Olympe Félicité de Jouval (Marsella, 13 de març de 1832 - Niça, 12 de gener de 1890),. va ser una periodista feminista francesa, escriptora de viatges. Va usar els pseudònims de Feo de Jouval i Olympe Audouard. Va fundar cinc revistes..

És una de les representants més importants del moviment feminista francès de la segona meitat del .

Biografia Els inicis Olympe Félicité de Jouval es va casar, als vint anys, amb el notari de Marsella Henri-Alexis Audouard. Al cap d'uns mesos va sol·licitar. la separació legal a causa del llibertinatge del seu marit. D'aquesta unió va néixer un fill del qual ella va tenir la custòdia..

Alexandre Dumas, en passar per Marsella, elogiava els seus assaigs manuscrits.

A París En arribar a París va conèixer, a més de Dumas, celebritats com ara Théophile Gautier, Lamartine o Jules Jamin, en reunions que relata a les seves memòries. Molt patriòtica, va romandre a París durant la guerra de 1870 i, durant el setge de París, va ser una de les infermeres més devotes, tenint generosament cura dels ferits..

Viatges El seu divorci es va concretar el 1885.. Immediatament va aprofitar la seva nova llibertat per fer, com a escriptora professional, un llarg viatge per Egipte, Síria, Palestina i Turquia. Des d'allà, va passar a Rússia, i va viatjar per Alemanya i Polònia.. Després va tornar a París. Es va iniciar en el negoci de la moda, però no s'adaptava a la seva naturalesa. Va escriure la seva primera novel·la, titulada Com estimen els homes.

Carrera a la premsa Va fundar cinc revistes: Le Papillon, que va aparèixer el gener de 1861; Le Fantaisiste. Littérature, Arts, Causeries de salons, Chronique du Palais, Histoire, Revue bibliographique, el 1862; Revue Cosmopolite, el juny de 1867, i la Revue des Deux Mondes illustrés, que va publicar relats de viatges, el 1879. Després de l'últim número de la Revue des Deux Mondes, l'abril de 1881, va llançar una revista amb el mateix nom que la primera, Le Papillon, l'abril de 1881..

Dos anys després, també va entrar en política. Demanà autorització al ministre de l'Interior per transformar la Revue cosmopolite en un full de política actual; aquest últim ho rebutjà, amb el pretext que aquest permís només es podria concedir a un «francès» gaudint dels seus drets civils i polítics.

Altaveu Després d'haver protestat enèrgicament als diaris contra aquest nou acte de tirania masculina, va marxar cap a Amèrica, on va oferir, en diverses ciutats dels Estats Units, entre les quals Salt Lake City, un cicle de conferències que va tenir un èxit molt gran.

Va reivindica, en innombrables presentacions i publicacions, al costat de reformes generals en la legislació civil, el divorci, la igualtat política i social de les dones, i també el dret a votar i a presentar-se a les eleccions.

Va ser molt atacada per Barbey d'Aurevilly, que professava un gran odi pel bluestocking, reaccionà donant una conferència pública, que fou publicada. Barbey pensava que les dones de lletres només tenien una novel·la al cap, la seva, i que no es cansaven mai d'explicar-la al públic, a qui normalment no li importa, i desplega contra ella una gran animadversió.

Posseïdora d'un sentiment molt agut per la dignitat literària, va arribar el dia en què, separada del seu marit, va reclamar legalment unes subvencions per poder viure. Ella mateixa va presentar la seva petició al magistrat competent, signant com a «dona de lletres».

Final de la vida Va morir a Niça el 12 de gener de 1850, a conseqüència d'una congestió pulmonar a Niça. Havia anat a aquella ciutat per intentar tractar la seva malaltia al sol,. assistida, en els últims moments, per la princesa Waronsoff i el seu fill, el duc de Montelfi.

Publicacions Le Papillon arts, lettres, industrie, 1861-1863 Comment aiment les hommes, 1862 Histoire d'un mendiant, 1862 Un mari mystifié, 1863 Il n'y a pas d'amour sans jalousie et de jalousie sans amour, comèdia en un acte i en prosa, 1863 Les Mystères du sérail et des harems turcs; lois, mœurs, usages, anecdotes, 1863 Le Canal de Suez, chapitre détaché d'un livre sur l'Égypte, qui paraîtra prochainement, 1864 Le Luxe des femmes: réponse d'une femme à M. le procureur général Dupin, 1865 Le Luxe effréné des hommes. Discours tenu dans un comité de femmes, 1865 Les Mystères de l'Égypte dévoilés, 1865 Guerre aux hommes, 1866 L'Orient et ses peuplades, 1867 À travers l'Amérique… États-Unis, constitution, mœurs, usages, lois, institutions, sectes religieuses, 1866 Lettre aux députés, 1867 L'Homme de quarante ans, 1868 Lettre à M. Haussmann, préfet de la Seine, 1868 À travers l'Amérique; le Far-West, Paris, 1869 La Femme dans le mariage, la séparation et le divorce: conférence faite le , 1870 M. Barbey-d'Aurevilly; réponse à ses réquisitoires contre les bas-bleus. Conférence du , 1870 La Femme-Homme. Mariage adultère divorce. Réponse d'une femme à M. Alexandre Dumas Fils, 872 Gynécologie ; la femme depuis six mille ans, 1873 L'Amie intime, 1873 La Morale officielle S. V. P., lettre à M. de Goulard, ministre de l'Intérieur, 1873 Les Mondes des esprits, ou la Vie après la mort, 1874 Les Nuits russes, 1876 Le Secret de la belle-mère, 1876 L'Amour, le matérialisme, le spiritualiste, le complet et divin..., 1880 Les Roses sanglantes, 1880 Les Soupers de la Princesse Louba d'Askoff: drame d'amour et de nihilisme, 1880 Voyage au pays des boyards; étude sur la Russie actuelle, 1881 Les Escompteuses, études parisiennes, 1883 Silhouettes parisiennes, 1883 Pour rire à deux: contes, 1884 Voyage à travers mes souvenirs: ceux que j'ai connus ce que j'ai vu, 1884 Singulière nuit de noce, drame de la vie parisienne, 1886

Referències

Categoria:Periodistes francesos Categoria:Editors de premsa Categoria:Nascuts el 1832 Categoria:Morts a Niça Categoria:Morts de pneumònia Categoria:Editors francesos Categoria:Escriptors marsellesos Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX