miniatura|Estadi Olímpic de Múnic, de Frei Otto miniatura|Estadi Olímpic de Múnic Frei Paul Otto (31 de maig de 1925 Siegmar, avui Chemnitz, Saxònia - Stuttgart, 9 de març de 2015) fou un arquitecte, enginyer estructural, professor i teòric alemany. La seva gran experiència en construcció, malles i altres sistemes de construcció lleugera, l'han situat entre els arquitectes més significatius del . Liderà, juntament amb Vladímir Xúkhov, Buckminster Fuller i Frank Gehry, l'avantguarda en l'arquitectura de formes orgàniques.
Biografia Frei Otto va estudiar arquitectura a la Universitat Tècnica de Berlín abans d'unir-se a la Luftwaffe com a pilot de guerra els últims anys de la Segona Guerra Mundial. Fou internat en un camp de concentració a França on, gràcies a la seva formació com enginyer militar i la falta de materials va començar a experimentar amb tendes. Un cop acabada la guerra, va estudiar als EUA on va conèixer grans figures com Erich Mendelsohn, Mies van der Rohe, Richard Neutra, i Frank Lloyd Wright. Va començar a exercir a Alemanya l'any 1952 i va ser gràcies al pavelló amb forma de seient de l'exposició de Jardins Federals (Bundesgartenschau, BUGA) que va assolir la fama. Posteriorment, va estudiar el doctor en construcció tesada l'any 1954.
Otto fou l'autoritat més gran en estructures tesades i de membrana lleugera i un pioner en els avenços de matemàtiques estructural i enginyeria civil. La seva carrera seguí un cert paral·lelisme amb els experiments arquitectònics de Richard Buckminster Fuller: tots dos van fer de professors a la Universitat de Washington (St. Louis) a finals dels anys cinquanta; així mateix, també van ser responsables dels pavellons de l'exposició universal de Montreal, Expo 67. A més a més, tots dos estaven units pel seu interès en les trames espacials i eficiència estructural, de la mateixa manera, tots dos van experimentar amb edificis "inflables". La metodologia de treball que van seguir s'allunya bastant dels mètodes tradicionals de càlculs de forces, ja que són molt més experimentals.
Antecedents de l'"Institut für leichte Flächentragwerke" (l'Institut d'Estructures Lleugeres) de Stuttgart L'Institut d'Estructures Lleugeres el va fundar Frei Otto el 1964 a la Universitat de Stuttgart, a petició de Fritz Leonhardt, catedràtic i rector d'aquella universitat, que li ofereix una plaça de professor i li prepara el camí per a la fundació de l'institut. La creació d'aquest institut va permetre que Frei Otto seguís la seva tasca d'investigació iniciada ja anys abans, amb l'avantatge d'unes condicions més favorables, més estabilitat i més mitjans i sense les dificultats econòmiques que van caracteritzar l'etapa anterior. Així doncs, aquest institut no va començar de zero, sinó que va desenvolupar-se a partir dels treballs realitzats per Frei Otto al Entwicklungsstätte für den Leichtbau de Berlín, del qual en fou el fundador, i també per la seva experiència docent en diferents universitats americanes.
Les investigacions i els estudis corresponents sempre van tenir un plantejament marcadament experimental. Frei Otto s'encarregà de la direcció d'aquesta institució fins al final de la seva carrera acadèmica.
Esquemàticament, podríem classificar els treballs i investigacions més importants dutes a terme en: Cobertes transformables o plegables. Història de la construcció lleugera. Voltes de gelosia. Xarxes i cables. Carpes, membranes i superfícies mínimes. Grans naus suportades per estructures pneumàtiques. Membranes a l'aigua. Estructures lleugeres en enginyeria hidràulica. El principi de la construcció lleugera. Les relacions recíproques entre forma, naturalesa i massa. Biologia i construcció. Naturalesa i tècnica.
Metodologia de treball Tots els experiments realitzats durant la llarga trajectòria de Frei Otto i els seus col·laboradors, des del Centre pel Desenvolupament de la Construcció Lleugera (Entwicklungsstätte für den Leichtbau) de Berlín fins a l'Institut d'Estructures Lleugeres (Institut für leichte Flächentragwerke) de Stuttgart, inclosos els experiments realitzats per la tesi, els dels cursos impartits a universitats americanes o realitzats al seu propi estudi d'arquitectura a Warmbronn (Alemanya), constitueixen un patrimoni àmpliament documentat a l'actual arxiu gràfic de l'Institut d'Estructures lleugeres de Stuttgart.
Aquest ampli patrimoni de maquetes i assajos reflecteix un mètode de treball, una metodologia exploratòria de la forma resistent en què l'experiment apareix com a instrument per assolir l'objectiu de la construcció lleugera o de l'optimització de la forma mitjançant l'observació de les estructures naturals i dels fenòmens físics.
La metodologia experimental de Frei Otto planteja una dialèctica entre la recerca i la creació de la forma; entre els processos d'optimització i els processos creatius; entre el seguiment dels processos físics d'autogeneració i el procés de definició de la forma en el projecte arquitectònic.
La concessió del Premi Pritzker 2015 El jurat del Pritzker Architecture Prize, un dels membres del qual era l'arquitecta Benedetta Tagliabue, va seleccionar Frei Otto, a principis de 2015, com a guardonar per a aquest any. Poc després, la directora executiva del premi, Martha Thorne, va anar a visitar-lo a la seva casa-estudi de Warmbronn, Alemanya, prop de Stuttgart, per donar-li en persona la notícia. Otto esdevenia el 40è guanyador del Premi Pritzker, i el segon alemany guardonat. En saber-se la seva mort, l'endemà es va fer pública la concessió, anticipant-se unes setmanes a la data prevista que era el 23 de març.
En la declaració oficial del jurat es conclou que el premi s'atorga per les seves idees visionàries, una ment curiosa, convicció que cal compartir lliurement els coneixement i les invencions, esperit de col·laboració i preocupació per l'ús prudent dels recursos.
Distincions i premis 1967 – Premi de les Arts de Berlín, menció Arquitectura. 1974 - "Thomas Jefferson Medal in Architecture" de la Universitat de Virgínia i la Thomas Jefferson. 1980 - Aga Khan Award for Architecture. 1990 - Honda-Preis / Tòquio. 1996 – Gran premi del gremi d'Arquitectes i Enginyers Alemanys. 1996/97- Premi de la Fundació Wolf de les Arts (Arquitectura). 1998 - Aga Khan Award for Architecture. 2000 – Fill il·lustre de la Ciutat de Leonberg. 2000 - Premi especial en la VII Biennal Internacional d'Arquitectura per la seva trajectòria. 2003 – Seleccionat per la revista d'arquitectura HÄUSER com un dels arquitectes més importants de tots els temps. 2005 - Royal Gold Medal del «Royal Institute of British Architects«(RIBA) per la seva obra.The man with the golden pen, Building.co.uk, 2005 issue 08 2005 - Doctor honoris causa de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Tècnica de Múnic. 2005 - Ausstellung zu seinem Lebenswerk in der Münchner Pinakothek der Moderne (26 de maig - 28 d'agost 2005). 2007 - Praemium Imperiale. Distinció que concedeix la Japan Art Association i que reconeix els mèrits d'artistes de diferents àmbits. 2015 - Premi Pritzker, considerat el Nobel d'Arquitectura.
Obres representatives Aquesta és una llista parcial d'edificis dissenyats per Otto:Pritzker Prize for Frei Otto, German Architect, Announced After His Death, Robin Pogrebin, The New York Times, 10 març 2015 1955 - Exposició dels Jardins Federals BUGA 1957 - Pavelló Tanzbrunnen Rheinpark Colònia, Alemanya 1963 - Pavellons per l'Exposició Internacional de Jardinera d'Hamburg 1963 - Església de Sant Luca a Bremen 1967-68 - Seu de l'Institut d'Estructures Lleugeres de Stuttgart 1967 - Pavelló alemany a l'Exposició universal de Montreal 1971 - Bonhoeffer-Gemeindezentrum a Bremen juntament amb Carsten Schröck 1972 - Sostre de Estadi Olímpic de Múnic, Alemanya 1973 –Prototip de tenda "Sarabhai", India 1974 – Hotel i centre de conferències a La Meca Ensems amb Rolf Gutbrod 1975 - Multihall a Mannheim 1977 - Umbrellas per a la gira de Pink Floyd de 1977 1978-81 –Pavelló d'esports a Jiddah, Arabia Saudí 1980 - Gabial para ocells de més de 5000 m² al zoo de Hellabrunn 1980-94 –Habitatges ecològics per l'Exposició Internacional d'Arquitectura de Berlín 1987 1985 - Tuwaiq Palace a Al-Riyad, Aràbia Saudita; Centre d'Autoritats i cultura 1987–91– Habitatge a l'Exposició Internacional de la Construcció de Berlín, Alemanya 1988 - Pavelló de producció per la fàbrica de mobles Wilkhahn 2000 - Projecte comú amb Shigeru Ban per al pavelló japonès de la Expo 2000 de Hannover 2000 - Participa en el projecte Stuttgart 21 2000 - Estructura del sostre del pavelló japonès a l'Expo 2000, Hannover Alemanya (va proporcionar assistència d'enginyeria amb Buro Happold i col·laboració arquitectònica amb Shigeru Ban) 2000 - Pavelló de Leonberg 2004 - Proposició d'un refugi a la Schlossplatz de Stuttgart 1998-2008 -Transformació de l'Estació Central de Stuttgart
Referències
Bibliografia
Conrad Roland: Frei Otto – Spannweiten. Ideen und Versuche zum Leichtbau. Ein Werkstattbericht von Conrad Roland. Ullstein, Berlin, Frankfurt/Main und Wiel 1965. Winfried Nerdinger (Hrsg.): Frei Otto. Complete Works. Lightweight Construction – Natural Design. Birkhäuser Verlag für Architektur, Basel, Boston, Berlin, Architekturmuseum der Technischen Universität München. Frei Otto, Bodo Rasch: Finding Form: Towards an Architecture of the Minimal.
"The Nijni-Novgorod exhibition: Water tower, room under construction, springing of 91 feet span", "The Engineer", № 19.3.1897, P.292-294, London, 1897. Horst Berger, Light structures, structures of light: The art and engineering of tensile architecture (Birkhäuser Verlag, 1996) Alan Holgate, The Art of Structural Engineering: The Work of Jorg Schlaich and his Team (Books Britain, 1996) Elizabeth Cooper English: "Arkhitektura i mnimosti": The origins of Soviet avant-garde rationalist architecture in the Russian mystical-philosophical and mathematical intellectual tradition", a dissertation in architecture, 264 p., University of Pennsylvania, 2000. "Vladimir G. Suchov 1853–1939. Die Kunst der sparsamen Konstruktion.", Rainer Graefe, Jos Tomlow und andere, 192 S., Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart, 1990, . Conrad Roland: Frei Otto – Spannweiten. Ideen und Versuche zum Leichtbau. Ein Werkstattbericht von Conrad Roland. Ullstein, Berlin, Frankfurt/Main und Wiel 1965. Frei Otto, Bodo Rasch: Finding Form - Towards an Architecture of the Minimal, Edition Axel Menges, 1996, Nerdinger, Winfried: Frei Otto. Das Gesamtwerk: Leicht Bauen Natürlich Gestalten, 2005,
BURKHARDT, Berthold (ed.): Schriften und Reden: 1951 – 1983 / Frei Otto. Vieweg. Braunschweig, 1984. DREW, Philip: Frei Otto: Form and Structure. Crosby Lockwood Staples. London, 1976. ROLAND, Conrad: Frei Otto - Estructuras: Estudios i trabajos sobre la construcción ligera. Gustavo Gili. Barcelona, 1973 (1965). OSSOWSKI, Christina (ed.): Geplante Poesie: ausgewählte Arbeiten von Frei Otto und seinen Teams, 1955 - 2000. Stadt Leonberg. Leonberg, 2001. OTTO, Frei: Cubiertas colgantes. Labor. Barcelona, 1958 (1954). OTTO, Frei et alt.: Natürliche Konstruktionen. Formen und Strukturen in Natur und Technik und Prozesse ihrer Entstehung. Deutsche Verlags-Anstalt. Stuttgart, 1982. Severin. Berlin, 1985. (Architekten heute; 2). Vegeu especialment l'annex amb la llista d'obres i projectes a les pàgines 172 a 183. SCHANZ, Sabine (ed.): Frei Otto, Bodo Rasch: Finding Form. Towards an Architecture of the Minimal. Axel Menges. 1995. WILHELM, Karin: Portrait Frei Otto. Quadriga-Verlag
Enllaços externs
Web alemanya de Frei Otto Web anglesa de Frei Otto Web Great Buildings Web Biografies i vides Web Solo Arquitectura
Categoria:Arquitectes alemanys Categoria:Persones de Chemnitz Categoria:Guanyadors del premi Pritzker Categoria:Alumnes de la Universitat Tècnica de Berlín Categoria:Morts a Baden-Württemberg Categoria:Oficials de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya