La Ciutadella de Damasc és una fortalesa medieval que es troba a la capital de Síria. Forma part de l'antiga Damasc i està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La fortificació, la va construir el general turcman Atsiz Ibn Abaq l'any 1076; és possible, però, que ja hi existís una ciutadella d'època hel·lenística o romana, però no hi ha cap evidència arqueològica d'aquesta hipòtesi. Després de l'execució d'Ibn Abaq, l'edifici fou conclòs pel seljúcida Tétuix I. Després, els emirs de les dinasties Bourid i Zengid hi afegiren més estructures. Durant aquest període, la ciutadella i la ciutat de Damasc foren assetjades pels croats; també, però, pels exèrcits musulmans. El 1174, el soldà aiúbida Saladí prengué possessió de la ciutadella, hi va establir la residència i en modificà les defenses. El germà i successor de Saladí, Al Adel, va reconstruir totalment la ciutadella entre el 1203 i el 1216 com a resposta al desenvolupament del trabuquet de contrapès com a màquina de setge. Després de la seua mort, hi hagué lluites de poder entre els prínceps aiúbides rivals, i tot i que Damasc canvià de governant sovint, la ciutadella fou capturada només una vegada, el 1239. La fortalesa va romandre sota el control dels aiúbides fins a l'arribada dels mongols i del general Kitbuqa, que capturaren Damasc el 1260, i van decidir desmantellar-ne la ciutadella. Després de la derrota mongola el mateix any contra els mamelucs, Damasc va caure sota el domini mameluc. Llevat de breus períodes al 1300 i especialment al 1401, quan els mongols van aconseguir prendre Damasc, els mamelucs mantingueren la ciutadella fins al 1516. Aquesta data marca la conquesta de Síria per l'Imperi otomà. Damasc va caure sense lluitar i a partir del , la ciutadella fou un lloc d'acantonament per als geníssers, unitats d'elit de la infanteria otomana. La ciutadella va perdre importància al segle XIX, i el seu darrer ús militar data del 1925, quan l'artilleria francesa bombardejà la ciutat vella des de la fortalesa per reprimir els aldarulls sorgits durant la Gran Revolta de Síria contra el règim del Mandat francés a Síria i el Líban. La ciutadella continuà servint de guarnició i presó fins al 1986, quan hi començaren les excavacions i les restauracions. L'any 2011, la recerca arqueològica encara estava en marxa. La ciutadella es troba a l'angle nord-oest de les muralles, entre Bab al-Faradis i Bab al-Jabiya. L'edifici té una forma més o menys rectangular protegida per torres unides per murs que tanquen una zona de 230 m de llarg per 150 m d'amplada. La fortificació estava protegida per 14 torres massives, de les quals només en resten 12. La ciutadella té portals a les façanes nord, est i oest. La major part d'aquest monument es remunta al període aiúbida, però algunes estructures més antigues daten del període seljúcida. Les obres de reparació o reconstrucció pels setges i terratrèmols, les feren els mamelucs i otomans.
Història L'antiga ciutadella Construcció de la ciutadella L'any 1076, Damasc fou conquerida pel general turcman Afsiz Ibn Abaq, que es va proclamar sobirà i començà a construir-ne la ciutadella. Va intentar envair l'Egipte fatimita el 1077, però hi fracassà. Després de la seua victòria sobre Ibn Abaq, els fatimites van decidir el mateix any assetjar Damasc, i de nou el 1078, però no pogueren recuperar la ciutat. El segon setge va ser aixecat per Tútuix, germà del soldà seljúcida Màlik-Xah I, a qui Ibn Abaq havia recorregut contra els fatimites. Després del final del setge, Tútuix I prengué el control de la ciutat i, com que no confiava pas en Afsiz, el va fer assassinar.. La ciutadella va ser completada per Tútuix...
Seljúcides i zengites Després de la mort de Tútuix el 1095, Síria es va dividir entre els seus fills Abu Nasr Shams al-Muluk Duqaq i Fakhr al-Mulk Radwan. Duqaq prengué el control de Damasc mentre Radwan es va establir a Alep. Durant el regnat de Duqaq (1095-1104), es feren obres noves a la ciutadella. El 1096, Radwan assetjà la ciutadella, però no la pogué prendre... Durant el període de la dinastia Bourid (1104-1154), es feren ajustos a la ciutadella en resposta als atacs dels exèrcits francs i després musulmans a Damasc.. Així, l'any 1126, els croats s'acostaren a Damasc; el seu avanç, però, es va aturar a 30 km de la ciutat. En un segon intent l'any 1129, els croats arribaren a uns de Damasc. Zengi, l'atabeg (governador) d'Alep i Mossul, atacà Damasc dues vegades, el 1135 i el 1140. Aquest segon atac fracassà per l'aliança formada entre l'emir de Damasc i els estats llatins més al sud, que els va permetre evitar la formació d'una gran coalició musulmana contra ells.. Els croats de la Segona Croada, però, van decidir atacar Damasc el 1148. El setge de la ciutat acabà amb la intervenció dels exèrcits de Nur ad-Din, fill de Zengi i governant d'Alep, amenaçant els croats i forçant-los a retirar-se de Síria.. No obstant això, Nur ad-Din no va capturar Damasc fàcilment, només després de diversos atacs el 1150 i el 1151 abans d'entrar-hi victoriós el 1154. La ciutadella es reté a Nur ad-Din després d'haver obtingut garanties de salvar Mujir ad-Din Abaq, el darrer rei búrida, i li va permetre governar la ciutat d'Homs... Nur ad-Din regnà com a emir zengita de Damasc des del 1154 fins a la seua mort, el 1174. Es va instal·lar la residència a la ciutadella i es va comprometre a restaurar o a reconstruir les parts habitables. Damasc va patir un terratrèmol l'any 1170, i això impulsà Nur ad-Din a construir una casa de fusta per a l'oració i dormir al costat de l'edifici de pedra originari. A més a més, va construir una mesquita i una font dins la ciutadella. Entre el 1165 i el 1174, Nur ad-Din reforçà la defensa de Damasc afegint un mur concèntric al voltant de les muralles.. Nur ad-Din va morir el 15 de maig del 1174, i fou soterrat a la ciutadella. El seu cos seria traslladat més tard al mausoleu de la Madrassa de Nur ad-Din de Damasc..
Des del regnat de Saladí fins al d'Al-Adel Just després de la mort de Nur ad-Din l'any 1174, Saladí, el soldà aiúbida d'Egipte, va prendre el control de Damasc. Aquest any, Saladí navegà des d'Egipte pels estats llatins d'Orient fins a Damasc amb només 700 infants. La ciutat es va retre a Saladí sense lluitar, només la ciutadella hi va resistir fins al novembre.. Saladí reforçà la ciutadella amb una torre, i en renovà els apartaments residencials.. Com el seu predecessor, fou soterrat a la ciutadella, on va morir de malaltia al març del 1193, i després les seues restes, les traslladaren a un mausoleu a prop de la mesquita dels Omeies de Damasc..
Quan Saladí va morir, els seus fills s'establiren a Egipte, Alep, Damasc i Iraq, i competiren entre ells per la successió. Al-Afdal, el fill gran de Saladí i emir de Damasc, fou reconegut pels germans com el governant legítim de l'Imperi aiúbida. Tanmateix, a partir del 1194, començà una hostilitat creixent entre ell i Al-Aziz Uthman (també anomenat Malik al-Aziz), germà petit i soldà d'Egipte.. El 1196, Al-Aziz i el seu oncle Al-Adel capturaren Damasc, tret de la ciutadella, on es va refugiar Al-Afdal. Després de la negociació, Al-Afdal es va rendir, lliurà els seus títols a Al-Aziz i fou exiliat a Salkhad, a les muntanyes Hauran.. Al-Adel reconegué la sobirania d'Al-Aziz, esdevingué emir de Damasc. Quan Al-Aziz va morir el 1198, els seus dos germans, Al-Afdal, que va ser recordat al Caire i Zahir Ghazi a Alep, feren una aliança contra el seu oncle i assetjaren Damasc el 1201, però sense èxit. Al-Adel pogué negociar la pau amb Al-Afdal i Zahir Ghazi, que el van reconéixer com a soldà d'Egipte i emir de Damasc..
La nova ciutadella Des de les construccions d'Al-Adel fins a l'arribada dels mongols Després d'haver-se consolidat com a sobirà d'Egipte i emir de Damasc, Al-Adel va fer intensos treballs de reconstrucció de la ciutadella. Entre el 1203 i el 1216, les antigues fortificacions van ser arrasades i se'n va construir un castell més gran, incorporant-hi una part de la ciutadella seljúcida. Va exigir als altres prínceps aiúbides que finançaren la construcció d'almenys una de les grans torres de la ciutadella.. Alguns successors d'Al-Adel remodelaren estructures administratives i residencials de la ciutadella, com ara apartaments, palaus i una piscina. As-Sàlih Ayyub en modificarà el sistema defensiu.. Potser la ciutadella havia estat danyada pels terratrèmols del 1200 i 1201 i hi havia l'amenaça que representaven els altres prínceps aiúbides a Damasc.. I també les defenses de les antigues fortificacions havien quedat obsoletes per la introducció en el segle XII del trabuquet, una formidable màquina de setge capaç d'esbocinar grans murs de pedra.. Al-Adel va introduir un nombre important de canvis a la nova ciutadella, sobretot en el sistema defensiu. Va construir murs més alts i grossos, un ampli fossat al voltant de la ciutadella i moltes torres altes i massives juntes. A diferència de les antigues torres circulars, aquestes eren quadrades. Les torres tenien una plataforma sobre la qual es podia instal·lar un trabuquet. Gràcies a la seua posició elevada, aquests atifells podien superar l'artilleria enemiga, evitant que danyassen els murs.
Després de la mort d'Al-Adel el 1218, van començar lluites intenses pel poder entre els seus fills pretendents i amb altres prínceps aiúbides. Entre el 1229 i el 1246, Damasc va canviar de govern sovint i fou atacada cinc vegades pels exèrcits aiúbides. En aqueix període, la ciutadella només va caure una vegada per força en mans de l'enemic -per una bretxa en una de les muralles- l'any 1239. Això ocorregué a causa d'una reducció del nombre de soldats. Després de l'assassinat l'any 1250 de Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, el darrer soldà aiúbida d'Egipte, Damasc fou presa pel governador aiúbida d'Alep, An-Nassir Youssef. Això feu que es controlàs la major part de Síria fins a l'arribada dels mongols..
Quan els mongols van envair Síria i van amenaçar Damasc després de conquerir Alep el 1260, An-Nàssir Muhàmmad va fugir de Damasc, i deixà la ciutat gairebé indefensa. Els notables de Damasc decidiren negociar amb el mongol Hülegü Khan, i la ciutat fou lliurada poc després al seu lloctinent Kitbuga Noyan. La guarnició aiúbida, però, es va revoltar, seguint les instruccions d'An-Nàssir. En resposta, els mongols assetjaren la ciutadella, que es va rendir després d'un fort bombardeig i sense esperança de ser rescatada per An-Nàssir. Les defenses de la ciutadella foren en gran part desmantellades..
El període mameluc