Raffaello de Banfield (Newcastle-upon-Tyne (Anglaterra), 2 de juny, 1922 - Trieste (Itàlia), 7 de gener, 2008), també conegut com a Raphael Douglas, baró von Banfield Tripcovich, va ser un compositor italià d'origen britànic.
Família Raffaello de Banfield era fill de l'as de l'aviació austrohongarès Gottfried von Banfield (últim cavaller supervivent de l'orde militar de Maria Teresa) i de la comtessa Maria TripcovichCountess Tripcovich died in 1976. cf Osborne 1998, 184–5 & Pl 18. (originària de Trieste), que va adquirir una residència permanent a Anglaterra el 1920.
Es va casar amb Maria delle Grazie dei Conti dei Brandolini d'Adda (1923-2017) el 27 de desembre de 1976. El matrimoni va quedar sense fills; Brandolini d'Adda va tenir tres fills del seu primer matrimoni amb el comte Leonardo Arrivabene Valenti Gonzaga.
Biografia Raffaello de Banfield va assistir al Swiss International "Lyceum Alpinum Zuoz", al Lyceum "Dante Alighieri" de Trieste, a la Universitat de Bolonya i al Conservatori Benedetto Marcello de Venècia llavors dirigit per Gian Francesco Malipiero. Va estudiar composició del 1946 al 1949 al Conservatori Nacional (sota la direcció d'Henri Busser) amb Nadia Boulanger a París. En aquests anys va conèixer Herbert von Karajan amb qui va mantenir una amistat de tota la vida, i també amb artistes com Pablo Picasso, Jean Cocteau i Francis Poulenc. Als Estats Units, va pertànyer al cercle intel·lectual que envoltava l'escriptor i compositor Paul Bowles, a través del qual va conèixer Tennessee Williams i Leonard Bernstein. El 1949 a través de la pintora Leonor Fini es va presentar al coreògraf i ballarí Roland Petit; D'aquí va sorgir el ballet Le combat ("El duel"), que va tenir la seva primera producció original a Londres l'any 1949. Aquesta peça, basada en l'episodi de Tancred i Clorinda del poema Jerusalem alliberada de Torquato Tasso, es va representar 39 vegades a la sala de l'Òpera estatal de Viena, amb la coreografia de Dimitrije Parlic entre 1959 i 1973. Fins al 1958 va estar entre París i Nova York i va mantenir una amistat també amb Maria Callas. Després d'anys a l'estranger a Itàlia, França, Anglaterra i els Estats Units, on va viure més de deu anys, va ser de 1972 a 1996 Director del Teatre Giuseppe Verdi de Trieste i va renovar i modernitzar integralment l'Òpera. De 1978 a 1986 va ser Director del "Festival dei Due Mondi" ("Festival dels dos mons") a Spoleto, Itàlia.
Es va fer famós per les seves composicions, que van ser interpretades arreu del món i van rebre innombrables honors i reconeixements, com el "Grand Ufficiale" italià; el 1994, a través de François Mitterrand, es va convertir en Cavaller de la Legió d'Honor. Va morir a casa seva prop de l'anomenat "Rive" a Trieste, Itàlia.
Obres seleccionades Le combat, ballet, Producció original 1949 a Londres. Música de teatre per a 'Molt soroll per no res, 1953. Una lettera d'amore di Lord Byron ("La carta d'amor de Lord Byron", de Tennessee Williams), producció original el 1955 a Nova Orleans amb Astrid Varnay i Patricia Neway. Quatuor, ballet (1957) Acostino, ballet basat en un conte d'Alberto Moravia, Producció original 1958 a Gènova. Colloquio col Tango ossìa La Formica ("Conversa amb el tango o la formiga" de C. Terron), Òpera en un acte. Producció original setembre de 1959 a Como Alissa, Òpera en un acte amb quatre escenes. Llibret de R. Miller. Producció original març de 1965 a Ginebra Serale, (després del poema de Rainer Maria Rilke), obra lírica per a soprano i gran orquestra, 1968. Liebeslied, (després del poema de Rilke), obra lírica per a soprano i gran orquestra, 1968. Der Tod der Geliebten (La mort de l'amat), (d'acord amb el poema de Rilke), obra lírica per a soprano i gran orquestra, 1972. Der Sturm (La tempesta) (després del poema de Rilke), obra lírica per a soprano i gran orquestra, 1972. For Ophelia, peça de concert per a soprano i orquestra, producció original c1976 a Londres (Kiri te Kanawa, John Pritchard). Vier Rilke Lieder (Quatre cançons de Rilke) per a soprano i orquestra, presentació original 1986 a Brussel·les.
Referències
Bibliografia Richard Osborne, Herbert von Karajan. A Life in Music (Chatto & Windus, Londres 1998). (Moltes referències i fotos Pl. 19).
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Distingits amb la Legió d'Honor Categoria:Morts a Trieste Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya Categoria:Artistes de Newcastle upon Tyne Categoria:Compositors anglesos del segle XXI Categoria:Compositors italians del segle XXI Categoria:Compositors d'òpera anglesos Categoria:Artistes de Northumberland Categoria:Compositors anglesos nascuts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1922