Warriors of the Rainbow: Seediq Bale o Seediq Bale (Seediq: ; literalment Seediq autèntic o Home autèntic; en xinès 賽德克·巴萊 Sàidékè Bālái) és una pel·lícula de drama històric de Taiwan del 2011 escrita i dirigida per Wei Tesheng i produïda per John Woo, basada en el incident de Musha de 1930 al centre de Taiwan.
La versió completa de la pel·lícula mostrada a Taiwan es divideix en dues parts: la part 1 s'anomena "太陽旗" (La bandera del sol), i la part 2 s'anomena "彩虹橋" (The Rainbow Bridge), amb una durada total de 4 hores i 36 minuts. Tanmateix, les dues parts originals de la pel·lícula es van combinar en un únic tall internacional; el seu temps d'execució era de 2 hores i 30 minuts. La pel·lícula és la producció més cara de la història del cinema taiwanès. La pel·lícula també s'ha comparat amb la pel·lícula de 1995 Braveheart de Mel Gibson i The Last of the Mohicans pels mitjans de comunicació de Taiwan.
La pel·lícula es va projectar en competició a la 68a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i va ser seleccionada com a candidat a la nominació per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2011. Va ser una de les nou pel·lícules preseleccionades per passar a la següent ronda de votacions per a la nominació.
Argument Seediq Bale representa l'incident de Wushe, que es va produir prop de la muntanya Qilai de Taiwan sota el domini japonès. Mona Rudao, una cap del poble de Mehebu del poble Seediq, va dirigir guerrers que lluitaven contra els japonesos.
Repartiment
Nolay Piho (林慶台, Lin Ching-tai) com a Mona Rudao. Yuki Daki (大慶, Da Ching) com a Mona Rudao (jove) Umin Boya (馬志翔) com a Temu Walis, enemic de Mona Rudao Pawan Nawi (曾秋勝, Zeng Qiusheng) com a Rudao Luhe, pare de Mona Rudao. Umin Walis (林源傑, Lin Yuan-jie) com a Pawan Nawi Yakau Kuhon (田駿, Tian Jun) com a Tado Mona fill gran de Mona Rudao. Pawan Neyung (李世嘉, Lee Shih-chia) com a Baso Mona, segon fill de Mona Rudao Pihu Nawi (張志偉, Chang Chih-wei) com as Biho Sapo.(Chinese blog) DANOYABI。塞德克．巴萊人物側寫。yam天空部落。2011-10-12。 Masanobu Andō (安藤政信) com a Kojima Genji (小島源治): Kojima Genji. Kawahara Sabu (河原佐武) com a General Kamada Yahiko (鎌田弥彦). Kimura Yuichi (木村祐一) com a Satsuka Ayu (佐塚愛祐): a police officer in Wushe. Landy Wen (溫嵐, AKA Yungai Hayung) com a Mahung Mona filla de Mona Rudao. Bokeh Kosang (徐詣帆) com a Dakis Nomin o Hanaoka Ichiro (花岡一郎) Yokuy Utaw (羅美玲) com a Obing Nawi o Kawano Hanako (川野花子) Vivian Hsu (徐若瑄, AKA Bidai Syulan) com a Obing Tadao o Takayama Hatsuko (高山初子) cosina de l'anterior . Chie Tanaka com a Kojima Matsuno(小島松野) esposa de Kojima. Cheng Chih-wei (鄭志偉) com a Wu Jindun (巫金墩)
Producció Desenvolupament Segons una entrevista a Hong Kong, la idea de Wei de fer la pel·lícula va començar l'any 1996, quan va veure una notícia sobre un grup indígena que demana al govern que els tornés algunes terres. Aleshores, Wei va veure la següent història qüestionant si la sobirania sobre Hong Kong s'hauria de tornar a la Xina o la República de la Xina. Wei ho va trobar irònic, i l'endemà va anar a una llibreria per llegir sobre els aborígens. Allà va trobar el còmic de Chiu Ruo-lung (邱若龍) sobre l'incident de Wushe. Wei es va interessar pel cap Mona Rudao i els seus motius. Després, Wei va escriure i revisar un guió i va buscar els antecedents històrics. [The Chinese version is more detailed]
L'any 2000 Wei va acabar el guió, que va guanyar el premi al guió de pel·lícula excel·lent de l'Oficina d'Informació del Govern (GIO). El 2003, Wei va recaptar 2,5 milions de NTD, que va utilitzar per rodar una pel·lícula de demostració de cinc minuts. La pel·lícula va ser sonoritzada per Tu Du-chih, editada per Bowen Chen (tots dos són cineastes premiats, i tots dos van treballar més tard també en la pel·lícula completa). El curt va ser protagonitzat per l'actor Liao Chin-sheng (廖金生), l'actriu Tseng Yu-chun (曾玉春) i altres. El seu objectiu era recaptar 7 milions de dòlars (uns 250 milions de NTD), que era força car per a les pel·lícules taiwaneses en aquell moment. (Més tard Wei va dir que la seva dona va donar suport a la seva decisió de gastar 2 milions en el curtmetratge quan la tripulació estava en contra seu) La projecció no va aconseguir recaptar diners i la família de Wei va trobar dificultats, però Wei va insistir que el seu pressupost fos de 200 milions de NTD. } El febrer de 2004, Wei va dir a un periodista que un amic havia posat el curtmetratge a Internet, cosa que va atreure suports. Wei va insistir que el seu pressupost fos de 200 milions de NTD i va dir que va començar a acceptar petites donacions. Wei també va prometre que si es feia la pel·lícula, els ingressos es compartiran amb tots els donants i que la quota serà proporcional a la donació. Tanmateix, Wei també va dir que si la pel·lícula no es feia, la donació no es retornaria i es donaria a grups aborígens. Wei va dir que el pla està avalat i supervisat pel banc i el crític de cinema Wen Tien-Hsiang (聞天祥).Hi ha dues estimacions de l'objectiu de la recaptació de fons anterior. Informes anteriors diuen que l'objectiu de la recaptació de fons anterior és de 7 milions de dòlars (entre 200 i 250 milions de NTD). Però quan va ser entrevistat per Lan Tzu-wei el 2008 (després de l'èxit de Cape No. 7), Wei va dir que va demanar prestat 2 milions de NTD per fer el curtmetratge, i el seu objectiu era recaptar 10 milions de dòlars (300 milions de NTD), que podien haver espantat els inversors. Vegeu Lan, 2008. També hi ha fonts menys precises escrites després de la publicació de 2011 que diuen que l'objectiu era de 70 milions NTD. També hi ha dues estimacions del cost de la pel·lícula de cinc minuts. Segons Peng, "el 2003 Wei va gastar 2 milions de dòlars NT rodant un tràiler de cinc minuts". Aquesta és també l'estimació de les dues entrevistes de Lan Tzu-wei amb Tu i amb Wei. Tanmateix, l'informe del 2011-09-14 d'Apple Daily i l'informe del 2003-11-25 de United Daily News diuen que el cost és de 2,5 milions.
Segons una entrevista el 2008, el director Chen Kuo-fu va dir a Wei que per guanyar-se la confiança dels inversors, Wei hauria de fer una altra pel·lícula primer. Així que Wei es va girar per fer Cape No. 7. A Cap núm. 7 Wei va triar actors no famosos, una història amb múltiples línies i referències del període colonial per demostrar la viabilitat d'aquests tres elements. Chiu Ruo-lung també va venir per treballar amb Wei com a dissenyador d'art (vestiments) en aquesta pel·lícula i Seediq Bale. (This article also briefly introduces Chiu)
L'èxit de Cape No. 7 va portar a Wei diners i fama, i Wei va reiniciar la promoció de Seediq Bale. Però la recaptació de fons encara era difícil. L'any 2009, Wei va suggerir que la dificultat és que, tot i que l'èxit de Cape No. 7 va atreure inversors que són nous en el negoci del cinema, no es sentien còmodes amb la incertesa que comporta. El 2011. Wei va mirar enrere i va dir: "Ràpidament em vaig adonar que els inversors potencials buscaven més Cape No. 8 que Seediq Bale". Els inversors es mostraven escèptics amb el tema de Seediq Bale i dubtaven si l'èxit del Cape No. 7 es podria repetir.
Teng Sue-feng en un informe del febrer de 2009 va suggerir que el pressupost de la pel·lícula era de "NTD 330 milions", i que "Wei ja té gairebé un terç" d'aquest pressupost. Teng assenyala que, a més dels beneficis de la venda d'entrades, Cape No. 7 també va donar a Wei una subvenció d'uns 104 milions de l'Oficina d'Informació del Govern per a la propera pel·lícula. El maig de 2009 el càsting va trobar dificultats per trobar figurants i actors aborígens per a una èpica de guerra. El govern va fer un acord especial per permetre que 20 homes allistats actuessin a la pel·lícula. En aquell moment, la pel·lícula s'havia d'estrenar a mitjans del 2010.
Tanmateix el tifó Morakot va afectar Taiwan l'agost de 2009. Tu Duu-chih va dir que el tifó va destruir el plató de la pel·lícula i va elevar el pressupost estimat de 200 milions a 600 milions de NTD. Al novembre de 2011, Peng va informar que el pressupost era de 700 milions i la subvenció de GIO era de 130 milions.Segons Culture.tw, un lloc web finançat pel Consell d'Afers Culturals, el pressupost era de 700 milions i la subvenció de GIO era de 160 milions. Mireu La projecció es va fer davant de l'oficina presidencial. Aleshores el president Ma Ying-ju va dir que plorava. La candidata presidencial Tsai Ing-wen també va veure la projecció.
Rodatge La tripulació va construir un plató a Arrow Studio a Linkou, New Taipei City per recrear escenes del poble de Wushe als anys 30. Taneda Yohei és la directora artística que supervisa l'equip artístic. El conjunt tenia 36 cases. Algunes cases tenien decoració interior i accessoris de l'època. El conjunt va costar 80 milions de dòlars NT. Un cop finalitzat el rodatge, el plató va estar obert als visitants durant un temps.
El rodatge va contractar 400 tècnics del Japó, Taiwan i Hong Kong, i va contractar 1.500 actors no professionals. El rodatge va començar l'octubre de 2009, va durar 10 mesos i es va completar el 5 de setembre de 2010 Altres problemes inclouen mantenir els actors en forma per la continuïtat i ajustar els vestuaris per protegir la privadesa. Chin Ting-Chang és el director de cinematografia que va treballar amb Wei en diverses pel·lícules. Chin va dir que va triar utilitzar "Hollywood way" per rodar l'èpica en moltes preses curtes, que ofereixen més opcions per editar i redueixen el risc de fracàs. Chin també va dissenyar l'ús de la wire cam que es diu que és la primera al cinema taiwanès. L'enregistrament de so i el disseny van ser de Tu Duu-chih i Tang Hsiang-chu (湯湘竹). Foo Sing-choong (胡陞忠) és supervisor d'efectes digitals i va treballar amb Crystal CG de Beijing en aquesta pel·lícula. Originalment es va contractar una empresa coreana per a la feina, però l'empresa va fer fallida, de manera que la feina es va canviar a Crystal CG, i molts es van queixar del resultat. La tripulació coreana inclou Yang Gil-yeong (양길영, també conegut com Yang Kil Yong, 梁吉泳), Shim Jae-won (심재원沈在元), que són directors d'acció i nominats pel Golden Horse Award, i Yi Chi Yun (李治允) que és un supervisor d'efectes especials. Yang i Shim van contractar una tripulació d'acrobàcies coreana al principi, però més tard es van canviar a la tripulació xinesa, que és més barata. Tanmateix, la tripulació xinesa té un permís de treball més curt, de manera que es van canviar a la tripulació de Taiwan per a la resta. L'empresa coreana Cel Art va proporcionar accessoris per a les parts del cos. Moltes partitures musicals originals estan compostes pel compositor de Singapur Rick Ho amb un preu de 7 milions NTD. La lletra va ser escrita per Wei i Jiang Zide i més tard traduïda. El guió de la pel·lícula va ser escrit originalment en xinès i traduït a seediq per Iwan Nawi i Dakis Pawan. Iwan Nawi va publicar més tard la seva traducció del guió. Dakis Pawan també se li atribueix la traducció del guió i va gravar la seva pronunciació de les línies per a l'entrenament. Dakis Pawan, Iwan Perin i Zeng Qiusheng (actor de Rudao Luhe) van entrenar el repartiment amb l'idioma i van fer de traductors al lloc de rodatge.(English) Crew. (Chinese) 賽德克巴萊幕後英雄. The official website. Accessed 2012-11-29. El lloc web oficial de la promoció només proporciona noms amb caràcters xinesos. És possible que els caràcters de romanització i hangul no siguin correctes.