va ser un compositor i violinista francès. Va ser un dels primers compositors francesos de simfonies i igual a Jean-Marie Leclair al violí, "a qui de vegades fins i tot supera en audàcia i brillantor".

Biografia Criat pel comte de Rochechouart, va aprendre el violí i va estudiar a Torí a Itàlia per completar la seva formació. Estudiant de Giovanni Battista Somis i potser de Jean-Marie Leclair,Benoit 1992, p. 331. també alumne de Somis, com Jean-Pierre Guignon i Gaetano Pugnani.

El 1729, als vint-i-quatre anys, i durant un breu període, va ser membre de l'orquestra de l'òpera de Lió com a “simfonista”. El 29 de març de 1734 va obtenir el càrrec de primer violí a la Reial Acadèmia de Dijon i va publicar el mateix any la seva primera obra,Benoit 1992, p. 331. dedicada a Monsieur Chartraire de Bourbonne, el seu suport, president al parlament i també violinista, igual que l'obra 3.La Laurencie 1906, p. 490. Un altre viatge a Itàlia durant aquest període no va deixar cap rastre.

Després d'establir-se a París el 1737, va treballar en molts àmbits de la música, component diverses sonates i continuant tocant el violí, sobretot amb el famós Guignon.La Laurencie 1906, p. 491. Va obtenir un càrrec important a la cort de Versalles, «ordinari de la música i de la capella i de la cambra del rei»Benoit 1992, p. 331. (amb una pensió de 500 lliures a partir de juny de 1750,La Laurencie 1906, p. 492. a més el músic millor pagat de la cort, amb 1.650 lliures el 1760 mentre que Guignon només en va rebre 1.350)La Laurencie 1906, p. 489 et 491. i a l'orquestra del teatre dels petits gabinets de la marquesa de Pompadour, de 1747 a 1750.

Durant la dècada de 1750, les seves obres es van representar dinou vegades al Concert Spirituel6, però deliberadament, no hi va aparèixer mai com a solista,Benoit 1992, p. 331. llevat potser el 18 de maig de 1750, per a un dels seus concerts.Grove 2001. L'escriptor Pierre-Louis d'Aquin de Château-Lyon (1720–1795 o 1796, fill de l'organista Louis-Claude Daquin) va escriure en la seva sisena Carta sobre homes famosos:Lettre sur les hommes célèbres, Paris, 1754, p. 136 (rééd. sous le titre de Siècle littéraire de Louis XV).Pougin 1924, p. 224.

El 1757 es va casar amb Catherine Langlais (nascuda el 13 de gener de 1715)La Laurencie 1906, p. 493. i el 1759 va entrar al servei de Lluís XV com a violinista. Les seves darreres publicacions daten de 1762.

De caràcter fosc, melancòlic, alcohòlicLa Laurencie 1906, p. 494. i empobrit per les compres extravagantsGrove 2001. (tapissos i mobles) perseguits pels seus creditors,"[…] ne pouvant toucher d'argent & étant fort arriéré dans ses affaires" (no podent cobrar diners i estant força endarrerit en els seus afers), diu Bachaumont, al seu llibre Mémoires secrets a la data del 5 d'octubre de 1770, tome V, , vegeu la versió en línia a Gallica. mentre anava a Versalles a peu, es va suïcidar apunyalant-se al peu d'un salze. Alguns relats contemporanis donen la xifra de catorze punyalades.La Laurencie 1906, p. 489.Pougin 1924, p. 225. Tot i que aquests detalls són com a mínim sorprenents, sembla que es va suïcidar. Va ser enterrat el mateix dia. La seva vídua va rebre una pensió de 600 lliures que va rebre entre 1772 i 1779.La Laurencie 1906, p. 495.

Estil Els divuit opus de Guillemain publicats entre 1734 i 1762, només música instrumental, són molt diferents. En la seva primera obra, va conservar un esquema de tres moviments,Grove 2001. però de vegades va superar el virtuosisme de LeclairBenoit 1992, p. 331. («en audàcia i brillantor», diu Lionel de La LaurencieLa Laurencie 1906, p. 500.) i molt pocs violinistes l'any 1734 podrien haver abordat aquestes sonates.La Laurencie 1906, p. 497. D'altra banda, el seu opus 2 (1738) per a quartet de flautes és molt menys virtuós. L'Opus 11 (1742), el seu tercer llibre per a violí, anuncia el llenguatge clàssic.Benoit 1992, p. 331. Pel que fa a l'opus 12 (1743), conté la música més encantadora de l'autor.Grove 2001. Utilitzarà el mateix complement per a l'opus 17, l'any 1756. En aquests quartets, atorga una part igual als instruments melòdics on cadascun toca a imitació. En el següent opus 13, escrit per a clavecí en sonata, dona un paper secundari al violí, seguint l'exemple de Mondonville que va publicar l'any 1734, innovadores sonates amb violí obbligato, opus 3.La Laurencie 1906, p. 498.

Guillemain és un dels primers compositors francesos que va escriure per a la simfonia orquestral, amb el seu opus 6, de 1740, i l'opus 14 de 1748, que mostra una sonata allegrosBenoit 1992, p. 331. ja molt aconseguida d'una estructura interessant en un estil italià retallat (animat-lent). –animat).Grove 2001.

La seva obra final, Amusement for the violin alone (1762) és una de les primeres obres franceses per a violí sol. Està compost per divuit melodies de diversos autors, variades de totes maneres, seguides de capritxos «del més alt virtuosisme».Benoit 1992, p. 331.

Obra miniatura|Amusement op. 18. Música de cambra Primer llibre de Sonates per a violí amb baix continu, op. 1 (Dijon 1734, París Boivin) Sonates en trio per a violins i flauta, op. 2 [12 sonates] (1738) Segon llibre de sonates, per a violí i baix continu, op. 3 (París 1739) Sonates per a dos violins sense baix continu, op. 4 [6 sonates] (París 1739) Segon llibre de sonates, per a 2 violins (o flauta), op. 5 (París 1739) Primera diversió de moda per a 2 violins o flauta i baix, op. 8 (París 1740) Peces, per a 2 zanfones o 2 musettes, 2 flautes o 2 violins, op. 9 (París 1741) perdut Llibre tercer de sonates, per a violins i baix continu, op. 11 (París 1742) Sonates de quartet o converses galants i divertides entre una flauta transversal, un violí, una viola baixa i el baix continu, op. 12 (1738; ed. París 1743) Peces de clavecí en sonates amb violí, op. 13 (París 1745) Segon llibre de sonates en quartet, per a flauta, viola baixa i baix continu, op. 17 [6 sonates] (París 1756) Divertiment per al violí sol, op. 18, acompanyat de diverses melodies variades de diferents autors i 12 Capricis (1762) Orquestra Simfonies al gust italià en trio, op. 6 simfonies] (1740)Guillemain, Louis-Gabriel (1705-1770) : Symphonies en trio dans le goût italien, op. 6 [archive] », sur cmbv.fr. Sis concertins en quatre parts, per a 2 violí, viola i baix continu, op. 7 (París 1740)Guillemain, Louis-Gabriel (1705-1770) : Concertinos à 4 parties, op. 7 [archive] », sur cmbv.fr. Segon llibre de simfonies en el gust italià en trio, per a 2 violins i baix continu, op. 14 (París, Le Clerc 1748)Guillemain, Louis-Gabriel (1705-1770) : Symphonies en trio dans le goût italien, II, op. 14 [archive] », sur cmbv.fr. Divertissements de symphonies en trio, per a 2 violins i baix continu, op. 15 (París 1751)Guillemain, Louis-Gabriel (1705-1770) : Divertissements de symphonies, op. 15 [archive] », sur cmbv.fr. Dedicat a Mme de Pompadour. Simfonies d'un nou gust en forma de concert per a Musettes, zanfones, flautes o oboès, op. 16 (1752, ed. Boivin) lostGuillemain, Louis-Gabriel (1705-1770) : Symphonies en forme de concerto, op. 16 [archive] », sur cmbv.fr.

Escena L'operador xinès, ballet-pantomima (Théâtre des Petits Cabinets, París 12 de desembre de 1748) — paraules de François-Augustin Paradis de Moncrif i ballet dirigit per Jean-Baptiste Dehesse, de la comèdia italiana. L'obra es va tornar a representar al mateix escenari el 16 de gener de 1749. La Cabale sobre llibret de Saint-Foix, comèdia episòdica (1748) creada l'11 de gener de 1749 a la Comédie- Italienne de París.

Discografia Sonata per a violí i baix continu, op. 1 - Simon Standage, violí; Lars Ulrik Mortensen, clavecí (19-21 d'abril de 1992, Chandos CHAN0531) OCLC|28826562 — La sonata de Guillemain va acompanyada d'altres per Jean-Marie Leclair i Jean-Joseph Cassanéa de Mondonvillei algunes peces de clavecí. Conversa, Gallantes, Divertida: Sonates en quartets extreta dels opus 12 i 16 - Ens. Les Converses: Valerie Balssa-Jaffres, flauta; Catherine Girard, violí; Emmanuel Balssa, viola de gamba; Alix Verzier, violoncel; Blandine Rannou, clavicèmbal 5 d'octubre de 1996, Pierre Verany PV797011) OCLC|416096644 Capricis, op. 18 - Gilles Colliard, violí barroc (11 de setembre de 2001, EMEC E-048) Divertiment, op. 18 - Gilles Colliard, violí barroc (12 d'agost de 2002, EMEC E-054) Divertiments: extractes dels opus 1, 8, 11, 13 i 18 - Ens. Aliquando: Stéphanie Paulet, Bérengère Maillard, violins; François Lazarevitch, flauta; Lucile Boulanger, viola baixa; Claire Gratton, violoncel; Maude Gratton, clavecí (2010, Muso) Sis quartets amb flautes, op. 12 - Wilbert Hazelzet, flauta; Ens. Fantasticus: Rie Kimura, violí barroc; Robert Smith, viola gamba; Guillermo Brachetta, clavecí (7 d'octubre de 2017, Super Audio 2 SACD Resonus Classics RES10222) Segon Llibre de Sonates en quartet, obra XVII, Ensemble La Française. CD Musica Ficta 2020

Referències

Bibliografia Lionel de La Laurencie, “Un virtuoso oblidat: Louis-Gabriel Guillemain (1705–1770)”, Courrier musical, vol. 9, núm 5, 1906, pàg. 489–500 (llegiu en línia). Arthur Pougin, El violí: violinistes i música per a violí del segle XVI al XVIII, París, Fischbacher, 1924, 359 p. (BNF 31142067), pàg. 224–225. Gerald Richard Castonguay, The Orchestral Music of Louis-Gabriel Guillemain, tesi, Rutgers University, New Brunswick, 1975 (OCLC 468235097) Laurence Boulay (trad. Renate Albrecht), “Guillemain”, a “Die Musik in Geschichte und Gegenwart”, Bärenreiter-Verlag 1986, (5) pàg. 1097-2000. Robert E. Preston, «Guillemain, Louis Gabriel» dins Marcelle Benoit (dir.), Diccionari de la música a la França als segles XVII i XVIII, París, Fayard, 1992, XVI-811 p. (ISBN 2-213-02824-9, OCLC 409538325, BNF 36660742), pàg. 331–332. Gerald R. Castonguay, “Guillemain, Louis-Gabriel”, a Grove Music Online, Oxford University Press, 2001 Cal registrar-se Ludwig Finscher, “Guillemain, Louis-Gabriel”, a MGG Online, Bärenreiter i Metzler, 2002 Thomas Vernet, "El tràgic destí de Louis-Gabriel Guillemain (1705-1770)"

Categoria:Compositors francesos del Barroc Categoria:Morts a París Categoria:Violinistes parisencs Categoria:Compositors parisencs Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1705