miniatura|Mapa d'Algèria Larquitectura d'Algèria abasta la seua extensa història, influïda per una sèrie de forces internes i externes, com ara l'Imperi romà, la conquesta musulmana del Magrib, la colonització francesa i la lluita per la independència d'Algèria.
Història antiga L'antiga Cartago L'antiga Cartago va arribar a controlar la costa d'Algèria en el abans de la nostra era. La influència de l'imperi en l'arquitectura algeriana és visible en l'adopció d'estils híbrids de l'arquitectura púnica, hel·lenística i romana sobre les tradicions arquitectòniques preexistents autòctones.
Arquitectura reial númida Sota els antics regnes amazics de Numídia i Mauritània, Algèria va veure créixer les seues ciutats. L'arquitectura reial númida és el terme encunyat per als monuments construïts pels reis númides, que abasten tombes, túmuls i santuaris.Quinn, J. (2013). Monumental power: 'Numidian Royal Architecture' in context. En J. Prag & J. Quinn (Ed.), The Hellenistic West: Rethinking the Ancient Mediterranean (p. 179-215). Cambridge: Cambridge University Press, doi:10.1017/CBO9781139505987.008. La urbanització s'associa sobretot amb els regnats dels reis Massinissa de Numídia (202-148 ae) i Juba II (30 ae - 25). S'han trobat proves de planificació urbana durant el Regne de Mauritània en els veïns Marroc i Tunísia. Juba II i la seua esposa, Cleòpatra Selene II, eren clients de Roma i promotors de la cultura hel·lenística tardana.Brett i Fentress (1996), pàg. 43-44. Iol (l'actual Sersell) fou la seua capital real, rebatejada Cesarea, una ciutat amb un pla hipodàmic regular i el tipus d'arquitectura vinculada al període romà august. Algunes estructures de Cesarea, com ara el teatre, l'amfiteatre i el port, s'han datat de l'època de Juba.
Una sèrie de monuments funeraris i tombes a gran escala construïts en aquesta època són els exemples més ben documentats de l'arquitectura del regne amazic. Els monuments combinen diferents estils arquitectònics introduïts pels cartaginesos, que sovint inclouen motius hel·lenístics i púnics. El més antic mausoleu temple n'és Medghassen, que deu datar de l'època de Massinissa. La tomba, o bé influenciada per l'arquitectura grega de l'est o construïda amb l'ajut d'artesans grecs, consta d'un gran túmul construït amb carreu ben tallat i amb seixanta columnes dòriques i una cornisa d'estil egipci.Brett i Fentress (1996), pàg. 27–29. Un altre exemple famós n'és el Mausoleu Reial de Mauritània, a l'oest d'Algèria, que deu ser de l'època de Juba II. Aquesta estructura engloba un túmul de pedra, columnes decoratives i camins en espiral que duen a una única sala interior. També es poden trobar "tombes torre" del període númida a Algèria, que arriben fins a Líbia. Malgrat l'àmplia distribució geogràfica, solen compartir l'estil: una estructura de tres pisos coronada per una piràmide convexa. Es podrien haver inspirat inicialment en monuments grecs, tot i que constitueixen un tipus original d'estructura vinculada a la cultura númida. Se n'han trobat exemples a Siga, Sumaa del Jrub, així com a Dougga (en l'actual Tunísia) i Sabratha (a Líbia).Brett i Fentress (1996), pàg. 29–31.
Època romana Els romans van ocupar la Numídia oriental l'any 46 abans de la nostra era. Després de la mort d'Arabió, sis anys més tard, envaïren també la Numídia occidental. Després uniren les dues províncies amb la Tripolitana per a formar la província romana d'Africa Proconsularis.
Urbanisme Els romans van construir més de 500 ciutats en el que hui és Algèria. En elaborar els plans de les noves ciutats, els enginyers romans feren servir un pla ortogonal rectilini caracteritzat per un decumanus (carrer orientat est-oest) i un cardo (carrer orientat nord-sud). Els dos carrers acabaven amb portes i en la intersecció hi havia un fòrum.
La ciutat de Timgad, fundada per Trajà cap a l'any 100, és un exemple ben conservat d'urbanisme romà a Algèria. La ciutat s'inscriu en un quadrat exacte, que fa 1.200 peus romans en els quatre costats. La ciutat se subdividia en illes quadrades, cadascuna amb una superfície de 100 peus quadrats romans.
Conquesta musulmana i primera època islàmica miniatura|Carrer a la casba d'Alger L'islam arriba a Algèria al per la conquesta àrab del nord d'Àfrica, que dugué a Algèria molts trets distintius de les ciutats musulmanes: el soc com a centre comercial, el hammam com a centre social i la mesquita i la madrassa com a centre religiós. Alger, el barri antic de la qual es coneix com la Casba, va créixer durant aquesta època.
Amb l'entrada de l'islam a Algèria, la ciutat fou reconstruïda. Seguint l'Alcorà, les ciutats se separaven en un espai públic (halal) i un espai privat reservat a les dones i les famílies (harīm). A més a més, les zones residencials urbanes se segregaven en barris religiosos. A diferència del gueto europeu excloent, aquests barris eren centres culturals insulars per a la vida jueva i islàmica dins la ciutat algeriana.
Després de la conquesta musulmana, l'àrea fou dominada per múltiples dinasties successives, com ara els rustúmides, els aglàbides, els fatimites i els zírides. La Mesquita de Sidi Uqba, a prop de Biskra, és el monument islàmic més antic d'Algèria, i conté la tomba d'Uqba ibn Nafi, datada del 686. La mesquita pròpiament dita, una senzilla estructura hipòstila semblant a les primeres mesquites de Medina, degué ser modificada i renovada en períodes posteriors, fins i tot pels zírides al . El 790, Idrís al-Àkbar, fundador de la Dinastia idríssida, edificà la Mesquita d'Agadir a l'emplaçament romà de Pomeria (que més tard seria Tlemcen), les restes del qual les han excavades en l'actualitat.Bloom (2020), p. 42. Els rustúmides crearen una nova capital a Tahart (a prop de l'actual Tiaret), ocupada estacionalment per habitants seminòmades. La van destruir els fatimites el 909, i ha estat excavada en el . La ciutat estava envoltada per una muralla fortificada amb torres quadrades. Contenia una mesquita hipòstila, una ciutadella en un terreny més elevat i un palau amb un gran pati semblant al disseny de les cases tradicionals.Bloom (2020), p. 41.Arnold (2017), pàg. 13-14. esquerra|miniatura|Minaret i restes de la mesquita de Qal'at Bani Hammad () El 934, mentre estava al servei del califa fatimita al-Qàim, el dirigent zírida Ziri ibn Manad va construir un palau a Ashir (a prop de l'actual Kef Lajdar). És un dels palaus més antics del Magrib, que ha estat excavat en l'actualitat. És de pedra i conté una planta simètrica acuradament dissenyada. amb un gran pati central i dos patis més petits en cada ala lateral del palau. Alguns estudiosos creuen que aquest disseny imitava els palaus fatimites de Mahdia, hui desapareguts. Els hammadies, una branca dels zírides, arribaren a Algèria i el 1007 van fundar una nova capital fortificada coneguda com Qàlat Bani Hammad, al nord-est de l'actual Msila.Arnold (2017), p. 53.Bloom (2020), p. 67. Tot i ser abandonada i destruïda en el , el jaciment és una de les capitals islàmiques medievals més ben conservades del món, amb molts palaus i una mesquita monumental.Arnold (2017), p. 125. miniatura|La Mesquita de Tlemcen, fundada pels almoràvits el 1082 i ampliada pels zayyànides el 1236 Des de finals del fins a la primeria del , part del territori actual algerià fou dominada pels almoràvits i els almohades, imperis amazics que van dominar el nord d'Àfrica i Al-Àndalus. La Mesquita major de Tlemcen (1082), la Gran Mesquita d'Alger (1096-1097) i la Mesquita major de Nedroma (1145) són importants fundacions del període almoràvit.Bloom (2020), p. 42. El període almoràvit, juntament amb el posterior període almohade, és una de les etapes més formatives de l'arquitectura "morisca" (islàmica occidental), perquè va establir moltes formes i motius que definirien els estils arquitectònics de l'àrea en els segles posteriors.
Després dels almohades, la Dinastina Zayyànida o Abdalwadita governà des de Tlemcen. Yaghmorasan (r. 1236-1283), fundador de la dinastia, va afegir minarets a l'antiga Mesquita d'Agadir i a la Mesquita major de Tlemcen.Bloom (2020), p. 179. El seu successor, Abu Said Uthman I (r. 1283-1304), edificà la Mesquita de Sidi Bel Hasan el 1296, també a Tlemcen.Bloom (2020), p. 184. Els zayyànides van construir altres edificis religiosos a la ciutat i a la rodalia, però moltes no n'han arribat pas als nostres dies o han conservat poc de l'aspecte original.Bloom (2020), p. 187. Les madrasses, com ara la Madrassa Tashfiniya (fundada per Abu Tashfin I, r. 1318-1337), eren una institució nova introduïda al Magrib en el i proliferaren amb els zayyànides i els seus contemporanis.Bloom (2020), p. 168, 187. La Dinastia Benimerí, amb seu a Fes, ocupà Tlemcen de manera intermitent i també deixà petjada a la zona. Durant el seu setge a la ciutat a principis del , el sobirà benimerí Abu-Yaqub Yússuf va construir una ciutadella propera anomenada Mansura, que encloïa la monumental Mesquita de Mansura (començada el 1303, hui conservada en part).Bloom (2020), p. 184-186. Més a l'est, Abu-I-Hàssan Alí fundà la Mesquita de Sidi Bu Madyan el 1338-1339.Bloom (2020), p. 195. miniatura|La Porta d'Espanya a Orà A la fi de l'edat mitjana, els europeus van intentar sense èxit envair Algèria. En el , els espanyols s'hi establiren breument a la costa, a prop d'Alger, però van ser expulsats. Durant el , amb la Dinastia dels Habsburg, els espanyols van arribar a edificar una sèrie de conjunts fortificats a la costa algeriana, per a controlar la pirateria a la Mediterrània i el conflicte amb l'Imperi otomà, i en destacaren els d'Orà, que fou presa el 1509 pels espanyols sota el comandament del cardenal Cisneros i de Pere Navarro. L'ocupació se'n prolongà fins al 1708 i després n'hi hagué una altra entre 1732-1791. És per això que en resta la monumental Porta d'Espanya a la fortalesa d'Orà, de tradició renaixentista, erigida el 1656.
Domini otomà El 1518, l'Imperi otomà ocupà Algèria. Sota el seu domini, evolucionà un estil híbrid influenciat pels estils turcs tradicionals, com ara mesquites de planta central i plafons de taulells vidriats. La influència de l'arquitectura otomana es va limitar pràcticament a la costa algeriana i, en concret a Alger, que esdevingué una ciutat important i fou testimoni d'un patrocini arquitectònic regular. Per contra, la ciutat de Tlemcen, que havia estat una important capital, entrà en una relativa decadència.Bloom (2020), p. 234-236.
Alger estava protegida per una muralla d'uns 3,1 quilòmetres de llarg, reforçada amb baluards i oberta per cinc portes.Bloom (2020), p. 237. Una ciutadella, la Qasba (origen del nom actual Casba), era al punt més alt de la ciutat. A la fi del , la ciutat contenia més de 120 mesquites. La majoria dels habitants es proveïen d'aigua per un sistema de cinc grans aqüeductes i milers de cisternes, i la majoria de cases tenien cisterna privada. La part baixa de la ciutat, a prop de la riba, era el centre de l'administració otomana i la regència, i contenia els mercats més importants, mesquites, residències de luxe, casernes de geníssers, edificis governamentals (com la Seca) i palaus.
Arquitectura religiosa otomana miniatura|250x250px|Mesquita d'Ali Bitchin (després d'una restauració de la planta original), construïda el 1622: mostra la cúpula principal i galeries laterals amb cúpules més petites L'arquitectura de les mesquites d'Alger durant aquest període demostra la convergència de múltiples influències, així com peculiaritats que es poden atribuir a les innovacions dels arquitectes autòctons.Bloom (2020), p. 238–240. Les cúpules d'influència otomana es continuaren construint amb fustos quadrats en lloc de redons o octogonals, conservant d'aquesta manera la tradició autòctona, a diferència de l'arquitectura de la Tunísia otomana i d'altres indrets otomans, on el minaret en forma de llapis era un símbol de la sobirania otomana.Bloom (2020), p. 238.