"El problema dels tribbles" (títol original en anglès "The Trouble with Tribbles")El problema dels tribbles a eldoblatge.com és el quinzè episodi de la segona temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció estatunidenca Star Trek. Escrit per David Gerrold i dirigit per Joseph Pevney, es va emetre per primera vegada el 29 de desembre de 1967. En aquest episodi còmic, la nau estel·lar Enterprise visita una estació espacial que aviat es veu aclaparada per la reproducció ràpida de petites criatures peludes anomenades "tribbles".
S'afirma que el conte "Pigs Is Pigs" d'Ellis Parker Butler va inspirar l'episodi,Star Trek: the Original Series, Blu-ray edition, Season 2, Disc 4: "The Trouble with Tribbles", CBS Home Video: Catalog No. 07176 però grans semblances amb seccions de la novel·la The Rolling Stones va portar els productors a buscar una renúncia a l'autor Robert A. Heinlein.
L'episodi original ha tingut diversos seguiments produïts. El primer, "More Tribbles, More Troubles", es va presentar originalment per a la tercera temporada del programa, però no es va acceptar; es va produir finalment per a Star Trek (sèrie animada). Per celebrar el 30è aniversari de Star Trek el 1996, l'episodi de Star Trek: Deep Space Nine "Trials and Tribble-ations" va utilitzar tècniques digitals per inserir els actors de Deep Space Nine en els esdeveniments de "El problema dels tribbles".
Argument L’ Enterprise és convocat a l'Estació Espai Profund K7 pel subsecretari Nilz Baris per vigilar un enviament de llavor quadritriticale. El capità James Kirk està molest per l'ús que fa en Baris d'una crida de socors d'alta prioritat per a un assumpte aparentment trivial, i compleix mínimament. La tripulació de l' Enterprise gaudeix de permís a terra a l'estació, igual que la tripulació d'una nau klíngon sota el comandament del Capità Koloth.
El comerciant interestel·lar Cyrano Jones arriba amb mercaderies a la venda, entre elles boles de pelussa roncant anomenades tribbles. Li dona una a la tinent Uhura, que la porta a bord de l' Enterprise. Tant a l' Enterprise com a l'estació, els tribbles comencen a reproduir-se ràpidament. Fan sorolls calmants i són estimats per la tripulació de l' Enterprise, fins i tot per l'estoic Spock. Tanmateix, els tribbles salten i criden de fàstic quan estan al voltant dels klingons.
A l'estació, un klíngon borratxo insulta l' Enterprise, la seva tripulació i el seu capità. La baralla resultant entre humans i klíngons obliga a Kirk a cancel·lar el permís de terra. Baris està aterrit de la possible interferència klíngon amb el projecte de gra i sospita que Jones és un agent klíngon.
El doctor Leonard McCoy i Spock estan preocupats perquè el nombre creixent de tribbles amenaça de consumir tot el menjar a bord de l' Enterprise. Kirk s'adona que els tribbles a l'estació podrien ser una amenaça per a l'enviament de gra. És massa tard, però; quan obre un compartiment d'emmagatzematge superior, és enterrat fins al pit en tribbles plens de gra. Spock i McCoy descobreixen que molts dels tribbles de la bodega estan morts o morint, cosa que suggereix que el gra ha estat enverinat.
Enfurismat, Baris es compromet a veure Kirk castigat pel fiasco, mentre que Koloth igualment indignat demana disculpes a Kirk pel que considera un tracte irrespectuós a la seva tripulació. Els seus arguments s'interrompen, però, quan l'assistent de Baris Arne Darvin entra a l'habitació i els tribbles reaccionen com si estiguessin en presència d'un klíngon. McCoy revela que Darvin és un klíngon disfressat d'humà; Darvin confessa haver enverinat el gra.
A Jones se li encarrega que retiri els tribbles de l'estació (una tasca que Spock calcula que trigarà 17,9 anys), o pot enfrontar-se a càrrecs per transportar formes de vida perilloses. Just abans de la marxa dels klíngons, tots els tribbles a bord de l' Enterprise són transportats al vaixell klíngon per l'enginyer en cap Scott, on, segons les seves paraules, "No hi seran cap tribble".
Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català pels estudis Tecni-3 (primera part) i Diálogo (segona part) i emés a TV3 l'any 1989.Fitxa de doblatge de Star Trek a eldoblatge.com
Personatge Actor/actriu Veu en catalàJames T. KirkWilliam ShatnerJordi BoixaderasSpockLeonard Nimoy Isidre Sola i LlopLeonard McCoyDeForest KelleyEduard Lluís MuntadaMontgomery Scott 'Scotty'James DoohanJoan Carles GustemsDomènec FarellNyota UhuraNichelle NicholsGlòria RoigAzucena DíazHikaru SuluGeorge TakeiJaume NadalEnric CusíPavel ChekovWalter KoenigQuim RocaPep Madern Nilz BarisWilliam SchalertPep TorrentsKolothWilliam CampbellEduard EliasCyrano JonesStanley AdamsJordi EstadellaLurryWhit BissellAlfred LucchettiKoraxMichael PatakiEnric ArredondoArne DavinCharlie BrillJordi Ribes Tinent Leslie Eddie Paskey Enric Isasi-Isasmendi Producció Escriptura miniatura|esquerra|upright|"El problema dels tribbles" va ser la primera venda de l'escriptor David Gerrold (fotografiat el 2010).
L'episodi va ser el primer treball professional de l'escriptor David Gerrold, i va passar per diversos esborranys abans que arribés a la pantalla. Com que la seva màquina d'escriure utilitzava un tipus de lletra de mida més petita i menys comuna, calia una versió aprovada del guió redïdaen vint pàgines abans de rodar.
Gerrold havia estat un fan de la ciència-ficció des que era un nen.Gerrold (1973): p. 28 Quan Star Trek es va emetre per primera vegada, li preocupava que es convertís en alguna cosa semblant a Lost in Space, que ha descrit com "una hora a tot color" d'escombraries que arriben a milions de cases".Gerrold (1973): p. 39 El seu primer esquema de la història va ser enviat a Star Trek després que el seu agent li va suggerir que esperava fins que els programes es comencessin a emetre sota la teoria que el programa podria deixar un episodi existent a favor d'un guió millor.Gerrold (1973): pàg. 42 La història es titulava "Tomorrow Was Yesterday" (no s'ha de confondre amb l'episodi de Star Trek "Demà és avui") i es referia a l’ Enterprise que es trobava amb una nau generacional que s'havia degenerat en un sistema de classes de dos nivells. El seu agent va rebre una carta de rebuig del productor Gene L. Coon amb data 3 d'octubre de 1966. La carta deia que el "L'esquema no era de cap manera inadequat. De fet, és molt adequat."Gerrold (1973): p. 45 Va continuar dient que requeriria un pressupost més gran que el disponible per a la televisió, però hauria fet un bon tractament cinematogràfic. Coon es va oferir a reunir-se amb Gerrold i explicar-li què estaven buscant, perquè en aquell moment no estaven comprant scripts.
Coon va suggerir que Gerrold hauria d'esperar fins al febrer següent per veure si el programa es renovava per a una segona temporada. També van discutir diverses idees d'històries, incloses algunes petites criatures peludes que es reproduïen massa ràpidament. Coon va pensar que era una idea maca, però seria massa cara ja que haurien de construir cada criatura.Gerrold (1973): p. 48 En preparació per a la presentació de la segona temporada, al gener, Gerrold havia reunit cinc premisses per presentar.Gerrold (1973): p. 49 Tenia les seves millors esperances en dos tractaments anomenats "Bandi" i "The Protracted Man",Gerrold (1973). ) ): pàg. 72 però va decidir presentar la seva cinquena història malgrat que Coon havia rebutjat la idea. Es va anomenar "The Fuzzies".Gerrold (1973): p. 73 La idea es va basar en la introducció de conills a Austràlia el 1859, la població dels quals va créixer extraordinàriament a causa de la manca de depredadors.Block; Erdmann (2010): p. 208
La premissa inicial situava la història en una estació espacial per evitar el dany ecològic que tindrien les criatures en un planeta. No obstant això, l'agent de Gerrold estava preocupat perquè la construcció d'una miniatura de l'estació així com els conjunts addicionals faria que fos massa car per a un sol episodi.Gerrold (1973): pàg. 74 A causa dels comentaris del seu agent, Gerrold va modificar el to per situar l'acció en un planeta colònia.Gerrold (1973): p. 75 Aquest llançament incloïa els punts de la trama com ara les criatures entrant en un magatzem de gra enverinat, però va ometre els klíngons; i Cyrano Jones es deia Cyrano Smith.Gerrold (1973): p. 85Gerrold (1973): pàg. 78 Els cinc llançaments van ser presentats per l'agent de Gerrold el febrer de 1967 i van rebre una resposta al juny. En aquell moment el programa ja havia comprat massa guions per a la segona temporada, però l'editor de la història D. C. Fontana va suggerir que haurien de comprar la història i assignar-la a un escriptor, ja que era millor que algunes de les altres històries que ja tenien.Gerrold (1973) :p. 88
En el moment en què Coon es va posar en contacte, Gerrold acabava de treballar a CBS com a mecanògraf treballant en guions com el pilot de Hawaii Five-O. Tan bon punt va rebre la resposta, va deixar la feina.Gerrold (1973): p. 89 Gerrold i Coon es van tornar a trobar,Gerrold (1973): p. 91 i va revelar que la cadena havia fet recentment una sol·licitud per a més episodis basats en altres planetes. Coon va dir a Gerrold que hi treballés més. Aquesta versió de la història va afegir els klíngons,Gerrold (1973): p. 100 i va traslladar l'acció del costat del planeta a una estació espacial.Gerrold (1973): p. 96 Durant una visita al plató, Gerrold va tenir l'oportunitat de parlar amb Leonard Nimoy i demanar-li consell sobre com escriure per a Spock i se li va permetre veure els diaris de cada rodatge de l'episodi "La màquina del judici final" que s'estava filmant en aquell moment.Gerrold (1973): pàg. 144Gerrold (1973): p. 145 Aquesta versió de la història es titulava "A Fuzzy Thing Happened to Me...", que va ser comprat per Coon com a esquema argumental.Gerrold (1973): p 150 Va oferir a Gerrold l'oportunitat d'escriure el guió ell mateix, prometent no lliurar-lo a un altre escriptor durant un mes. Tanmateix, Coon ho va deixar clar. que no oferia a Gerrold una tasca de guió, sinó que li donava l'opció d'enviar un esborrany.Gerrold (1973): 151
Gerrold va donar la volta al primer esborrany del guió en dos dies i mig.Gerrold (1973): p. 152 Tant Coon com el productor associat Robert Justman van donar comentaris sobre el guió, i van assenyalar algunes llacunes, com ara que calia haver-hi algun camí en la trama perquè la tripulació descobrís que Darvin era un agent klíngon.Gerrold (1973): pàg. 153 L'esborrany següent va fer que Cyrano Jones descobrís que Darvin era un agent, cosa que Coon pensava que no era prou "perfecte".Gerrold (1973): p. 159 Aleshores es va tornar a escriure perquè els peluts fossin al·lèrgics als klíngons. Tant Gerrold com Coon van pensar que la idea era "tritulada... merda... tonta" i "s'havia fet abans". però Coon va estar d'acord que era en la direcció que havia d'anar la història. =gerrold159/> La reescriptura de l'script va trigar una setmana més.Gerrold (1973): pàg. 166
miniatura|upright|Nichelle Nichols va dir que mai havia vist que un guió canviés tant, però que es mantingui igual.
En una altra visita al plató, Gerrold va ser cridat a l'oficina de Coon. Se li va informar que havia de canviar el nom dels peluts, ja que el departament legal estava preocupat per les similituds en el nom amb la novel·la de H. Beam Piper de 1962 Little Fuzzy.Gerrold (1973): p. 167 Posteriorment, va proposar una varietat de noms alternatius. Mitjançant un procés d'eliminació, va acabar amb el nom de "tribble". El guió enviat per Gerrold estava dins del recompte de pàgines estàndard d'un episodi, però, quan el departament de mimeo de producció el va tornar a escriure per a la seva distribució, va passar de 60 a 80 pàgines perquè Gerrold havia utilitzat una màquina d'escriure amb 12 caràcters per polzada en comptes de l'estàndard de 10 caràcters per polzada de la indústria de la televisió i el cinema.Gerrold (1973): pàg. 179 Això significava que s'havien de tallar unes vint pàgines de l'script.