La casa-fàbrica Bonet és un edifici situat als carrers de la Reina Amàlia, 35 i de l'Hort de la Bomba, 6 del barri del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.
Història miniatura|esquerra|Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Hort de la Bomba i Lleialtat (1807). S'hi pot llegir «Hort de la Bomba propi de Dna Ramona Cortada y Wandenet Viuda» miniatura|esquerra|Quarteró núm. 105 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1850, el tintorer i aprestador Josep Bonet i Balcells va adquirir en emfiteusi una parcel·la de l'Hort de la Bomba a Mauricia Falces y Villamayor, natural de Peralta (Navarra) i vídua en primeres noces de Ramon de Cortada i Vandenent.AHPB, notari Nicolau Labrós, manual 1.286/5, f. 70v-78v, 22-09-1850. El 1851 va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i pis segons els plànols del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera,AMCB, Q127 Foment 531 bis C i 550 bis C. i novament el 1861 per a remuntar-hi tres pisos segons els plànols de l'arquitecte Oleguer Vilageliu.AMCB, Q127 Foment 1131 C i 1156 bis C.
El 1852 va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor, i el 1868 va presentar uns plànols dels generadors de vapor de l'enginyer Fabià del Villar per a legalitzar les calderes. Bonet va entrar en concurs de creditors, i a conseqüència d'un litigi promogut per la seva dona Leonor Boada, la casa-fàbrica va ser embargada i subhastada, essent adquirida el 1872 per Josep Ramon Font i Fornés.AHPB, notari Joaquim Serra, manual 1.361/23, f. 1330-1342, 15-06-1872. Tot seguit, el nou propietari va presentar uns plànols de l'enginyer Francesc Pocurull per a legalitzar una de les calderes, però l'any següent, una inspecció arran de la denúncia d'un veí va descobrir que hi havia una segona caldera funcionant, el que va motivar un nou procés de legalització, amb uns plànols del mestre d'obres Pau Martorell.
El 1880, Font vengué la propietat a Serapi Cerdà i Gascon,AHPB, notari Ignasi Gallissà, manual 1.374/53, f. 3357-3362v, 24-10-1880. que morí l'any següent, passant a mans de la seva filla Mercè Cerdà i Casadevall.AHPB, notari Melitó Llosellas i Bruguera, manual 1.380/39, f. 362-373, 11-04-1882. Inventari post mortem de Serapi Cerdà i Gascon. El 1885, aquesta la va vendre a l'enginyer Joan Font i Iglésias,AHPB, notari Manuel de Larratea i Catalan, 23-11-1885. que el 1889 la va aportar a la nova societat Crédito Artístico, Industrial, Mercantil y Agrícola, de la que era gerent i màxim accionista,AHPB, notari Joaquim Volart i Pou, manual 1.399/43, f. 5346-5376, 16-12-1889. i el 1892, va presentar uns nous plànols de l'enginyer Gaspar Forcada per a la legalització de les calderes.
El 1899, Ildefons Riba i Calvet, en nom de la societat, va demanar permís per a restaurar-ne la façana. En aquella època, hi havia la fàbrica de llits tornejats de Ramell i Planas, posteriorment d'Esteve Planas, on el 1908 es va declarar una vaga.
Referències
Vegeu també Casa Joan Font i Archer
Bonet Categoria:Carrer de la Reina Amàlia