El pigallat venós (Lactarius acerrimus), també anomenat enganyapastors pigallat de llet blanca i cabra coent, és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És una lleterola del grup dels enganyapastors. És de distribució mediterrània i creix preferentment en boscos de planifolis de la plana.
Taxonomia Lactarius acerrimus va ser descrit pel micòleg alemany Max Britzelmayr l'any 1893.
Iconografia Bolets de Catalunya (2002): Vol. XXI, Làm. 1024.
Descripció Bolet de gregari a cespitós; de mida mitjana a gran, de 7 a 12 cm de diàmetre; barret de estés a deprimit, gairebé embudat; molt irregular i excèntric; de color camussa a ocraci pàl·lid, amb l'edat es pot enfosquir fins color avellana; amb franges o zones, gairebé sempre difuses o poc evidents, més visibles i de color més fosc vora el marge; marge llis, no pelut; lobulat, involut; algun cop amb algunes depressions circulars o escrobícules més fosques; superfície adherent, enganxosa en temps humit; llisa.
Làmines distants, molt anastomosades vora la cama; de cremoses a crema rosàcies.
Cama curta, més curta que el diàmetre del barret; més pàl·lida que el barret; robusta; pruïnosa; sense escrobícules o molt poc marcades.
Carn ferma; extremadament picant, gairebé insuportable; olor fruitada; làtex blanc, immutable; poc abundant; molt picant, acre.·
Hàbitat Des de mitjans d'estiu a la tardor; en sòls silícics i en calcificats; des de la muntanya mitjana a la terra baixa i la muntanya mediterrània; en boscos de planifolis, principalment esclarissats, en clarianes i en marges de camins; vora alzina, però també surera, castanyer i roures (reboll, de fulla petita, martinenc), algun cop acompanyats de pins.
Distribució geogràfica Espècie poc comú però distribuïda a tot Europa
Espècies semblants Propera a l'enganyapastors de llet blanca (Lactarius zonarius), l'enganyapastors de pollancre (Lactarius evosmus) i el pigallat (Lactarius mediterraneensis); cap de les tres lleteroles tenen les làmines anastomosades vora la cama. El primer presenta el barret zonat, de marge pubescent en el jove, i el làtex abundant. L. evosmus te les làmines blanques o cremoses, sense tons rosacis, i la carn fa olor de poma. De L. mediterraneensis es separa pel làtex i la carn, que viren a groc un cop exposats, pel barret que és escrobiculat de manera molt patent i per la reacció al KOH, que en el cas de la carn vira a groc crom, en especial sota la cutícula i sobre les làmines.
Comestibilitat No és comestible.
Referències
Categoria:Lactaris Categoria:Lleteroles Categoria:Bolets no comestibles