Bijeljina ( ) és una ciutat i municipi de la República Srpska, Bòsnia i Hercegovina. És el centre provincial de Semberija, una regió geogràfica al nord-est del país. L'any 2013 tenia una població de 107.715 habitants.
Geografia Bijeljina es troba al nord-est de Bòsnia i Hercegovina, limitada pels rius Sava i Drina, s'estén per les muntanyes Majevica i cobreix una massa terrestre de 734 km². Forma part de l'entitat de la República Srpska i és el centre de la regió de Semberija. Semberija és una regió plana amb una terra fèrtil ideal per a l'agricultura. Per això, Bijeljina és un lloc important per a la producció i el comerç d'aliments, especialment blat i verdures.
Clima Història Prehistòria i Antiguitat Les primeres evidències establertes de la vida humana a l'àrea de l'actual Bijeljina daten de la Nova Edat de Pedra (5000–3000 aC). Les característiques de la ceràmica, les eines i les armes confirmen les connexions culturals dels habitants indígenes de Semberija amb les cultures eneolítica i de l'edat del bronze: cultura Vučedol, Kostolac i Baden.
Antics eslaus i edat mitjana esquerra|miniatura|200x200px| Monument a Petar Karađorđević I El jaciment arqueològic més antic d'aquest període es troba als dos costats del canal de Bistrik, entre els pobles de Batković i Ostojićevo i consta de quatre jaciments més petits que daten del període del segle VII al XII. A Jazbina i Oraščić es van trobar restes d'un assentament amb cabanes mig enterrades, però el descobriment més significatiu va ser un complex de taller metal·lúrgic al lloc de Čelopek on es fonia el ferro al segle VIII i es fabricaven eines de ferro. L'edifici religiós més antic, el monestir de Tavna, va ser construït a l'edat mitjana. La regió va ser incorporada al banat bosnià durant el regnat d'Esteve Kotromanić. En aquesta època el poble de Bistrik s'anomenava Bistrica i era el centre de la parròquia, que cobria tot el territori de l'actual ciutat de Bijeljina.
La primera menció documentada del nom Bijeljina es va produir l'any 1446. La ciutat va caure completament en mans dels otomans el 1530. Després de la Gran Guerra Turca, va ser incorporada a la possessió austríaca abans de ser recuperada pels otomans el 1739. Molts dels assentaments van ser delmats com a resultat de les rebel·lions serbies sense èxit contra l'ocupació.
El domini austrohongarès a Bòsnia i Hercegovina va durar des de 1878 fins a 1918. El nom de Bijeljina només es va utilitzar després de 1918 i la Primera Guerra Mundial. Durant el domini austrohongarès, la ciutat tenia el nom de Bjelina i, abans, Belina o Bilina.
Història moderna L'any 1838 es va inaugurar la primera escola primària confessional. L'any 1902 es va construir un edifici escolar modern. En aquesta escola va treballar entre 1893 i 1895 Jovan Dučić, famós poeta, escriptor i diplomàtic serbi d'Hercegoví.
Davant de l'Ajuntament hi ha una estàtua del rei Pere I de Sèrbia, que va governar el Regne de Sèrbia entre 1903 i 1918. Durant la Segona Guerra Mundial, els Ustaša la van eliminar. Després de la Segona Guerra Mundial, el govern comunista es va negar a retornar el monument. El primer govern local no comunista va retornar el monument a principis dels anys noranta.
Guerra de Bòsnia El setembre de 1991, els serbis de Bòsnia van proclamar una província autònoma sèrbia amb Bijeljina com a capital. El març de 1992, es va aprovar el referèndum de Bòsnia sobre la independència amb el suport aclaparador dels bosnians i els croats bosnians. La Lliga Patriòtica Bòsnia local s'havia establert com a resposta a la proclamació dels serbis de Bòsnia i va iniciar els enfrontaments. L'1 i el 2 d'abril, l'SDG i el JNA van superar Bijeljina amb poca resistència; Es va dur a terme una massacre i va implicar la mort d'entre 48 i 78 civils per part de grups paramilitars serbis. La majoria dels assassinats eren bosníacs (o musulmans bosnians). Entre els morts hi havia membres d'altres ètnies, com els serbis considerats poc lleials per les autoritats locals. L'assassinat va ser comès per un grup paramilitar local conegut com els Chetniks de Mirko i per la Guàrdia Voluntaria Sèrbia (SDG, també conegut com a Tigres d'Arkan), un grup paramilitar amb seu a Sèrbia sota el comandament de l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA).
El poble de Batković al municipi de Bijeljina va ser el lloc del camp de Batković, que es creu que va ser el primer camp de concentració en funcionament durant la Guerra de Bòsnia. Va ser dirigit pels serbis des de l'1 d'abril de 1992 fins a finals de gener de 1996. Els presoners eren predominantment bosníacs ètnics, que van ser torturats, agredits sexualment i assassinats. Es va crear una Comissió Estatal per a la Lliure transferència de la població civil o Comissió per a l'intercanvi de població i encapçalada per Vojkan Đurković, un major de l'SDG.
Període de postguerra miniatura|227x227px| Municipi de Bijeljina per població proporcional a l'assentament amb la població més alta i més baixa El desenvolupament de la postguerra de Bijeljina s'experimenta a finals de la dècada del 1990 i la primera dècada del . Després d'un auge demogràfic a causa dels esdeveniments bèl·lics i la saturació demogràfica i la capacitat insuficient de la ciutat que es va construir amb menys necessitats, avui hi ha la reconstrucció de Bijeljina amb nous assentaments, carreteres, escoles, universitats i institucions culturals.
El Partit Democràtic Serbi (SDS) va governar Bijeljina durant 28 anys des del 1992. Després de les eleccions generals de Bòsnia de 2018, el març de 2020 l'alcalde Mićo Mićić (governant la ciutat des de 2004) va deixar el partit per fundar el Partit Democràtic Srpska de Semberija (SDSS) i va signar un acord de coalició amb l'SNSD de Milorad Dodik. El juny de 2020, SDSS i SNSD van posar SDS en minoria al consell local. A les eleccions municipals de Bòsnia del 2020, Ljubiša Petrović de SDS es va convertir en el nou alcalde, succeint a Mićić.
Demografia Població +Població dels assentaments – municipi de BijeljinaAssentament1875188518951910192119311948195319611971198119912013Total34,47938,45547,46858,00258,14278,60263,87786,82678,89086,82692,80896,988107,7151Amajlije1,1101,1122Balatun1,3051,2453Banjica4062654Batar3822255Batković3,4832,5156Bijeljina12,66014,30317,34024,76131,12436,41442,2787Bjeloševac6394428Brodac Donji7356689Brodac Gornji86676710Bukovica Donja79456811Bukovica Gornja57432412Čađavica Donja1,52457713Čađavica Gornja97367614Čađavica Srednja69353315Čardačine37047116Čengić1,28485917Ćipirovine27462218Crnjelovo Donje2,9632,01119Crnjelovo Gornje1,8401,27920Dazdarevo43552221Dijelovi66922Donji Zagoni30523Dragaljevac Donji46333924Dragaljevac Gornji60341825Dragaljevac Srednji1,04174126Dvorovi1,8144,71627Glavičice1,2931,07028Glogovac43640229Gojsovac47568330Golo Brdo19837731Gradac - Stupanj50932Hase34193833Janja10,45810,54234Johovac33828435Kacevac35126836Kojčinovac79437Kovačići38338Kovanluk15850839Kriva Bara25534540Ljeljenča96791341Ljeskovac48396942Magnojević Donji61341943Magnojević Gornji66533344Magnojević Srednji33231845Mala Obarska30546Međaši89685847Modran1,41196348Novo Naselje1,29083249Novo Selo1221,15350Ostojićevo59544051Patkovača6462,56952Popovi1,1341,23853Pučile7692,09054Ruhotina44627655Suho Polje1,5031,15456Triješnica29049657Trnjaci6391,07458Velika Obarska3,5493,90259Velino Selo45134260Vršani1,24961461Zagoni1,766619
Composició ètnica 2013199119811971Total42.278 (100,0%)36.414 (100,0%)31.124 (100,0%)24.761 (100,0%)Serbis35.798 (84,67%)10.450 (28,70%)7.866 (25,27%)7.630 (30,81%)Bosníacs4.469 (10,57%)19.024 (52,24%)15.015 (48,24%)14.929 (60,29%) Altres632 (1,495%)3.122 (8,574%)521 (1,674%)349 (1,409%)No afiliat502 (1,187%)Roma338 (0,799%)976 (3,136%)104 (0,420%) Croats315 (0,745%)366 (1,005%)409 (1,314%)677 (2,734%)iugoslaus127 (0,300%)3.452 (9,480%)6.028 (19,37%)637 (2,573%)Desconegut35 (0,083%)Montenegrins29 (0,069%)60 (0,193%)71 (0,287%)Macedonis14 (0,033%)64 (0,206%)63 (0,254%)Eslovens11 (0,026%)17 (0,055%)20 (0,081%)Albanesos8 (0,019%)144 (0,463%)237 (0,957%) Hongarès24 (0,077%)44 (0,178%) +Composició ètnica – municipi de Bijeljina2013199119811971Total107.715 (100,0%)96.988 (100,0%)92.808 (100,0%)86.826 (100,0%)Serbis91.784 (85,21%)57.389 (59,17%)56.029 (60,37%)60.595 (69,79%)Bosníacs13.090 (12,15%)30.229 (31,17%)24.282 (26,16%)23.343 (26,88%) Altres793 (0,736%)4.452 (4,590%)1.155 (1,245%)649 (0,747%)No definit674 (0,626%) Croats515 (0,478%)492 (0,507%)500 (0,539%)806 (0,928%)Romanesos496 (0,460%)1.359 (1,464%)168 (0,193%)Iugoslaus151 (0,140%)4 426 (4,563%)9.090 (9,794%)747 (0,860%)Desconegut102 (0,095%)Montenegrins36 (0,033%)80 (0,086%)90 (0,104%)Macedonis33 (0,031%)89 (0,096%)81 (0,093%)Eslovens22 (0,020%)25 (0,027%)24 (0,028%)Albanesos17 (0,016%)164 (0,177%)258 (0,297%) Turcs1 (0,001%)Ucraïnesos1 (0,001%) Hongaresos35 (0,038%)65 (0,075%)
Arquitectura esquerra|miniatura|200x200px| L'edifici de l'assemblea de Bijeljina miniatura|267x267px| La mesquita Atik (demolida durant la guerra i reconstruïda des de llavors) per la plaça de la ciutat La mesquita Atik va ser construïda entre 1520 i 1566, durant el període del sultà Solimà I el Magnífic. Va ser utilitzat com a bastió defensiu a la guerra austro-turca i convertit en església catòlica pels austríacs durant els anys 1718-1739. Després del Tractat de Belgrad, va tornar a la mesquita i va passar per diverses renovacions al i principis del . La mesquita va ser completament destruïda el 13 de març de 1993 i reconstruïda on hi havia abans.
L'Església Ortodoxa Sèrbia (Svetog Đorđa) de Sant Jordi es troba al lloc d'una església més antiga, que es va esmentar per primera vegada l'any 1735. L'edifici actual data de principis de la dècada de 1870 i representa una barreja d'estil rus i romà d'Orient, amb una cúpula i una torre alta.
El Museu Semberija es troba en un edifici històric i té quatre sales d'exposicions. Les exposicions abasten un ampli període històric, que va des del Neolític, passant per l'època romana i l'edat mitjana, fins al .
El monestir de Basilio d'Ostrog al centre de Bijeljina és un monestir de nova construcció (2001) dedicat a Sant Basilio d'Ostrog. El campanar amb un rellotge de més de 30 metres domina l'entorn i és un símbol del monestir. El monestir inclou un museu, menjador, biblioteca, ermites per als monjos. A l'interior, el temple està pintat amb magnífics frescos. Particularment valuosa és una còpia de la icona miraculosa de Trojeručica, el regal del monestir de Hilandar. A Bijeljina també es troben: el Temple Sagrat, l'Església de Santa Petka i l'antiga església catòlica. esquerra|miniatura|Església de Bijeljina La biblioteca Filip Višnjić és la institució cultural més antiga de Bijeljina, fundada el 1932 gràcies a persones destacades com ara el doctor Vojislav Kecmanović, el doctor Joakim Perendija i el professor Nikola Mačkić, entre d'altres. Va tenir un paper important en l'elevació del nivell cultural a Semberija i té més de 120.000 llibres.