Les eleccions generals irlandeses de 2024 se celebraren el 29 de novembre de 2024 per renovar els 174 membres del Dáil Éireann, la cambra baixa del parlament de l'Oireachtas, el parlament de la República d'Irlanda.
Antecedents Els republicans van ser la força més votada a la República d'Irlanda en les eleccions al Dáil Éireann de 2020, encara que no van poder governar, i a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022 amb el 29% dels vots en primera opció i 27 diputats es convertiren en el partit més votat per primer cop en 101 anys.
Micheál Martin del Fianna Fáil va ser nomenat Taoiseach amb un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd amb Varadkar com a Tánaiste com a resultat de les eleccions al Dáil Éireann de 2020, intercanviant-se els papers el 2022.
Després de la dimissió de Leo Varadkar de Fine Gael com a primer ministre el 20 de març de 2024 poc després que el seu govern va perdre perdés dos referèndums per canviar el que va anomenava llenguatge "sexista" a la constitució, va dimitir com a líder de Fine Gael amb efecte immediat, afirmant que dimitiria com a Taoiseach quan el seu successor fos elegit. El conservador Simon Harris fou nomenat el 9 d'abril de 2024 nou taoiseach (primer ministre d'Irlanda) amb 88 vots a favor i 69 en contra, formant un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd.
La reforma de la Llei Electoral de 2023 a Irlanda va modificar substancialment la composició del Dáil Éireann per adaptar-los al creixement de la població, amb un augment del nombre de diputats que va passar de 160 a 174 escons i una reconfiguració del mapa electoral, dividint el territori en 43 circumscripcions en lloc de les 39 anteriors.
Sistema electoral
Els diputats s'escullen en 43 circumscripcions plurinominals, amb una magnitud d'entre 3 i 5 diputats per circumscripció. L'escó del president del parlament sortint (en gaèlic irlandès: Ceann Comhairle) no passa per elecció, excepte si aquest renuncia a continuar en la següent legislatura. El sistema electoral irlandès es basa en el vot únic transferible (en anglès: single transferable vote), un sistema de representació proporcional que no està basat en llistes amb repartiment per quota Droop. Per determinar les transferències per excés de vot, s'extreuen paperetes aleatòriament.
Els partits polítics presenten un nombre de candidats que s'ajusten a les expectatives que tenen. Persones sense afiliació política es poden presentar com a independents. L'ordre dels candidats a les paperetes se sorteja dies abans de l'elecció. L'escrutini s'inicia l'endemà de les eleccions i totes les urnes d'una mateixa circumscripció són traslladades a un indret per escrutar-les de forma centralitzada.
Enquestes
Resultats ← 300px Eleccions al Dáil Éireann de 2024CandidaturaSufragisEsconsGovern Vots %DiputatsFianna Fáil481,41721.8648 10 Sinn Féin418,62719.0139 2 Fine Gael458,13420.8038 3 Socialdemòcrates106,0284.8111 5 Partit Laborista102,4574.6511 5 Irlanda Independent78,2763.554 Solidaritat-PBP62,4812,8432 Aontú86,1343.912 1 Partit Verd66,9113.041 11 100% Redress6,8620.311 Candidats independents290,74613.2016 3 Vots a candidatures99,3174 14Vots en blanc i nuls0,7%Participació: Votants100% Abstenció39,88% Cens electoral100%
Conseqüències Les eleccions van fer que Fianna Fáil es mantingués com el partit més votat, augmentant el seu nombre d'escons a 48. El seu soci de govern Fine Gael va obtenir 38 escons, i entre els dos partits van obtenir 86 escons, a dos de la majoria absoluta. El Partit Verd, el tercer partit del govern, va perdre tots els seus escons menys un, el Sinn Féin es va mantenir com el segon partit més votat amb 39 escons, mentre que els socialdemòcrates i els laboristes van guanyar 11 escons cadascun, un augment de cinc cadascun.
Micheál Martin va repetir l'acord de taoiseach rotatiu amb Leo Varadkar del Fine Gael, que havia assolit amb Fianna Fáil després de les eleccions al Dáil Éireann de 2020. Martin romandrà en el seu nou paper durant tres anys, i Simon Harris del Fine Gael es farà càrrec el novembre de 2027.
Notes
Referències
Irlanda 2024