va ser una compositora i professora de música suïssa.
L'obra de Peyrot abasta diferents gèneres i inclou un gran nombre d'obres corals i música de cambra, diverses obres orquestrals i partitures per al teatre de titelles de Ginebra. Les seves composicions es van tocar sovint en festivals de lAssociació de músics suïssos, o per diferents grups de Ginebra. El director suís-francès Ernest Ansermet va estrenar la seva Masse el 1918 i la seva La petite sirène el 1949. miniatura|Fernande Peyrot
Biografia Fernande Peyrot va estudiar al Conservatori de música de Ginebra, amb Ernest Bloch i Émile Jacques-Dalcroze al Conservatori de música de Ginebra.
Al 1916 va obtenir el Diploma Superior del Ritme, un mètode pedagògic musical elaborat per Jacques-Dalcroze, i integrat per l'Institut Jacques-Dalcroze, on més tar ensenyarà harmonia i improvisació durant 50 anys.
L'any 1919 s'instal·la a París, on continua els seus estudis de composició a l'École Normale de Musique de Paris amb André Gédalge i Paul Dukas. Allà difondrà el mètode rítmic que havia adquirit a Ginebra, impulsat per Dalcroze.
Un any més tard, torna a la seva ciutat natal i reprèn la docència a l'Institut Jacques-Dalcroze, mentre continua amb la seva carrera compositiva.
Ella va ser l'encarregada de compondre l'obra per a la inauguració de l'exposició SAFFA al 1958 a Zúric. La peça Intrada va ser interpretada a Wasserkirche per l'orquestra femenina de l'exposició, en presència dels membres del Consell federal. El concert va ser dirigit per Heidi Salquin. Es va poder escoltar en directe a la ràdio genovesa.
Formà part de l'''Association des artistes musiciens de Genève.
Estil compositiu La música de Fernande Peyrot es caracteritza per una expressivitat extremadament íntima, i sense manca de precisió rítmica i dinàmica detallada.
En una entrevista de la periodista Blanche Strubin a "Tribune de Geneve" el 7 d'abril de 1962, Fernande Peyrot afirma que la composició és un acte temerari i no premeditat. Defensa que no pot adherir-se a la tècnica serial, a un sistema preestablert; només quan les coses estan fetes s'adona del que ha aconseguit.
Composicions per a guitarra Les primeres obres conegudes de Peyrot per a guitarra foren un conjunt de quatre Prèludes publicats al 1986 por Hug & Co. (Zurich) i una Petite Suite per a guitarra amb data de 1954, dedicada al guitarrista espanyol José de Azpiazú.
Composicions per Andrés Segovia Al maig de 2001 es va trobar el manuscrit d'un conjunt de quatre Prèludes' entre els papers de la Fundació Andrés Segovia a Linares (Espanya), un dels quals porta la dedicatòria para Andrés Segovia.
Dos d'aquests quatre Prèludes són idèntics als publicats per Hug amb els números 1 i 3; altre dels preludis de l'arxiu de Segovia sembla que és el mateix que el Prèlude 4 del conjunt Hug, però transposat un to més baix; i hi ha un Preludi curt que falta al conjunt Hug, mentre que el Preludi 2 del conjunt Hug no s'ha trobat a l'arxiu de Segovia.
Existeixen, doncs, cinc preludis, dels quals un no està publicat.
Una altra composició és Tema i variacions, la qual l'Arxiu Segòvia conserva el manuscrit original, i que no està inclosa a l'arxiu Peyrot de Ginebra. L'únic exemplar que es conserva d'aquesta obra és el que Fernande Peyrot va regalar a Andrés Segovia. La va conservar amb cura tot i no interpretar-la públicament als recitals.
Obra Fernande Peyrot compta amb un repertori d'obres divers i per diferents formacions. Va escriure tant música vocal (cors, cançons i petites melodies) com música instrumental, sobretot per formacions de cambra, encara que també té composicions per orquestra i instruments solistes (piano, guitarra, violí). Suite per cordes 2a suite per orquestra de cambra Intrada per la SAFFA, per orquestra de cordes i 2 flautes Nocturne per orquestra d'infants Ballade per orquestra d'infants Esquisse symphonique per petita o gran orquestra Quatre Esquisses per violí solista Préludes per guitarra Thème et variations per guitarra De toutes les couleurs. 12 mélodies à chanter et jouer. 12 morceaux courts pour jeunes pianistes El alph: 20th and 21st century guitar music Trio per flauta, violí i piano Trois Miniatures: peces fàcils per piano (Drei Miniaturen: sehr leichte Stücke für Klavier) Sonate per violí i piano Missa per cor i orquestra La petite sirène per oquestra
Reconeixement L'any 1950 va ser premiada al Concours international des femmes compositeurs que es celebrà a Basilea, amb els seus dos Trio per veu femenina i harpa.
L'any 1961 guanyà també amb un Trio'' per flauta, violí i violoncel en un concurs a Mannheim.
El Conservatoire Musique de Genève va oferir a Fernande Peyrot un concert amb motiu del seu 60è aniversari, on va interpretar obres seves.
A Ginebra, les seves obres s'estrenaven amb freqüència per intèrprets de la zona i les seves composicions formaven part del seu repertori.
Referències
Categoria:Alumnes de l'École Normale de Musique de Paris Categoria:Morts el 1978 Categoria:Morts a Ginebra Categoria:Compositors suïssos del segle XX Categoria:Músics ginebrins Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1888