superiors i, en alguns casos, inferiors, estan reforçades internament per una complexa xarxa tridimensional d'espícules òssies (o trabècules) assegudes en teixit conjuntiu tou i envoltades per les capes dures externes del bec. L'aparell de la mandíbula aviària està format per dues unitats: un mecanisme d'enllaç de quatre barres i un mecanisme d'enllaç de cinc barres.
Mandíbula La mandíbula és normalment òssia i buida per dins per facilitar el vol. La superfície externa del bec està coberta d'una beina còrnia de queratina anomenada ramfoteca. Entre la còrnia exterior i l'os hi ha una capa vascular que conté vasos sanguinis i terminacions nervioses. La ramfoteca inclou tanmateix el bony que es pot observar en alguns cignes, com el cigne mut.
Ramfoteca La ramfoteca es subdivideix en la rinoteca de la mandíbula superior i la gnatoteca de la mandíbula inferior. Aquesta coberta sorgeix de la capa de Malpighi de l'epidermis de l'ocell, que creix a partir de plaques a la base de cada mandíbula. Hi ha una capa vascular entre la ramfoteca i les capes més profundes de la dermis, que s'uneix directament al periosti dels ossos del bec. La ramfoteca creix contínuament en la majoria d'ocells i en algunes espècies, el color varia segons les estacions. En alguns àlcids, com els frarets, parts de la ramfoteca es desprenen cada any després de l'època de reproducció, mentre que alguns pelicans desprenen una part del bec anomenada "banya de bec" que es desenvolupa en l'època de reproducció. esquerra|miniatura Tot i que la majoria dels ocells existents tenen una única ramfoteca sense costures, les espècies d'algunes famílies, inclosos els albatros i l'emú, la tenen composta que consisteix en diverses peces separades i definides per solcs queratinosos més suaus. Els estudis han demostrat que aquest era l'estat ancestral primitiu de la ramfoteca i que, a través de l'evolució, l'actual és el resultat de la pèrdua gradual dels solcs definitoris.
Tomium miniatura|Les dents de serra del bec d'un bec de serra gros l'ajuden a subjectar amb força els peixos apressats. El tomium (tomia en plural) són les vores de tall de les dues mandíbules. En la majoria dels ocells, aquestes van des d'arrodonides fins a lleugerament afilades, però algunes espècies han evolucionat amb modificacions estructurals que els permeten manejar millor les fonts d'aliments habituals. Els ocells granívors (mengen llavors), per exemple, tenen crestes a les tomia que ajuden l'ocell a tallar la pellofa d'una llavor. La majoria dels falcons tenen una projecció afilada al llarg de la mandíbula superior, amb una osca corresponent a la mandíbula inferior. Utilitzen aquesta "dent" per tallar fatalment les vèrtebres de les preses o per trencar insectes. Alguns milans, principalment els que s'alimenten d'insectes o llangardaixos, també tenen una o més d'aquestes projeccions afilades, com els lànids. Les dents tomials dels falcons estan revestides per un os, mentre que les dents tomials dels lànids són totalment queratinoses. Algunes espècies que mengen peixos, per exemple, els becs de serra, tenen dents de serra al llarg de la tomia que els ajuden a mantenir les preses relliscoses.
Els ocells d'aproximadament 30 famílies tenen les tomia folrada de filaments molts curts estretament agrupats al llarg de tota la seva longitud. La majoria d'aquestes espècies són insectívores (prefereixen les preses de closca dura) o menjadors de cargols i les projeccions en forma de raspall poden ajudar a augmentar el coeficient de fricció entre les mandíbules, millorant així la capacitat de l'ocell per subjectar preses dures. Les estries dels becs dels colibrís, que es troben en el 23% de tots els gèneres de colibrís, poden realitzar una funció similar, permetent retenir capturades eficaçment les preses d'insectes. També poden permetre que els colibrís de bec més curt succionin el nèctar, ja que poden subjectar i tallar amb més eficàcia els pètals de flors llargues o ceroses. En alguns casos, el color de les tomia d'un ocell pot ajudar a distingir entre espècies similars. L'oca de les neus, per exemple, té un bec de color rosa vermellós amb tomia negres, mentre que tot el bec de l'oca de Ross és de color rosa-vermell, sense tomia més fosques.
Culmen miniatura|El culmen d'un ocell es mesura en línia recta des de la punta del bec fins a un punt fixat, aquí, on el plomatge comença al front de l'ocell. El culmen és la carena dorsal de la mandíbula superior. L'ornitòleg E. Coues el va comparar amb la carena d'un sostre, és la “línia longitudinal mitjana més alta del bec” i va des del punt on la mandíbula superior emergeix des de les plomes del front fins a la punta. La longitud del bec al llarg del culmen és una de les mesures habituals que es fan durant l'anellament d'ocells i és especialment útil en estudis sobre l'alimentació. Hi ha diverses mesures estàndard que es poden fer: des de la punta del bec fins al punt on comença la ploma al front, des de la punta fins a la vora anterior de les fosses nasals, des de la punta fins a la base del crani o des de la punta fins al cere (part carnosa en la base del bec) per a rapinyaires i mussols) — i els científics de diverses parts del món generalment afavoreixen un mètode sobre un altre. En tots els casos, es tracta de mesures de corda (mesurades en línia recta d'un punt a un altre, ignorant qualsevol corba del culmen) fetes amb peu de rei.
La forma o el color del culmen també poden ajudar a identificar els ocells al camp. Per exemple, el culmen del bec creuat del trencapinyes becgrós està fortament corbat, mentre que el del trencapinyes, molt semblant, és més moderadament corbat. El culmen d'una calàbria grossa és tot fosc, mentre que el de la calàbria de bec pàl·lid, de plomatge molt semblant, és pàl·lid cap a la punta (d'aquí el nom).
Comissura miniatura|La brida d'aquest pardal juvenil és la regió groguenca a la base del bec. miniatura|La cavitat bucal dels ocells altricials juvenils solen ser de colors brillants, com en aquest estornell comú. Segons l'ús, la comissura pot referir-se a la unió de les mandíbules superior i inferior, o alternativament, a l'aposició de la longitud completa de les mandíbules tancades, des de les laterals de la boca fins a la punta del bec.
Cavitat bucal En anatomia dels ocells, la cavitat bucal és l'interior de la boca oberta d'un ocell i la brida és la regió on les dues mandíbules s'uneixen a la base del bec. L'amplada de l'escletxa pot ser un factor en l'elecció dels aliments.
La cavitat bucal dels ocells altricials juvenils solen ser de colors brillants, de vegades amb taques contrastades o altres patrons i es creu que són una indicació de la seva salut, forma física i capacitat competitiva. A partir d'això, els pares decideixen com repartir el menjar entre els pollets del niu. Algunes espècies, especialment de les famílies Viduidae i Estrildidae, tenen taques brillants a la boca conegudes com a tubercles o papil·les bucals. Aquestes taques nodulars són visibles fins i tot amb poca llum. Un estudi que examinava l'interior dels nius de vuit espècies de passeriformes va trobar que la cavitat bucal era visible en l'espectre ultraviolat (visible per als ocells però no per als humans). Els pares, però, poden no confiar únicament en la coloració de la cavitat bucal i altres factors que influeixen en la decisió segueixen sent desconeguts.
En diversos experiments s'ha demostrat que el color vermell de la cavitat bucal indueix a l'alimentació. Un experiment en la manipulació de la mida de la cria i el sistema immunitari amb cries d'oreneta va mostrar que la vivacitat de la cavitat bucal estava positivament correlacionada amb la immunocompetència (capacitat del cos de produir una resposta immunitària normal després de l'exposició a un antigen) per mitjà de cèl·lules T i que la mida de la cria més grossa i la injecció d'un antigen van provocar una cavitat bucal menys vistosa. Per contra, la boca vermella del cucut comú (Cuculus canorus) no va induir una alimentació addicional als pares hostes. Alguns paràsits de cria, com ara el cucut xiulador (C. fugax), tenen taques de colors a l'ala que imiten el color de la boca de les espècies parasitades.
Quan neix, la cavitat bucal del pollet és carnosa. A mesura que creix fins a convertir-se en una cria, la brida roman una mica inflamada i, per tant, es poden utilitzar per reconèixer que un ocell en particular és jove. Quan arribi a l'edat adulta, la brida ja no serà visible.
Narius miniatura|Els falcons tenen un petit tubercle dins de cada nariu.