Rusgúnia () és un antic jaciment arqueològic, al municipi d'El Marsa, a la wilaya d'Alger, a Algèria.
Marc general Rusgúnia és al nord-est de la badia d'Alger, davant la ciutat d'Alger, l'antiga Icosium. L'emplaçament és entre les actuals Tamentfoust (antiga Laperouse) i Bordj-El-Bahri (Cap Matifou, diferent del cap epònim que tanca la badia d'Alger per l'est). Rusgúnia era al llarg de la costa. Hui quasi no en queden restes visibles, pel saqueig de la majoria dels edificis antics i el creixement urbanístic del lloc i la regió circumdant.
A causa de la urbanització desenfrenada de les darreres dècades, que ha desfigurat totalment el paisatge natural, el millor és remetre's a la descripció que Berbrugger va fer-ne al començament de la invasió francesa, per a comprendre la geografia de la zona en el context històric.Louis Adrien Berbrugger. De la nécessité de coloniser le Cap Matifou. Maulde & Renou, 1845. La Badia d'Alger i el Golf de Bengüt, on és Rusgúnia, són dos semicercles que es toquen al Cap de Matifou, i delimiten un territori molt concret. La natura, en gran part verge a la primeria del , semblava aïllar aquesta regió de les circumdants. Només la tribu dels Haraoua (que donà nom a la ciutat homònima) vivia ací, conreant la terra entre els turons i la Mediterrània.
Context històric i arqueològic A la primeria del , en el seu Atles archéologique de l'Algérie, Stéphane Gsell enumerà les restes arqueològiques conegudes llavors.Stéphane Gsell. Atlas archéologique de l'Algérie: Édition spéciale des cartes au 200.000 du Service Géographique de l'Armée. Jourdan, Alger, 1911; feuille 5, pages 6-7. Hi figurava una estàtua de marbre d'una dona a prop dels estreps d'un pont sobre el Hamiz, així com un pont sobre el Bouira, afluent de l'altre.Gsell, AAA, full 5, n° 34.Gsell, AAA, f. 5, n° 35. En el que sembla ser l'actual Ain el Beida (Zerzouria), a pocs quilòmetres de Rusgúnia, Gsell informa d'una xarxa d'antics canals, restes d'edificis i una pedrera, considerada romana per Berbrugger. Hui només en resta la pedrera, identificada com a Maherzat.
Més a l'est, Gsell esmenta Djezair el Kodra (només l'actual Ain-Chorb, anc. Surcouf, a l'est d'Ain-Taya), un antic illot ara unit a terra pel enllotament, on Berbrugger havia identificat "ruïnes romanes prou extenses", de les quals no queda rastre ni sobre el terreny ni en la literatura.Gsell, AAA, full 5, n° 38. A prop d'una deu, Ain-Chrob o H'rob (traduït per 'Beu i fuig'), s'informà de restes antigues.Gsell, AAA, full 5, n° 39. Altres ruïnes de menor importància es van veure a Reghaïa, al costat de les restes d'un campament romà a l'Oued Boudaou.Gsell, AAA, full 5, n° 41, 42 i 43. Més a l'oest, a prop de la desembocadura de l'Oued-el-Harrach, Gsell parlà de la possibilitat de les ruïnes de la ciutat de Saça, tot i que encara no s'han trobat.Gsell, AAA, full 5, n° 31. Finalment, a un quilòmetre d'El-Harrach, s'ha trobat una inscripció líbia que testifica la història antiga de l'àrea.Gsell, AAA, full 5, n° 32.
Classificació del lloc L'elecció de l'emplaçament de Rusgúnia segurament obeeix a la seua privilegiada situació geogràfica, que oferia una protecció natural contra els vents i el convertien en un refugi segur per a la navegació marítima. Aquesta posició estratègica pot explicar per què l'emplaçament és tan semblant al d'Icosium, situat just enfront, a la Badia d'Alger, però exposat als vents del nord-oest i del nord-est per l'obertura de la badia.Mouchez, E. (1879). Instructions nautiques sur les côtes de l'Algérie, par M. le contre-amiral Mouchez... Impr. nationale; pàg. 1-10.P. Salama, "Sites commerciaux antiques sur le littoral de l'Algérois", Mélanges de l'école française de Rome, 2006; p. 529. En aquest context, cal recordar, com feu Salama, la famosa expedició de Carles V contra Alger l'octubre del 1541. Davant una violenta tempesta que provocà la pèrdua de moltes naus, el mateix emperador es veié obligat a tornar a peu al Cap Matifú. Més tard, el 1682, Duquesne, seguit per Tourville el 1683 i D'Estrées el 1688, dirigiren la seua flota contra el vent de l'est davant Rusgúnia i enviaren naus de guerra a Alger.Villegagnon, Nicolas Durand de. Relation de Charles-Quint contre Alger; suivie de la traduction du texte latin par Pierre Tolet; publiées avec avant-propos, notes biographiques, notes et appendices par H.-D. de Grammont. 1874. En particulier Note I, P. 84: "S'ha preguntat com els Dòria, aquests grans marins, tan coneixedors de la Mediterrània, pogueren amassar tal quantitat de galeres i vaixells de transport en una costa sense recer, en un lloc on els vents del nord-est el fan perillosíssim." Note V, P. 91: "...i podem veure que haguérem de refugiar-nos al Cap Matifú, quan la mar es posà un poc més brava".
Selecció del lloc Al gener de 2008, començà un procediment de classificació per al Bé cultural conegut com a antiga Rusgúnia. http://www.joradp.dz/JO2000/2008/002/FP16.pdf. La classificació incloïa una superfície total de 9,5 ha, que comprenia elements com dipòsits d'aigua amb una superfície de 30 m², un absis de basílica cristiana amb una superfície de 50 m², i termes i restes d'un antic port romà. Aquests béns culturals eren de domini públic, tret de les termes del sud-oest, que eren de propietat privada. El jaciment arqueològic, delimitat al nord per la carretera d'Aïn Taya, al sud pel barri d'Ondines, a l'est per la carretera d'Alger-platja i a l'oest pel camí de les Ruïnes núm. 2, tenia una zona de protecció ampliada a 200 m dels seus límits. miniatura|Vista est-oest de la costa algeriana mostrant la posició de Rusgúnia (en roig) miniatura|Vista oest-est de la costa algeriana mostrant la posició de Rusgúnia (en roig)
Història L'àrea ha estat habitada des del Neolític, i s'hi han trobat artefactes de les indústries mosteriana i neolítica als penya-segats de Cap Matifou."La Mitidja de l'antiquité", Société historique algérienne, Revue africaine, 1927, p. 420. La nota 1 esmenta instruments prehistòrics en quars.Piroutet Maurice. La station préhistorique d'Aïn-Taya, près d'Alger. In: Bulletin de la Société préhistorique de France, tome 27, n°11, 1930. p. 513-517.Marchand H. Quartzites et silex taillés du Cap Matifou (baie d'Alger). In: Bulletin de la Société préhistorique de France, tome 31, n°1, 1934. p. 83-87. A la pàg. 86, es diu: "En resum, hem pogut replegar indústria mosteriana i neolítica als penya-segats de Cap Matifou (tot i que hi predomina la indústria mosteriana). La majoria dels penya-segats costeruts […] del Cap Matifou no són pas una excepció a aquesta regla".
Rusgúnia, situada al nord-est de la Badia d'Alger i seu de la base púnica de Tamentfoust, pren el nom de l'expressió cap de francolí.«Rusguniae». A: Brill's New Pauly Online: Ruthisia (?), Mela 1,31; colonia Augusti R., Plin. HN 5,20; Ῥουστόνιον/Rhoustónion, Ptol. 4,2,6; R. colonia, It. Ant. 16,1; Rusgume, Geogr. Rav. 40,43; Rugunie, Geogr. Rav. 88,13; Rusgimia, Guido, Geographia 132,22.Lipiński, E. 1992–1993. “Sites ‘phénico-puniques’ de la cote algérienne.” REPPAL 7/8: 305, 315–17. Berbrugger opina que l'origen del nom és una paraula amazic llatinitzada pels romans per a evocar el "cap del somni" o "cap dels dorments", per una interpretació autòctona dels dorments d'Efes. Mouloud Mammeri indica que Rusgúnia es compon de dues arrels: una, la fenícia rus (capa), i l'altra, l'amazic agouni (penya-segat).
Salama assenyala que Rusgúnia ja existia a la fi del , mentre que la fundació d'Icòsium no pot datar-se abans del .P. Salama. "Chronique d'une ville disparue: «Rusguniae» de Maurétanie Césarienne". Bulletin de la Société nationale des Antiquaires de France Année 1999 1996 p. 129-143. El procés de colonització romana de Rusgúnia sembla indicar una competència, amb interessos continentals més que marítims. La Badia d'Alger s'obria a la plana de Mitidja i a la Vall del Cheif, més accessible des de Rusgúnia que des d'Icòsium. Això, amb l'estatus probablement més important d'Icosium, faria que triaren Rusgúnia per a l'assentament romà, evitant així la competència directa.
Època púnica Lancel enumera Rusginiae com un dels llocs comercials fenicis que estaven "prou espaiats cada 30 o 40 km" al llarg de la costa algeriana". Era un dels punts de relleu essencials per a la navegació costanera al llarg del litoral nord de l'antic Magrib. L'imperi marítim de Cartago, però, no en va deixar ruïnes. Salama destaca, tanmateix, "l'excepcional abundància de fragments d'àmfores mixtes, datades d'entre el segle II ae i el segle VII,S. Lancel, "Algérie"; in La civilisation phénicienne et punique, Brill 1994. p. 790-791. la qual cosa demostra que l'emplaçament costaner s'utilitzà de manera extensiva i contínua".Salama Pierre. "Sites commerciaux antiques sur le littoral de l'Algérois" In: Mélanges de l'École française de Rome. Antiquité, tome 118, n°2. 2006. Antiquité. p. 534ff." A més a més, s'ha descobert a la zona un centenar d'esteles púniques i neopúniques.Rusguniae: Brill's New Pauly Online, cit. op.
Època romana Després de les guerres civils del final de la República, i com a resultat d'un interregne al Regne maurità, August seleccionà metòdicament una sèrie de posicions costaneres i subcosteres per a assentaments de veterans, punt de partida per a la futura annexió del territori. La colonització de Rusgúnia per la legió IX Gemella fou l'any 27. La llista d'aquestes colònies, ja formulada en la documentació de Plini el Vell, és verificable en documents epigràfics.Diverses inscriptions telles que CIL VIII 2, 9045; 9047; 9246-9255; Suppl. 3, 20849-20851; AE 1956, 160; toutes dans Rusguniae: Brill's New Pauly Online, cit. op.P. Salama, La colonie de R., in: Revue africaine 99, 1955, 5-52Pline, V; commenté par Desanges (París, 1980), pàg. 160-181. El més important relatiu a Rusgúnia prové de tres fites col·locades a la segona milla de la calçada romana Rusgúnia-Icòsium, que transcriuen el títol complet de la ciutat: COL(onia) IUL(ia) PONTIF(?) CL(?) RUSG(uniae) IIIIV LEG(ionis).P. Salama, La colonie de Rusguniae d'après les inscriptions , dans Rev. afr. , XCIX, 1955, p. 5-20. Plini el Vell, quan enumera les ciutats de la Mauritània cesariana, esmenta Rusgúnia entre les colònies fundades per August.Pline l'Ancien, Hist. Nat., V,2, 20. "La ciutat també duu el títol de colònia en l'Itinerari d'Antoní".
Se sap que l'assentament va prosperar des del Vegeu la bibliografia completa elaborada por Gsell en AAA, full 5, nº 36. fins a l'època romana d'Orient.N. Duval, "Les Byzantins à Rusguniae". In: Histoire et archéologie de l'Afrique du Nord, IIè colloque international, Congrès des sociétés savantes, 108è, Grenoble, 1983. P. 342. Duval: "Les petjades indiscutibles de la reocupació bizantina són tan escasses a l'oest de Sétif que ens sorprén trobar en aquest antic port de la Badia d'Alger un petit grup de documents epigràfics que testimonien, sense discussió, [la seua] presència [...]". En època romana, Rusgúnia tenia un temple dedicat a Saturn, també conegut com el Baal Hammon romà. L'any 419, el seu bisbe, juntament amb els d'Icosium i Rusuccuru, representà la província de Cesarea de Mauretania en un concili realitzat a Cartago.Acta concilii Carthaginiensis anno 419 habiti, cognitio 4, § 433; 437; 510 f. Cf. Rusguniae: Brill's New Pauly Online.
Segons autors antics, l'arruïnaren els vàndals o els gots, tot i no haver-hi proves que ho recolzen."La Mitidja de l'antiquité", cit. op., p. 420.Marmol y Carvajal, L’Afrique de Marmol de la traduction de Nicholas Perrot sieur d'Ablancour. Paris, T2, 1677; p. 409.
Època medieval i moderna