La Inscripció de Namara () és una inscripció del en àrab preislàmic, una de les primeres en aquest idioma. També s'ha interpretat com una versió tardana de l'idioma semític nabateu en la seua transició cap a l'àrab. Una missió francesa a Síria durant el mandat francés del 1923 al 1946 va trobar la peça a Namara, un llogaret a l'est del Djebel al-Druze i actualment encara es troba al Louvre.
La majoria d'especialistes creuen que la Inscripció de Namara és la làpida d'Imru-l-Qays ibn Amr I, un dels reis dels làkhmides de Hira. La data de la seua mort s'ha fixat en l'any 328, a partir de la lectura d'aquesta inscripció.
Ha estat descrita per Irfan Shahid com «la inscripció àrab més important dels temps preislàmics» i per Kees Versteegh com «la inscripció àrab més cèlebre». És també un document important per a estudiar les relacions entre romans i àrabs d'aquest període.
Diferències amb l'àrab actual La inscripció està escrita en alfabet nabateu, encara que hi ha ambigüitats, perquè l'alfabet té només 22 signes (alguns amb anotacions addicionals), i aquesta variant àrab tenia 28 o 29 consonants. Aquest alfabet té lligadures entre algunes lletres que mostren una transició cap a l'alfabet àrab. Alguns dels termes del text estan més a prop de l'arameu que de l'àrab. Per exemple, s'hi usa el patronímic arameu b-r, en lloc del terme àrab b-n. La major part del text, però, és molt a prop de l'àrab clàssic en què es va redactar l'Alcorà en el .
Descobriment La inscripció, la van trobar el 4 d'abril del 1901 dos arqueòlegs francesos, René Dussaud i Frédéric Macler, a al-Namara, a prop de Chahba i el Djebel al-Druze, al sud de l'actual Síria, uns 100 km al sud de Damasc i 50 km al nord-est de Bosra. Quan la làpida fou tallada, aquesta localitat era a prop de la frontera de l'Imperi romà, el Limes Arabicus de la província d'Aràbia Pètria. Al-Namara fou més tard un fort romà.
Història La inscripció conté cinc línies en un bloc de basalt i podria ser la llinda d'una tomba. És l'epitafi d'un rei àrab mort, dels làkhmides, Imru-l-Qays ibn Amr, i data de l'any 328. Imru-l-Qays va succeir el seu pare Amr ibn Adi i va dirigir un gran exèrcit per conquistar gran part de l'Iraq i la península Aràbiga des de la seua capital d'al-Hira. En aquell moment, eren vassalls dels perses sassànides. Les incursions a l'Iran provocaren una campanya de l'emperador sassànida Sapor II, que va conquistar les terres iraquianes, i Imru-l-Qays es va retirar a Bahrain. Se n'anà a Síria per a rebre ajuda de l'emperador romà Constantí el Gran. Imru-l-Qays es va convertir al cristianisme abans de morir a Síria i el soterraren en el desert sirià. La seua conversió s'esmenta en la història àrab d'Hixam ibn al-Kalbí, un erudit de principis del , però Irfan Shahîd assenyala que «no hi ha cap fórmula o símbol cristià en la inscripció».Shahîd, I. (2006). p. 32: «Although Imru' al-Qays was considered Christian [...] there is not a single Christian formula or symbol in the (Namarah) inscription». Mentre Theodor Nöldeke argumentà en contra d'una afiliació cristiana d'Imru-l-Qays, Shahid assenyala que la seua creença cristiana podria ser «herètica o de tipus maniqueu».Byzantium and the Arabs in the Fourth Century, Irfan Shahid. p. 33–34. Perhaps Imru' al-Qays Christianity was of the manichaean type, completely unacceptable to those in Byzantium. His father 'Amr was the protector of Manichaeism in Hira, that followed the crucifixion of Mani, as the Coptic papyri have shown. miniatura|243x243px|Publicació original de René Dussaud del 1905, amb la inscripció de Namara a dalt (s'hi afegiren números per a facilitar la discussió en aquest article) i la transcripció en àrab a baix La primera transcripció i lectura de la Inscripció de Namara la publicà a començament del René Dussaud. Segons aquest, el text comença informant que la inscripció era el monument funerari del rei; després el presenta i enumera els seus èxits, i finalment anuncia la data de la seua mort. Molts altres estudiosos han analitzat l'idioma de la inscripció durant el segle passat i, malgrat petites discrepàncies, tots estan d'acord amb el punt de vista central de Dussaud que la pedra de Namara era el monument funerari del rei Imru-l-Qays.
El 1985, James A. Bellamy presenta una interpretació de la inscripció diferent de la de Dussaud, amb una correcció innovadora de dues paraules molt controvertide del començament de la tercera línia (assenyalades en la reproducció original de Dussaud com a mots 4 i 5). Malgrat les noves propostes d'interpretació de les lletres fetes per Bellamy, la seua lectura en àrab segueix d'acord amb el tema general de la lectura originària de Dussaud. La nova traducció, àmpliament acceptada, de Bellamy de la inscripció diu:
Aquesta és una transcripció en alfabet àrab del text en alfabet nabateu. Tot i que alguns fragments no són comprensibles per a un parlant d'àrab estàndard, a trets generals la comprensió és possible:
La data de la inscripció, el 7 de kaslul de l'any 223 de l'era de la Bosra nabatea, indica de manera clara i certa la mort d'Imru-l-Qays el 7 de desembre del 328.
Ambigüitats en la traducció Algunes parts del text són poc clares i obertes a interpretació. Per exemple, les primeres traduccions suggerien que Imru-l-Qays era rei de tots els àrabs, cosa que sembla poc probable després del seu trasllat a la regió de Síria. Tampoc és clar si va començar la campanya contra Najran quan era a al-Hira o després de traslladar-se a Síria i, en qualsevol cas, si ho va fer amb ajuda dels sassànides o dels romans.
Referències
Categoria:Història de l'Aràbia Saudita Categoria:Nabatea Namara Categoria:Àrab