El Grecale va ser un dels quatre destructors de classe Maestrale construïts per a la Regia Marina a principis dels anys trenta. Acabat el 1934, va servir a la Segona Guerra Mundial. Va sobreviure a la guerra i va continuar el seu servei a la Marina Militare fins al 1964.
Disseny i descripció Els destructors de classe Maestrale eren un disseny completament nou destinat a rectificar els problemes d'estabilitat de la classe Folgore anterior. Tenien una longitud entre perpendiculars de 101,6 metres (333 peus 4 polzades) i una longitud total de 106,7 metres (350 peus 1 polzada). Els vaixells tenien una mànega de 10,15 metres (33 peus 4 polzades) i un calat mitjà de 3,31 metres (10 peus 10 polzades)Whitley, p. 168 i 4,3 metres (14 peus 1 polzades) amb càrrega profunda.Brescia, p. 121 Van desplaçar 1.640 tones mètriques (1.610 tones llargues) amb càrrega estàndard i 2.243 tones mètriques (2.208 tones llargues) a càrrega profunda. El seu complement durant la guerra era de 7 oficials i 176 sotsoficials i marineria.Roberts, p. 300
Els Maestrale eren propulsats per dues turbines de vapor Parsons, cadascuna impulsava un eix de l'hèlix utilitzant vapor subministrat per un trio de calderes de tres tambors. Les turbines van ser dissenyades per produir 44.000 cavalls de força (33.000 kW) i una velocitat de 32-33 nusos (59-61 km/h; 37-38 mph) en servei, tot i que van arribar a assolir els 41,3 nusos (76,5 km/h; 47,5 mph) durant les seves proves de mar amb una càrrega lleugera. Portaven prou fuel per donar-los una autonomia de 2.600 a 2.800 milles nàutiques (4.800–5.200 km; 3.000–3.200 milles) a una velocitat de 18 nusos (33 km/h; 21 mph) i 690 nmi (1.280 km; 790 milles) a una velocitat de 33 nusos (61 km/h; 38 mph).
La seva bateria principal consistia en quatre canons de 120 mil·límetres (4,7 polzades) en dues torretes de dos canons, una a davant i a darrere de la superestructura.Fraccaroli, p. 55 Al mig del vaixell hi havia un parell de canons estrella de calibre 15 de 120 mil·límetres. La defensa antiaèria (AA) per als vaixells de la classe Maestrale va ser proporcionada per quatre metralladores de 13,2 mil·límetres (0,52 polzades). Estaven equipats amb sis tubs de torpedes de 533 mil·límetres (21 polzades) en dos muntatges triples al mig del vaixell. Encara que els vaixells no tenien un sistema de sonar per a tasques antisubmarines, estaven equipats amb un parell de llançadors de càrregues de profunditat. Els Maestrale podia portar 56 mines.
Durant la Segona Guerra Mundial, els canons de 40 mm i les metralladores de 13,2 mm del Grecale van ser substituïts per vuit canons de 20 mil·límetres (0,79 polzades), l'addició d'un altre parell de llançadors de càrrega de profunditat i la substitució dels tubs de torpedes de popa i el telèmetre central per dos canons únics de 37 mil·límetres (1,5 polzades). El 1949, el seu pont va ser reconstruït i el seu disseny s'assemblava al pont dels destructors britànics. També va equipar un pal de gelosia, nous radars i els seus canons antiaeris lleugers ara constaven de tres canons de 37 mm/54. El 1952–1953, els seus canons de 37 mm van ser substituïts per sis canons Bofors de 40 mm (1,6 polzades) i es van retirar els tubs de torpede restants. El Grecale es va convertir en vaixell de comandament entre 1959 i 1960 i tots els seus armaments, llevat de dos canons Bofors de 40 mm, van ser eliminats.Smigieski, p. 200
Història Construcció El vaixell va ser construït per l'empresa Cantieri Navali Riuniti a les drassanes d'Ancona on es va posar la quilla el 25 de setembre de 1931. avarat el 17 de juny de 1934 , va entrar en servei el 15 de novembre.
La dècada de 1930 i la Segona Guerra Mundial En el període del 26 de març de 1936 al 9 de juliol de 1939 va participar en diverses missions i patrulles, en particular durant la Guerra Civil espanyola, no només a la Mediterrània, sinó també a l'Atlàntic, incloent les missions d'agost de 1936 a Bèlgica i de juliol de 1939 a Lisboa.Ct classe Venti
El 10 de juny de 1940, amb l'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial, va formar part del X Esquadró de Destructors, juntament amb els bessons Maestrale, Libeccio i Scirocco.
Durant la Segona Guerra Mundial va operar tant amb les forces de batalla com en l'escorta de combois cap a Líbia.
El 2 de juliol de 1940 va ser enviat, juntament amb els bessons, als creuers lleugers Bande Nere i Colleoni, a la I Divisió (creuers pesants Zara, Fiume i Gorizia) i al IX Esquadró de Destructors (Alfieri, Oriani, Gioberti, Carducci) com a escorta indirecta a un comboi que tornava de Líbia (transports de tropes Esperia i Victoria, amb l'escorta de les torpedineres Procione, Orsa, Orione i Pegaso, navegant de Trípoli a Nàpols).Naval Events, 1-14 July 1940
El 6 de juliol va escortar el primer gran comboi cap a Líbia (operació anomenada «TCM»): amb sortida de Nàpols a les 19.45, el comboi estava format pels transports de tropes Esperia i Calitea (que transportaven 1.571 i 619 soldats respectivament) i pels moderns els vaixells de càrrega Marco Foscarini, Vettor Pisani i Francesco Barbaro (la càrrega dels quals era de 232 vehicles, 5.720 tones de combustibles i lubricants i 10.445 tones d'altres materials); amb les quatre unitats de la X Esquadrilla de Destructors escortaven el comboi, juntament amb els creuers lleugers Bande Nere i Colleoni i la XIV Esquadrilla de Torpedineres (Procione, Orsa, Orione, Pegaso).Giorgio Giorgerini, La guerra italiana sul mare. La marina tra vittoria i sconfitta 1940-1943, p. 168-452 Els vaixells van arribar amb seguretat a Bengasi , el port d'arribada, el 8 de juliol.
Tornant a Augusta, la X Esquadrilla salpà de nou per afegir-se a la formació naval que va prendre part en la batalla de Punta Stilo del 9 de juliol, tot i que la formació no va tenir un paper rellevant.Giorgio Giorgerini, op. cit., p. 172
El 27 de juliol el Grecale i les seves unitats germanes van partir de Catània i es van unir a l'escorta d'un comboi a la ruta Nàpols-Trípoli durant l'operació «Trasporto Veloce Lento» (el comboi estava format pels vaixells mercants Maria Eugenia, Gloriastella, Mauly, Bainsizza, Col di Lana, Francesco Barbaro i Città di Bari, escortats per les torpedineres Orsa, Procione, Orione i Pegaso): el submarí britànic Oswald, havent albirat el comboi, va intentar torpedinar el Grecale, però no ho va aconseguir; les unitats van arribar il·leses al port l'1 d'agost.Naval Events 15-31 July 1940
El 9 d'agost, juntament amb els bessons, va posar una barrera de mines a les aigües de Pantelleria.Naval Events, 1-14 August 1940
L'abril de 1941 va escortar un comboi de vapors alemanys (Alicante, Maritza, Procida, Santa Fe) amb subministraments per a l'Afrika Korps.
L'11 de maig pertanyia a l'escorta indirecta, juntament amb els creuers lleugers Bande Nere, Cadorna, Duca degli Abruzzi i Garibaldi i els destructors Alpino, Fuciliere, Scirocco, da Recco, Pancaldo, Pessagno i Usodimare, en un comboi format pels mercants Preussen, Wachtfels, Ernesto, Tembien, Giulia i Col di Lana i que es van beneficiar de l'escorta directa dels destructors Dardo, Aviere, Geniere, Maestrale i Camicia Nera: havent sortit de Nàpols, els vaixells van arribar a Trípoli el 14.World War 2 at Sea, May 1941
El 26 de maig va escortar, juntament amb el cap de classe Maestrale i al Cadorna, un comboi de Nàpols a Trípoli (format pels vaixells Andrea Gritti, Sebastiano Venier, Marco Foscarini, Barbarigo, Rialto i Ankara, escortat pels destructors Vivaldi i Antonio da Noli i les torpedineres Cigno, Procione i Pegaso).1 May, Thursday
El 19 de juny va formar part, amb els bessons Scirocco i Maestrale, de l'escorta indirecta d'un comboi cap a Trípoli (incloïa els transports de tropes Marco Polo, Esperia, Neptunia i Oceania, que es van beneficiar de l'escorta dels destructors Vivaldi, da Recco, Gioberti i Oriani i de la vella torpedinera Dezza), que havia estat atacada, sense resultats, pel submarí britànic HMS Unbeaten a les aigües de Pantelleria: les unitats van arribar a Trípoli el dia 20, però quan els transports ja havien agafat la ruta segura a Trípoli el submarí anglès Unique va torpedinar l'Esperia, que es va enfonsar a 33°03' N i 13°03' E.1 August, Friday
El 7 de juliol va dur a terme la col·locació de mines a l'estret de Sicília, juntament amb els destructors Scirocco, Maestrale, Pigafetta, Pessagno, da Recco, da Mosto, da Verrazzano i les divisions de creuers IV (Bande Nere i di Giussano) i VII (Attendolo i Duca d'Aosta).Malta Convoys, 1941
També al juliol va formar part de l'escorta d'un comboi format pels transports Ernesto, Tembien, Giulia, Col di Lana, Wachtfels i Amsterdam; el Tembien i el Wacthfels van ser atactats per avions i van haver de ser portats a remolc.
A l'agost formà part de l'escorta del comboi ««Marco Polo».
El 24 de setembre va sortir de Palerm juntament amb els creuers lleugers Duca degli Abruzzi i Attendolo, la III Divisió (creuers pesats Trento, Trieste i Gorizia), els bessons Scirocco i Maestrale i el XII esquadró de destructors (Corazziere, Lanciere, Ascari i Carabiniere) per atacar un comboi britànic, però no hi van arribar.1 September, Monday
La matinada del 8 de novembre de 1941, el Grecale (sota el comandament del capità de fragata Giovanni di Gropello) va partir de Nàpols per unir-se a l'escorta del comboi "Duisburg" dirigit a Trípoli, format pels transports Duisburg, San Marco, Sagitta, Maria, Rina Corrado, Conte di Misurata i Minatitlan (la càrrega del qual era de 34.473 tones de subministraments, 389 vehicles i 243 homes); els vaixells van ser escortats, així com pel Grecale, pels destructors Maestrale, Fulmine, Euro i Alfredo Oriani (als quals també es van afegir, com a escorta indirecta, els creuers pesats Trento i Trieste i quatre destructors).Giorgio Giorgerini, op. cit., p. 483 i ss. La nit següent el comboi va ser atacat i destruït per la britanica "Force K" (creuers lleugers i Penelope i el destructors i ): tots els mercants i el Fulmine va ser enfonsats. Al començament de la lluita, lAurora va obrir foc i va disparar tres salves al Grecale, que es trobava a la cua del comboi en aquell moment. Abans que pogués tornar el foc (va intentar en va dos cops de llançar els seus torpedes ), va ser colpejat per vuit obusos de 152 i 120 mm , que van matar 23 homes i en van ferir 56 (dels quals 35 de gravetat): alguns trets van arribar a les sala de màquines, deixant el motor fora d'acció; immobilitzat, fora de servei i amb foc a bord, el Grecale va ser agafat a remolc per lOriani.Il Convoglio Duisburg - Betasom - XI Gruppo Sommergibili AtlanticiAlberto Santoni su Storia Militare n. 207 – dicembre 2010, p. 27Sistema Punteria Corazzate Littorio - Betasom - XI Gruppo Sommergibili Atlantici Aleshores, el Grecale va ser remolcat primer a Trapani i des d'allà, l'11 de novembre, a Tàrent, per fer-hi obres de reparació.
Les obres van durar des del novembre de 1941 fins al març de 1942; a més de les reparacions, el vaixell també va patir modernitzacions, com la substitució de les dues peces il·luminadores de 120 mm per dos complexos de metralladores de 20/65 mm , la col·locació d'una peça il·luminadora de 120 mm al mig del vaixell (entre els complexos llançatorpedes ), la substitució de les metralladores bessones del pont per unes d'una sola, la càrrega de dos llançadors de càrregues de profunditat de fabricació alemanya.
El març de 1942 el Grecale va participar en l'escorta de dos combois.
El 16 de març va participar en l'operació «Sirio», donant escorta indirecta, juntament amb el seu germà Scirocco i el creuer lleuger Duca d'Aosta, a dos combois formats pels transports Reichenfels, Vettor Pisani i Assunta de Gregori (amb un total de 36 tancs a bord, 278 vehicles, 13.124 tones de subministraments i 103 homes) escortats per cinc destructors i dues torpedineres: tots els vaixells van arribar il·lesos a Líbia.Giorgio Giorgerini, La guerra italiana sul mare. La marina tra vittoria i sconfitta 1940-1943, p. 519