L'últim jueu de Vínnitsia és una fotografia presa durant l'Holocaust a Ucraïna que mostra un home jueu desconegut —probablement el 28 de juliol de 1941 a Berdítxiv (Berditschew) i no Vínnitsia — a punt de ser assassinat per un membre de l'Einsatzgruppe D, un esquadró de la mort de les Schutzstaffel, també conegudes com les SS. La víctima està agenollada al costat d'una fossa comuna que ja conté cossos; darrere, l'observa un grup d'homes de les SS i del Servei de Treball del Reich.

Història L'any 1961, durant el judici d'Adolf Eichmann, va ser distribuida per United Press International (UPI), que l'havia rebut d'Al Moss (n. 1910), un jueu polonès que la va adquirir el maig de 1945 poc després de ser alliberat del camp de concentració d'Allach pel 3r Exèrcit estatunidenc. Moss, que vivia a Chicago l'any 1961, volia que la gent «sapigués què va passar a l'època d'Eichmann». La còpia de la UPI es va publicar en una pàgina sencera a The Forward.

Primers indicis Existeixen múltiples impressions de la imatge en temps de guerra. Fonts posteriors donen diversos relats sobre la seva procedència. Algunes han assegurat que la imatge física original es trobava a l'àlbum de fotografies d'un membre de l'Einsatzgruppe, o que es va treure de la butxaca d'un soldat mort; i l'escrit al revers era «L'últim jueu de Vínnitsia», ara àmpliament utilitzat com a nom de la imatge. Diverses persones s'han posat en contacte amb el diar alemany Die Welt, cadascuna amb la pretensió d'identificar el tirador com a familiar. A la fotografia, la presència d'uniformes d'estiu dels alemanys fa que sigui poc probable que hagúes estat feta a l'hivern.

La fotografia data d'algun temps entre mitjans de 1941, quan les Potències de l'Eix van ocupar l'oblast (regió) de Vínnitsia, i 1943. Durant aquell període hi va haver nombroses massacres de jueus a l'oblast, incloent a la mateixa ciutat, el 16 i 22 de setembre de 1941 i l'abril de 1942, després de les quals es va enviar els supervivents a camps de treball i Yerusalimka, el barri jueu de Vínnitsia, va ser majoritàriament arrasat.

Determinació miniatura|esquerra|La còpia alternativa va permetre identificar el tirador i la ubicació exacta on es va fer la foto. Cal tenir en compte que es veuen edificis al fons que estan ocults a la còpia original. El 2023, Jürgen Matthäus, del Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units, va parlar de la imatge en un article de la revista Holocaust and Genocide Studies, basat en una impressió alternativa del mateix negatiu trobada al diari de Walter Materna, un capità austríac d'una unitat pionera de la Wehrmacht adscrita al Grup d'Exèrcits Sud, desplegada aleshores a la ciutat ucraïnesa de Berdítxiv, a uns 90 quilòmetres al nord de Vinnítsia, a l'óblast de Jitòmir. Aquesta impressió té el peu de foto manuscrit «Finals de juliol de 1941. Execució de jueus per part de les SS a la ciutadella de Berditschew» al revers. La impressió té més detalls i la imatge sense retallar inclou diversos soldats addicionals a l'esquerra i un edifici al fons. L'article de Matthäus reprodueix una altra fotografia, possiblement del mateix esdeveniment des d'un angle diferent, publicada per l'Arxiu de Conflictes Moderns en un àlbum del sergent de la Wehrmacht Heinz Baier, que també esmenta Berdítxiv. El diari de Materna del 28 de juliol de 1941 a Berdítxiv explica que va sentir a la ciutadella que uns 70 jueus van ser afusellats aquell dia (i un «ari», un comissari polític soviètic en pràctiques) després de 180 i 300 morts els dos dies anteriors. Després que les víctimes fossin afusellades i caiguessin a la fossa comuna, un altre home de les SS les va metrallar per assegurar-se la mort.

El setembre de 2025, Matthäus va afirmar que l'anàlisi dels edificis de la imatge confirmava que la ubicació era la ciutadella de Berdítxiv (actualment, monestir carmelita de Berdítxiv, ) i que el sistema de reconeixement facial havia identificat el tirador «amb més del 99 per cent de certesa» com Jakobus Onnen (1906–1943), un professor de Tichelwarf, prop de Weener, a Frísia Oriental, que havia estat membre de les SS des de 1934 i que més tard va morir en acció prop de Jitòmir el 1943. Voluntaris del grup de periodisme d'investigació Bellingcat van ajudar Jürgen Matthäus a geolocalitzar la imatge. Van ser els primers a identificar la ubicació representada a la fotografia. El fotògraf i la víctima romanen sense identificar.

Importància La fotografia s'ha convertit en emblemàtica. Matthäus va assegurar que: «El nombre de còpies existents indica que la imatge era popular entre els alemanys estacionats o en transició per Berdítxiv». Algunes característiques són inusuals entre les imatges conegudes de l'Holocaust: va ser presa durant i no després de l'Holocaust i, presumiblement, per algú còmplice de l'assassinat; representa un Einsatzgruppen més que no pas camps de concentració nazi o camps d'extermini; el focus se centra en una víctima solitària més que en una multitud. La fotografia ha estat reproduïda, amb diferents graus de retall, en molts llibres i exposicions de museus sobre l'Holocaust. Els llibres inclouen els de Guido Knopp i Michael Berenbaum. S'ha inclòs a les exposicions «Preguntes sobre la història alemanya» a l'edifici del Reichstag a Berlín de 1971 a 1994, i després a Topografia del Terror i el Monument als jueus assassinats d'Europa; l'Institut de la Memòria Nacional a Polònia; el Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units; i Iad va-Xem.

La fotografia es va utilitzar a la portada de l'àlbum Victim in pain d'Agnostic Front de 1984, susceptible d'interpretar-se com a mostra de l'atracció per la imatgeria nazi de part de l'escena hardcore de Nova York d'aleshores. Més endavant, Roger Miret va declarar que la seva idea havia estat que «calia donar-ho a conèixer per a evitar que la història es repeteixi».

Referències

Categoria:Fotografies Categoria:Holocaust Categoria:Segle XX a Ucraïna Categoria:Obres del 1941