La Cort de Barcelona de 1480-1481 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Ferran II d'Aragó el 15 de setembre de 1480. S'obrí efectivament el 14 de novembre d'aquell any a la sala capitular del claustre de la Catedral de Barcelona i, després de diverses pròrrogues i absències temporals del monarca, es prolongà fins al 6 de novembre de 1481.

La Cort constituí un dels principals intents de redreçar el Principat després de la Guerra Civil catalana. Entre les qüestions centrals hi hagué la restitució dels béns confiscats durant el conflicte, el deute de la Diputació del General, la reparació de greuges, la reforma de la justícia, el comerç i les finances del General. La seva obra legislativa inclogué la Constitució de l'Observança, una de les disposicions fonamentals del pactisme català.

Durant la Cort, el diputat eclesiàstic del General era Berenguer de Sos, canonge i degà de Barcelona i, des del 1481, arquebisbe de Sàsser.

Convocatòria Ferran II havia succeït el seu pare Joan II el gener de 1479, després que la mort del monarca hagués deixat inconclusa la Cort de 1473-1479. El nou rei trobà un Principat empobrit per la guerra, l'endeutament i les epidèmies, i on continuaven obertes nombroses disputes derivades de les confiscacions i concessions patrimonials fetes durant el conflicte.

Des de Medina del Campo, Ferran convocà la nova Cort el 15 de setembre de 1480 amb la voluntat declarada de participar en el «redreç» del país. L'obertura solemne tingué lloc el 14 de novembre a la casa o capella del Capítol del claustre de la catedral de Barcelona. En la seva proposició, el rei assenyalà com a objectius resoldre les diferències provocades per les «torbacions» passades, afrontar l'amenaça otomana i tractar la recuperació dels comtats del Rosselló i la Cerdanya.

Redreçament del Principat Els braços organitzaren bona part dels treballs entorn de quatre grans àmbits: el redreçament de la justícia, de la moneda, de la mercaderia i del General. El febrer de 1481 es constituí una comissió de quaranta-cinc membres, quinze per cada braç, que posteriorment distribuí aquestes matèries entre comissions més reduïdes.

Un dels problemes principals era la restitució dels béns confiscats durant la guerra civil. Durant el conflicte, Joan II havia lliurat propietats, castells, jurisdiccions i rendes confiscades als seus adversaris com a recompensa als seus partidaris. La devolució d'aquests béns als antics propietaris obligava, per tant, a compensar persones que havien servit la causa reial. Ferran II acabà assumint funcions arbitrals per acord de la Cort i dictà la sentència definitiva sobre les restitucions el 5 de novembre de 1481.

La Cort acordà també un donatiu de 300.000 lliures al monarca, finançat mitjançant censals carregats sobre els ingressos de les generalitats. Una tercera part, 100.000 lliures, es destinà a indemnitzacions relacionades amb les restitucions i a remunerar serveis. Paral·lelament es reorganitzaren els drets del General amb l'objectiu d'augmentar-ne els ingressos i poder afrontar el nou endeutament.

Constitució de l'Observança Un dels resultats jurídics més destacats fou l'aprovació de la Constitució de l'Observança, coneguda per les paraules inicials Poc valdria. La disposició reafirmava l'obligació del rei i dels seus oficials de respectar els Usatges de Barcelona, les Constitucions catalanes, els capítols i actes de cort, els privilegis i les llibertats del Principat.

La constitució declarava jurídicament nuls els actes de les autoritats que contravinguessin aquest ordenament i establia mecanismes per perseguir les contrafaccions. La Diputació del General podia intervenir en defensa de la legalitat, si bé la resolució judicial corresponia a la Reial Audiència. La norma esdevingué una de les principals garanties del sistema constitucional català durant els segles XVI i XVII.

Remences i economia La qüestió dels pagesos de remença també fou objecte de debat. La constitució XV de la Cort revocà la sentència interlocutòria dictada per Alfons el Magnànim el 1455, que havia suspès provisionalment els mals usos, i restituí als senyors la facultat de percebre els censos, serveis i prestacions que reclamaven als pagesos. El conflicte, però, no quedà resolt i desembocaria poc després en la Segona Guerra Remença, abans que Ferran II hi posés fi mitjançant la Sentència arbitral de Guadalupe de 1486.

En matèria econòmica s'aprovaren diversos capítols de redreç de la mercaderia i una reforma dels drets d'entrada i sortida i de la bolla del General. Les mesures pretenien incrementar els ingressos de la institució i afavorir la producció i el comerç del Principat. En canvi, el projecte més ampli de reforma monetària quedà pràcticament sense desenvolupar.

Clausura El 8 d'octubre de 1481 se celebrà el soli en què foren decretades i jurades les constitucions i capítols de cort. L'obra legislativa principal comprenia vint-i-dues constitucions i catorze capítols de cort, als quals s'afegiren disposicions específiques sobre la mercaderia, els drets del General i altres matèries.

El 4 de novembre, els braços juraren com a primogènit el príncep Joan, fill de Ferran II i Isabel I de Castella, i l'endemà Ferran pronuncià la sentència sobre la restitució dels béns, mentre la reina resolgué els greuges que li havien estat encomanats. La Cort expirà el 6 de novembre de 1481.

Els acords de 1480-1481 permeteren resoldre una part important dels conflictes patrimonials i financers heretats de la guerra civil i establiren noves garanties sobre l'observança del dret català, tot i que qüestions com el conflicte remença continuaren obertes.

Referències

Bibliografia Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.

Barcelona (1480-1481) Categoria:Història de Barcelona