La fàbrica Puigmartí era un conjunt fabril situat entre la Travessera de Gràcia i els carrers de Milà i Fontanals, Siracusa i Torrent de l'Olla de la Vila de Gràcia (Barcelona), del qual només es conserva una xemeneia, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història i descripció El 1839, el fabricant Francesc Puigmartí i Caparà (Terrassa, 1785-Gràcia, 1852) va adquirir a Agustí Mariné i Iglésias, pagès de Sant Martí de Provençals, una peça de terra de quatre mujades a la Travessera de Gràcia,AHPB, notari Josep Pons, 20-11-1839. on faria construir una fàbrica cotonera. Inaugurada el 1841, seria coneguda popularment com a Vapor Nou en oposició al Vapor Vell.
El 1843, l'hereu Isidre Puigmartí i Matas (Terrassa, 1809-Barcelona, 1846) va estar a punt d'iniciar un litigi contra el seu pare, que li volia treure una part de l'herència donada el 1836 en ocasió del seu matrimoni amb Josepa Urgell i Canals,AHPB, notari Josep Maria Planas i Compte, manual 1.236/14, f. 228-231v, 19-10-1836. però finalment va consentir que donés 50.000 duros al seu germà Ramon (Barcelona, 1819-1864) per les legítimes paterna i materna i en recompensa dels serveis prestats al negoci.AHPB, notari Joaquim Negre, 13-07-1846.
Francesc Puigmartí va morir l'1 de juny del 1852, i fou succeït en el negoci pel seu fill Ramon. El 1853, Cristòfor Ventosa, tutor dels fills menors d'Isidre, Eugeni i Mercè Puigmartí i Urgell, va llogar el Vapor Nou a Ramon Puigmartí i a la seva germana Maria, vídua de Laureà Amezua,AHPB, notari Josep Gros, 27-07 i 08-08-1853. sota la raó social R. Puigmartí i Germana. El 1861, Ramon Puigmartí va iniciar la construcció d'una nova fàbrica al carrer de Santa Llúcia (actualment Siracusa), i l'any següent hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 40 CV, procedent de la casa Hall d'Anglaterra. Aquell mateix any, els germans Eugeni i Mercè Puigmartí van demanar la rescissió del contracte de lloguer de la fàbrica vella i ser admessos a la societat, que es diria R. Puigmartí, Germana i Nebots.AHPB, notari Josep Gros, 02-06-1862.
Ramon Puigmartí i Matas va morir de tuberculosi el 6 de desembre del 1864, i segons el Registre de la Propietat, el recinte ocupava 750.000 pams quadrats (28.322 m²) entre els carrers del Torrent de l'Olla, la Travessera de Gràcia, Cervantes (actualment Milà i Fontanals) i Santa Llúcia (actualment Siracusa), i comprenia una casa-fàbrica de 3 pisos (la fàbrica vella) amb una màquina de vapor de 80 CV, una altra de planta baixa de nova construcció amb una màquina de vapor de 40 CV, una casa-torre amb diverses dependències a la Travessera, i tres cases al Torrent de l'Olla, 88, 90 i 92 (aquesta darrera feia cantonada a la Travessera, 76), i l'entrada principal al núm. 76.AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/32, f. 3819-3840, 10-12-1877. Hipoteca de la propietat.
El maig del 1876, el Vapor Nou va ser destruït per un incendi, i el 1879, la vídua Carme de Gispert i Josep Serra i Clarós, gerents de la raó social Successors de Francesc Puigmartí i Cia, van presentar el projecte d'obertura del carrer de Puigmartí i de la continuació dels de Torrijos i de la Mare de Déu dels Desemparats, aprovat el 1881. A mitjans del 1888, la societat va oferir a l'Ajuntament de Gràcia la compra d'una part dels terrenys per a construir-hi un mercat, i malgrat que la proposa fou aprovada, el govern de Madrid va anul·lar l'acord per considerar-lo massa onerós per al municipi.
miniatura|esquerra|Xemeneia de la fàbrica Puigmartí miniatura|esquerra|Placa commemorativa del Vapor Nou
El 1896, l'hereu Ramon Puigmartí i de Gispert, en representació de la seva sogra Alberta Alomà, va demanar permís per a substituir-hi un generador de vapor de 30 CV per un altre de 80 CV, segons els plànols de l'enginyer Joan Antoni Molinas. Aquell mateix any, el seu apoderat va sol·licitar la legalització d'unes obres fetes sense permís fetes en una de les «quadres». El 1910, Puigmartí va demanar permís per a construir-hi un cobert, i el 1914, coincidint amb l'obertura completa del carrer que porta el seu nom, va cedir a l'Ajuntament de Barcelona una falca de terreny a la cantonada amb el carrer de Torrijos per a eixamplar-hi el mercat de l'Abaceria.
Als anys 1950, arran de la perllongació del carrer de la Mare de Deu dels Desamaparats fins al de Siracusa, s'hi van construir uns edificis d'habitatges amb sengles passatges de locals industrials a banda i banda (núms. 3 i 6). En aquest darrer, es va construir entre 1985 i 1987 una residència assistida i un casal de gent gran, propietat de la Generalitat de Catalunya i inaugurat el 27 de juliol del 1987. El 1993, a la resta del solar fou inaugurada la plaça del Poble Gitano, on es troba la xemeneia.
Notes
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Achon Casa-fàbrica Clarós-Serra
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental de Gràcia Puigmartí Puigmartí Puigmartí Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts