La batalla de l'Aiguillon va tenir lloc el 19 de maig, 1815 durant la guerra de Vendée de 1815.

Preludi El 9 de maig de 1815, la fragata britànica L'Astrée, comandada pel capità Kitoë, va arribar a la vista de la costa de Vendée, amb Louis de La Rochejaquelein a bord i una càrrega d'armes i municions destinada als insurrectes.Gabory 2009, p. 812-813. El 14 de maig 800 Vendeans sota les ordres de Robert, cap de la divisió dels pantans, atacaren les localitats costaneres per tal d'afavorir el desembarcament.Gabory 2009, p. 812-813. El 14 de maig van capturar Saint-Jean-de-Monts, on van desarmar 50 gendarmes i agents de duanes.Gabory 2009, p. 812-813. L'endemà, van prendre el control de Notre-Dame-de-Monts, mentre 300 insurgents es van alinear a les platges de Croix-de-Vie i Saint-Gilles-sur-Vie.Gabory 2009, p. 812-813.

El 16 de maig, 200 duaners dirigits pel cap de batalló Bauchon, del 26è regiment de línia, van atacar els reialistes a Saint-Gilles-sur-Vie.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Segons el relat del general Jean-Pierre Travot, van aconseguir apoderar-se de la ciutat i fer retrocedir els Vendéans a l'altra banda del riu, a la Croix-de-Vie.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576.Gabory 2009, p. 812-813. Havent estat endutes totes les barques pels revoltats, els agents de duanes s'embarcaren en una barcassa per tal de travessar el riu, però va topar amb un banc de sorra i es va trobar immobilitzat.Gabory 2009, p. 812-813.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Atrapats pel foc dels reialistes, els imperialistes no van tenir més remei que llançar-se al riu per tornar a Saint-Gilles-sur-Vie.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Quedant-se sense municions, després es van retirar a les Sables-d'Olonne.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576.Gabory 2009, p. 812-813. Les seves pèrdues van ser cinc homes morts, ofegats o ferits.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Pel costat reialista, dos oficials i cinc pagesos van resultar ferits.Canuel 1817, p. 57-58.

El desembarcament té lloc del 14 al 16 de maig.Gabory 2009, p. 812-813. No obstant això, mentre La Rochejaquelein, Fourcaud i Saint-André van anunciar entre 14.000 i 30.000 fusells, nou milions de cartutxos i un cos de 300 artillers,Lignereux 2015, p. 138.Gabory 2009, p. 812-813. només 2.000 fusells, entre 800.000 i un milió de cartutxos i 30 a 40 barrils de pólvora,Gabory 2009, p. 812-813.Lignereux 2015, p. 138. són aterrats.Lignereux 2015, p. 138.Canuel 1817, p. 57-58. Els britànics no van portar peces d'artilleria.Lignereux 2015, p. 138. Per als Vendéans, la decepció va ser gran, sobretot perquè les desigualtats en la distribució van despertar ressentiments, ja que els insurgents del Marais s'havien servit primer.Lignereux 2015, p. 138. Tanmateix, La Rochejaquelein promet l'arribada imminent d'un altre comboi.Gabory 2009, p. 812-813.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 40.

El 17 o 18 de maigGabory 2009, p. 813.Canuel 1817, p. 58-60.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 40. La Rochejaquelein es va unir a Croix-de-Vie pel seu cosí, Pierre Constant de Suzannet, al capdavant del seu exèrcit.Gabory 2009, p. 813.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 40. La munició i els barrils de pólvora es carreguen després en carros per ser portats al camp.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 40.Gabory 2009, p. 813. Tanmateix, a La Roche-sur-Yon, el general Jean-Pierre Travot va ser informat del desembarcament i es va desplaçar cap a la costa per tal d'interceptar els Vendéens.Gabory 2009, p. 813.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 40.

Forces presents Al costat imperial, el general de divisió Jean-Pierre Travot, ajudat pel general de brigada Étienne Estève, està al capdavant de 800 infants i 80 de cavalleria.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576.Gabory 2009, p. 813. Les seves tropes estan formades per companyies dels regiments d'infanteria 15è, 26è i 65è, gendarmes, artillers navals i una esquadra de caçadors de Vendée.Gabory 2009, p. 813.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576.

En el seu informe, Travot afirma haver-se enfrontat a tot l'exèrcit de La Rochejaquelein i Suzannet, que comptava entre 4.000 i 5.000 homes.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Tanmateix, només es va trobar amb l'escorta del comboi, comandada per Pierre Nicollon des Abbayes, un oficial de Suzannet.Gabory 2009, p. 813.Canuel 1817, p. 58-60.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 41. Segons les memòries de l'oficial reialista Simon Canuel, les seves forces eren inferiors a les dels imperialistes.Canuel 1817, p. 58-60.

Procés La batalla va començar el 19 de maig,Bony de Lavergne 2010, p. 575-576.Lignereux 2015, p. 143. al migdia,Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. pels voltants de l'Aiguillon-sur-Vie.Gabory 2009, p. 813.Lignereux 2015, p. 143.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 41.Canuel 1817, p. 58-60.

Els Vendéans es despleguen en tres columnes a la carretera de Challans.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Segons Travot, “vorejaven un altiplà força gran i d'accés molt difícil”.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Travot s'enfronta aleshores als fusellers de la brigada del general Estève.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Després de dues hores de lluita, els insurgents van ser posats en fuga.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576.

Tanmateix, els Vendéans van aconseguir resistir el temps suficient per permetre la fugida del comboi.Gabory 2009, p. 813.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 41. Només es van confiscar dos carros i uns quants barrils de pólvora.Berthre de Bourniseaux t. III, 1819, p. 41.Canuel 1817, p. 58-60. Després de la lluita, els imperialistes van arribar a Saint-Gilles-sur-Vie, mentre que Rochejaquelein i Suzannet es van unir als altres generals reialistes a Palluau.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576.

Pèrdues En el seu informe{nota a.} datat el 20 de maig al matí i adreçat al general Delaborde, Travot indica que les seves pèrdues són 14 morts i uns 40 ferits.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. Porta les pèrdues reialistes a 200 morts,Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. cosa que sembla exagerada per a l'historiador Aurélien Lignereux.Lignereux 2015, p. 168. També van ser fets presoners una vintena d'insurgents,Bony de Lavergne 2010, p. 575-576. després alliberats per ordre de Travot.Bony de Lavergne 2010, p. 575-576.Lignereux 2015, p. 216.

En les seves memòries, Simon Canuel afirma que els imperialistes van perdre “molta gent”, mentre que els reialistes només van tenir “uns quants homes morts i uns quants ferits, entre d'altres, entre aquests últims, MM. Demarans i de Puytesson, ambdós antics emigrants”.Canuel 1817, p. 58-60.

Notes

Referències

Bibliografia Jean-Albéric de Bony de Lavergne, "L'aixecament de Vendée durant els Cent Dies: victòria o derrota de la Vendée?", En Hervé Coutau-Bégarie et Charles Doré-Graslin (dir.), Histoire militaire des guerres de Vendée, Economica, 2010, 656 p. Simon Canuel, Mémoires sur la guerre de Vendée en 1815, par M. le baron Canuel, Lieutenant-général des armées du Roi, chevalier de l'ordre royal et militaire de St.-Louis, officier de l'Ordre royal de la Légion d'honneur. Accompagnés de la carte du théâtre de cette guerre, et du portrait du marquis de La Rochejaquelein, J.G Dentu, Imprimeur-Libraire, 1817, 423 p. (llegir en línia [arxiu]). Aurélien Lignereux, Chouans et Vendéens contre l'Empire, 1815. L'autre Guerre des Cent-Jours, París, Éditions Vendémiaire, 2015, 384 p. (ISBN 978-2363581877). Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2009, 1504 p. (ISBN 978-2-221-11309-7). Pierre Victor Berthre de Bourniseaux, Histoire des guerres de la Vendée et des Chouans, depuis l'année 1792 jusqu'en 1815, t. III, Brunot-Labbe, 1819, 469 p. (llegir en línia [arxiu]).

Categoria:Batalles de la revolta de La Vendée