Segons un comitè especial i una comissió independent de les Nacions Unides, Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres, B'Tselem, Metges pels Drets Humans–Israel, Federació Internacional pels Drets Humans, nombrosos estudis sobre genocidi i estudiosos de Dret internacional (inclosa la International Association of Genocide Scholars), i molts altres experts, Israel està cometent un genocidi contra els palestins durant el seu el bloqueig, la invasió i els bombardeigs continus de la Franja de Gaza. Experts i organitzacions de drets humans han identificat actes de genocidi, com ara matances a gran escala i l'ús de fam a la Franja de Gaza com a arma de guerra, amb la intenció de destruir totalment o parcial la població de Gaza. Altres actes genocides similars inclouen la destrucció d'infraestructures civils, l'assassinat de treballadors sanitaris i persones que busquen ajuda, el desplaçament forçós massiu, la comissió de violència sexual i la prevenció de naixements. La denúncia sobre si els fets constitueixen un genocidi, en sentit jurídic, ha estat presentada per Sud-àfrica davant el Tribunal Internacional de Justícia, que a agost de 2026 encara no ha dictat sentència. Hi ha veus que rebutgen que el que es produeix a Gaza sigui un genocidi.
L'agost del 2025, el Ministeri de Salut de Gaza havia informat que almenys 62.000 persones havien mort a Gaza. La majoria de les víctimes són civils, dels quals almenys el 50% són dones i nens. En comparació amb altres conflictes globals recents, el nombre de morts conegudes de periodistes, treballadors humanitaris i sanitaris, i nens es troba entre els més alts. En desembre de 2023 es considerava que hi havia milers de cadàvers sense comptar sota les runes d'edificis destruïts. Un estudi publicat a The Lancet va estimar que hi havia 64.260 morts a causa de lesions traumàtiques el juny de 2024, tot i que va assenyalar un nombre potencial de morts més gran quan s'hi inclouen les morts "indirectes". A maig de 2025, una xifra comparable de morts per lesions traumàtiques seria de 93.000 (77.000 a 109.000), cosa que representa entre el 4 i el 5% de la població de Gaza abans de la guerra. El nombre de ferits és superior a 100.000; Gaza té el nombre més gran de nens amputats per càpita del món.
Un bloqueig israelià forçat ha contribuït en gran manera a la fam contínua. Les projeccions mostren que el 100% de la població experimenta "alts nivells d'inseguretat alimentària aguda", amb unes 641.000 persones experimentant nivells catastròfics l'agost de 2025.GAZA STRIP: Famine confirmed in Gaza Governorate, projected to expand | 1 July - 30 September 2025 Al principi del conflicte, Israel va tallar l'aigua i l'electricitat de Gaza. A maig de 2024, el 84% dels seus centres de salut havien estat destruïts o danyats. Israel també ha destruït nombrosos edificis culturalment significatius, incloses les 12 universitats de Gaza i el 80% de les seves escoles."In Gaza, Palestinians hold Ramadan prayers by ruins of mosque". Reuters. 15 March 2024. Archived from the original on 18 August 2024. Més d'1,9 milions de palestins (el 85% de la població de Gaza) han estat desplaçats per la força.
El govern de Sud-àfrica ha iniciat un procediment, Sud-àfrica contra Israel, contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), al·legant una violació de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi. El govern israelià ha negat les acusacions de Sud-àfrica i ha argumentat que Israel s'està defensant. En una declaració inicial, el TIJ va sostenir que Sud-àfrica tenia dret a presentar el seu cas, mentre que es reconeixia als palestins el dret a la protecció contra el genocidi. ("The court decided that the Palestinians had a plausible right to be protected from genocide, and that South Africa had the right to present that claim in the court."); Order, S. Afr. El tribunal va ordenar a Israel que prengués totes les mesures al seu abast per prevenir la comissió d'actes de genocidi, prevenir i castigar la incitació al genocidi i permetre serveis humanitaris bàsics, ajuda i subministraments a Gaza. Posteriorment, el tribunal va ordenar a Israel que augmentés l'ajuda humanitària a Gaza i que aturés l'ofensiva de Rafah.
Entre altres, els governs d'Alemanya, Austràlia, Àustria, Canadà, Estats Units d'Amèrica, Grècia, Hongria, Itàlia, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Portugal, el Regne Unit, Txèquia s'han manifestat en contra de considerar els fets com a genocidi, alguns d'ells sense reserves, i altres, mentre no hi hagi sentència del TIJ.
El procediment de Sud-àfrica contra Israel al TIJ ha provocat crítiques de publicacions i persones que argumenten que les afirmacions que Israel està cometent genocidi a Gaza abaratien el terme i en minen la gravetat tal com defineix la Convenció sobre el genocidi de les Nacions Unides.
El conflicte ha generat nombrosos episodis de desinformació, com l'afirmació que va ser els soldats israelians qui va disparar contra els seus propis civils al festival de música Supernova el 7 d'octubre, que es van decapitar 40 nadons, que les fotografies d'atrocitats comeses per Hamàs es van realitzar utilitzant intel·ligència artificial, o l'escenificació del patiment dels palestins. Els usuaris de les xarxes socials, inclosos polítics i mitjans de comunicació d'alt perfil van compartir el juny de 2025 un suposat estudi de la Universitat Harvard segons el qual 377.000 persones havien desaparegut a Gaza, però l'estudi no va ser realitzat per la Universitat Harvard i l'estimació es basava en càlculs erronis.
La "intenció de destruir" és una condició necessària per complir el llindar legal de genocidi. Diversos estudiosos han argumentat que la intenció de destruir es demostra per les declaracions dels funcionaris israelians i per les polítiques i la conducta d'Israel, mentre que diversos altres no hi estan d'acord.
Les xifres miniatura|Gràfic de morts mensuals en la guerra de Gaza En agost de 2025 s'estimava que des de l'inici de la guerra de Gaza en 2023 com a mínim 1.706 israelians i 63.000 palestins (62.000 a la Franja de Gaza i 1000 a Cisjordània) haurien mort, si bé no tots els cossos hi estan identificats o s'han recuperat. La letalitat durant la guerra va caure dràsticament amb el temps, passant d'una mitjana de 312 morts diàries a la Franja de Gaza entre octubre i desembre de 2023 a 59 morts diàries entre gener de 2024 i gener de 2025. Del total de víctimes mortals, les autoritats sanitàries de la Franja consideraven que 332 haurien mort per causes relacionades amb la fam i la desnutrició des del començament de la guerra, dels quals 124 menors d'edat. El nombre de víctimes mortals consisteix principalment en homes adults, amb un 49,3% de les morts reportades. En el rang d'edat de 18 a 45 anys, els homes moren 2,85 vegades més que les dones, fet que indica una presència significativa de militants, tanmateix les dades ofertes per les autoritats palestines no diferencien entre civils i combatents en els seus informes.
Segons les xifres del Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS), la població estimada de la Franja de Gaza a finals de 2024 havia baixat a 2,1 milions de persones, un descens de 160.000 persones respecte 2023, dels quals 45.000 haurien mort i la resta marxat de la Franja, suposant un descens total de la població d'un 6%. Entre agost de 2024 i abril de 2025 es van haver de retirar de les reclamacions de morts per causa de la guerra 4.000 persones, finalment atribuïdes a mortes per causa natural pel Ministeri de Salut. Segons els informes de Hamàs de març de 2025, el 72% dels morts durant la guerra son homes en edat militar. Segons l'informe de The Washington Institute de maig de 2025, el 49,3% de les 52.958 víctimes mortals palestines corresponen a homes adults, i d'aquests, els que tenien de 18 a 45 anys eren 2,85 vegades més que les dones, indicant una presència significativa de militants. Un estudi britànic del gener de 2025 que emprava mètodes estadístics usats en els conflictes de Kosovo, Sudan, Guatemala i Colòmbia va estimar que unes 64.260 persones ja havien mort abans del 30 de gener de 2024.
A més de les morts directes, un bloqueig forçat israelià i egipci sobre la totalitat de la Franja ha contribuït en l'auge de la fam o l'amenaça de fam, sumat que les forces israelianes dificulten o impedeixen que els subministraments humanitaris arribin a la població palestina, bloquejant o atacant els combois humanitaris causant una crisi humanitària. Durant uns dies al començament del conflicte, Israel va tallar el subministrament d'aigua i electricitat de la Franja. Només el juny de 2024, més de 500 treballadors sanitaris havien estat assassinats a la Franja de Gaza, i l'agost de 2024 només 17 dels 36 hospitals de Gaza funcionaven parcialment. Israel també ha destruït nombrosos llocs d'interès cultural o rellevància patrimonial, entre els quals s'inclouen dues terceres parts dels seus centres escolars, 13 biblioteques que contenien milers de llibres i manuscrits, totes les 12 universitats del país i dotzenes de mesquites, tres esglésies i dos museus.
Diversos observadors, inclosa la relatora especial de les Nacions Unides, Francesca Albanese, han citat diverses declaracions d'alts funcionaris israelians que poden indicar una "intenció de destruir" la població de Gaza, una condició necessària perquè es compleixi el llindar legal del genocidi. La majoria d'estudiosos de l'Orient Mitjà basats als Estats Units, creuen que les accions d'Israel a Gaza tenen la intenció de fer-la inhabitable per als palestins, i el 75% d'ells diu que les accions d'assassinat massiu d'Israel a Gaza constitueixen "crims de guerra importants semblants al genocidi" o directament un "genocidi".
En agost de 2025, tot i que les enquestes a Israel mostraven que gairebé tres quartes parts dels israelians jueus creien que no hi ha innocents a Gaza, la majoria dels ciutadans donaven suport a un acord d'alto el foc que signifiqués l'alliberament dels ostatges que encara estaven en mans de Hamàs i alleugerís l'impacte de dos anys de guerra en la societat i l'economia israelianes. En les manifestacions per l'alliberament dels ostatges, una petita minoria demanava la fi de la fam i la mort de palestins, però segons les enquestes el 78% dels israelians jueus no estaven preocupats pel patiment dels palestins. Un estudi fet per la Universitat Estatal de Pennsilvània a Maig de 2025 posa de relleu que gairebé la meitat (el 47%) de la població israeliana dona suport a que el seu exercit extermini la població a Gaza.
Procediments judicials Procediment davant del Tribunal Internacional de Justícia El govern de Sud-àfrica ha iniciat uns procediments, Sud-àfrica contra Israel, davant el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), al·legant una violació de la Convenció sobre el genocidi. En una declaració inicial, el TIJ va declarar que Sud-àfrica tenia dret a presentar el seu cas contra Israel, mentre que els palestins tenien "un dret plausible a ser protegits del genocidi" i que s'enfrontaven a un risc real de danys irreparables. El tribunal va ordenar a Israel que compleixi les seves obligacions en virtut de la Convenció sobre el genocidi prenent totes les mesures al seu abast per prevenir la comissió d'actes de genocidi, prevenir i castigar la incitació al genocidi i permetre l'entrada dels serveis humanitaris bàsics a Gaza, no va ordenar als suspensió de la campanya militar i va expressar la seva preocupació pel destí dels ostatges detinguts a la Franja de Gaza.