miniatura|Il·lustració d'una scioptric ball de Daniel Schwenter (1636). miniatura|Lent orientable de 1741. Vegeu que la lent és exterior a l'articulació de ròtula (bola o esfera). Una bola esciòptica («scioptic ball» en anglès; sovint escrit «scioptric») és un dispositiu òptic format per una lent muntada en una ròtula allotjada en un suport. El conjunt esfera-lent, pot girar dins del suport per orientar l'objecte a visionar. Una expressió sinònima més actual podria ser "lent orientable".
El dispositiu anterior pot adoptar formes molt diverses i ser construït en materials diferents. El centre de gir sempre és el centre de la bola, esfera o ròtula. La lent pot muntar-se a l'interior de la ròtula o a l'exterior.
Aquest sistema fou molt usat en càmeres obscures i esmentat en obres especialitzades.
Al Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol hi ha un exemple físic de bola esciòptrica.
Daniel Schwenter L'alemany d'estudis orientals, matemàtic, inventor, poeta i bibliotecari Daniel Schwenter va escriure en el seu llibre Deliciae Physico-Mathematicae sobre un instrument que un home de Pappenheim li havia mostrat. Aquest instrument permetia que el moviment d'una lent es projectés més d'una escena a través de la càmera obscura. Consistia en una bola tan gran com un puny, a través del qual es feia un forat (AB) amb una lent adjunta a un costat (B). Aquesta pilota es col·locava a l'interior de dues meitats d'una part d'una bola buida que s'enganxava (CD), on es podia girar. Aquest dispositiu es connectava a la paret de la càmera obscura (EF). Aquesta ròtula es va anomenar posteriorment scioptric ball.
Usos L'ús tradicional de les lents orientables fou com a lents en càmeres fosques. Hom cercava una imatge de l'exterior per a ser projectada i vista a l'interior.
La propietat de concentrar la llum exterior i transportar-la a l'interior va permetre una funció similar a la del prisma de coberta, per a il·luminar recintes interiors foscos.
Referències
Categoria:Instruments òptics