Pro-ana i Pro-mia és una tendència social a promoure diversos trastorns alimentaris que suposadament ajudin a assolir cànons estètics menystenint els hàbits saludables i les dietes equilibrades. La promoció de l'anorèxia és la promoció de conductes relacionades amb el trastorn alimentari anorèxia nerviosa anomenat comunament com pro-ana o ana, i conviu amb el terme menys utilitzat de pro-mia referit a la promoció de la bulímia nerviosa. Els grups pro-ana i pro-mia difereixen àmpliament en les seves postures. La majoria afirmen que existeixen principalment com un entorn sense prejudicis per a la gent que pateix d'anorèxia; un lloc on recórrer, parlar de la seva malaltia i donar suport a aquells que decideixen entrar en recuperació. Altres neguen que l'anorèxia nerviosa sigui una malaltia mental i afirmen, en canvi, que és una opció d'estil de vida que hauria de ser respectada pels metges i la família.
Els llocs pro-ana i pro-mia sovint presenten conceptes en anglès com thinspiration (o thinspo): que acompanyen la generació de continguts com imatges o muntatges de vídeo de dones primes, sovint celebritats, que poden variar des de ser primes naturalment fins a demacrades amb ossos visiblement sobresortints. La comunitat científica reconeix l'anorèxia nerviosa com un trastorn mental greu així com la bulímia nerviosa. Algunes investigacions suggereixen que l'anorèxia nerviosa té la taxa de mortalitat més alta de qualsevol trastorn psicològic.Eating disorders – Complications of Anorexia . University of Maryland Medical Center (2012-12-03). Retrieved on 2013-04-29.
Cultura Els professionals mèdics que tracten els trastorns de la conducta alimentària han observat des de fa temps que els pacients dels programes de recuperació sovint "agrupen símptomes", unint-se estretament per obtenir suport emocional i validació. En aquest context, les persones amb anorèxia poden normalitzar col·lectivament la seva condició, defensant-la no com una malaltia sinó com una realització de l'autocontrol i part essencial de la seva identitat, amb alguns membres d'aquestes comunitats en línia que van tan lluny com per afirmar que morir-se de gana és una elecció d'estil de vida més que una malaltia. Aquestes afirmacions d'"estil de vida" poden ser un símptoma d'anosognòsia. Altres membres de la comunitat s'uneixen per donar suport a la gestió de les seves malalties, com ara compartir consells de reducció de danys i tenir altres persones amb qui parlar sobre les seves experiències que estan passant pel mateix. Molts individus de comunitats pro-ana i pro mia utilitzen la frase "pro per a mi, no per a ningú més" per indicar que només els interessa fomentar els seus propis trastorns, sense animar ningú a imitar el seu comportament.
Presència en línia Aquesta incidència ha fet aflorar comunitats a Internet, principalment a través de grups de suport molt units centrats en fòrums web i serveis de xarxes socials com Tumblr, Xanga, LiveJournal, Facebook i Myspace. Aquests grups solen ser petits, vulnerables, en part ocults i caracteritzats per migracions freqüents perquè poden ser tancats sobtadament per múltiples denúncies sobre el seu contingut nociu. També tenen un gran nombre de lectors femenins i sovint són l'únic mitjà de suport disponible per a persones anorèxiques socialment aïllades.
Els membres d'aquests grups de suport poden:
Aprovar l'anorèxia o la bulímia com a desitjables (84% i 64% respectivament en una enquesta de 2010). Compartir tècniques i receptes de dietes molt baixes en calories (el 67% dels llocs en una enquesta de 2006, augmentant al 83% en una enquesta de 2010). Ensenyar mútuament en l'ús de pretextos socialment acceptables per rebutjar el menjar, com el veganisme (que és notablement més freqüent en els trastorns alimentaris en general). Animar a ser competitius els uns amb els altres per perdre pes, o fer dejunis junts en mostres de solidaritat. Compadir-se els uns amb els altres després d'haver trencat el dejuni o l'afartament. Assessorar sobre com induir millor el vòmit i sobre l'ús de laxants i emètics. Donar consells per amagar la pèrdua de pes als pares i als metges. Compartir informació sobre com reduir els efectes secundaris de l'anorèxia. Publica el seu pes, mesures corporals, detalls del seu règim dietètic o fotos d'ells mateixos per demanar acceptació i afirmació. Suggerir maneres d'ignorar o suprimir els dolors de fam.
Molts espais pro-ana i pro-mia tenen blocs i fòrums en els quals els seus membres busquen companyia publicant sobre la seva vida diària o presumint dels èxits personals de la pèrdua de pes. Les comunitats centrades en aquests llocs poden ser càlidament acollidores (especialment en grups favorables a la recuperació) o, de vegades, tenir recels i desconfiar obertament dels nouvinguts. En particular, l'hostilitat sovint es dirigeix a:
Les persones amb trastorns alimentaris que expressen la seva desaprovació, inclosos els cònjuges, familiars i amics dels membres que apareixen al lloc per publicar amenaces i advertències. Persones a dieta ocasionals que s'uneixen, creient que induir trastorns alimentaris els farà perdre pes de manera més eficaç. A aquestes persones sovint se'ls coneix de manera burlesca com "wannabes" o "wannarèxics".
Inspiració Els llocs pro-ana i pro-mia sovint, en un 84% segons una enquesta de l'any 2010, presenten continguts thinspiration (o thinspo): imatges o muntatges de vídeo de dones primes, sovint celebritats, que poden variar des de ser primes naturalment fins a demacrades amb ossos visiblement sortints. Les bloguers pro-ana, membres del fòrum i els grups de xarxes socials també publiquen inspiracions per motivar-se mútuament cap a una major pèrdua de pes. Per contra, la inspiració inversa presenta imatges d'aliments grassos o persones amb sobrepès destinades a provocar fàstic. Hi ha una important polèmica entre partidaris i opositors de la thinspiration; alguns afirmen que la thinspiration només "glorifica" els trastorns alimentaris mentre que alguns bloggers de thinspiration argumenten que el propòsit de la thinspiration és donar suport a un nivell saludable de pèrdua de pes.
Els clips inspiradors circulen àmpliament als llocs per compartir vídeos, els blocs pro-ana i pro-mia sovint publiquen entrades inspiradores, i molts fòrums tenen fils dedicats a compartir inspiració. La thinspiration també pot prendre la forma de mantres inspiradors, cites o seleccions de lletres de poesia o música popular, el que segons una enquesta de l'any 2003 podia observar-se en un 94% dels llocs web sobre aquesta temàtica.
Sovint, la inspiració per aquests temes té un toc espiritual-ascètic, referint-se al dejuni a través de metàfores de la puresa corporal, el menjar a través d'al·lusions al pecat i la corrupció, i la primesa a través d'imatges d'àngels i vols angelicals. També són habituals exhortacions a la comunitat com "Ana's Creed" (en català "El Credo d'Ana") i "Els Manaments de la Primesa".
Apel·lació Els investigadors socials que estudien el fenomen pro-ana tenen explicacions variades per a la seva popularitat, alguns la caracteritzen com un rebuig al consumisme modern i altres suggereixen pro-ana funciona com una estratègia d'afrontament per a aquelles persones que ja estan emocionalment estressats pels trastorns alimentaris. Tanmateix, la majoria estan d'acord en dos elements dels llocs pro-ana:
Inicialment, els llocs pro-ana atrauen persones amb trastorns alimentaris (que primer visiten per buscar consells i tècniques per baixar de pes) com a persones amb trastorns alimentaris (que busquen consells per amagar els seus comportaments desordenats o minimitzar els danys físics causats per l'excés d'exercici i restricció calòrica severa). Els llocs pro-ana donen als seus membres un fort sentit de comunitat i identitat comuna.
Moda S'ha destacat l'ús de polseres vermelles portades popularment per partidaris de pro-ana, tant com a forma discreta perquè els anorèxics s'identifiquin socialment com a recordatori tangible per evitar menjar. Les polseres Pro-mia, igualment, són blaves o morades. La majoria d'aquestes polseres són articles simples de bijuteria que es comercialitzen ràpidament en llocs de compres en línia.
Impacte Proliferació Pro-ana ha proliferat ràpidament a Internet, i alguns observadors van assenyalar una primera onada de llocs pro-ana en serveis d'allotjament web gratuïts a finals dels anys noranta, i una segona onada atribuïda al recent augment dels blocs i serveis de xarxes socials.
Una enquesta de la firma de seguretat a Internet Optenet va trobar un augment del 470% en els llocs pro-ana i pro-mia entre 2006 i 2007. També es va observar un augment similar en un estudi de la Universitat de Maastricht de 2006 que investigava alternatives a la censura de material pro-ana. En l'estudi, l'amfitrió de blocs holandès punt.nl va començar l'octubre de 2006 a presentar als visitants dels blocs pro-ana al seu servei amb un avís de clic que contenia un missatge despectiu i enllaços a llocs favorables a la recuperació. Tot i que els avisos van ser una dissuasió (el 33,6% dels 530.000 visitants únics registrats no van passar més enllà de l'avís), el nombre d'aquests blocs en realitat es va multiplicar per deu, i les seves xifres de trànsit mensual es van duplicar de mitjana al final de l'estudi.
Audiència En una enquesta de 2009 de la Katholieke Universiteit Leuven a 711 estudiants de secundària flamencs d'entre 13 i 17 anys, el 12,6% de les noies i el 5,9% dels nois van declarar haver visitat llocs web pro-ana almenys una vegada. En una altra enquesta de 2009, realitzada pel proveïdor de programari de control parental CyberSentinel a 1.500 dones usuàries d'Internet d'entre 6 i 15 anys, una de cada tres va declarar haver cercat en línia consells per fer dietes, mentre que una de cada cinc va informar haver mantingut correspondència amb altres persones a llocs de xarxes socials o a sales de xat per consells per fer dieta.
Els visitants dels llocs web pro-ana també inclourien un nombre important d'aquells que ja tenen un diagnòstic de trastorns alimentaris: una enquesta de 2006 sobre pacients amb trastorns alimentaris a la Stanford Medical School va trobar que el 35,5% havia visitat llocs web pro-ana; d'aquests, el 96,0% va aprendre nous mètodes de pèrdua de pes o depuració d'aquests llocs, mentre que el 46,4% dels espectadors de llocs favorables a la recuperació van aprendre noves tècniques.
Efectes Els llocs pro-ana poden afectar negativament el comportament alimentari de les persones amb i també sense trastorns alimentaris. Un estudi de persones sense trastorns alimentaris va demostrar que el 84% dels participants va reduir la ingesta calòrica en una mitjana de 2.470 calories (301 min -7.851 màxim) per setmana després de veure llocs web pro trastorn alimentari. Només el 56% dels participants van percebre realment la reducció de la seva ingesta. Tres setmanes després de l'experiment, el 24% dels participants van informar que continuaven amb estratègies de control de pes des de llocs web pro-ana, tot i que no van continuar visitant aquests llocs. Els controls que visualitzaven llocs web de salut i viatges no van reduir la ingesta calòrica a un nivell significatiu. Altres estudis han descobert que les dones amb diferents nivells de simptomatologia de trastorns alimentaris eren més propenses a comparar imatges i fer exercici després de veure llocs web pro-ana en comparació amb llocs web de control.