Concepció 'Conxa' Farré i Garí (Vilanova de Meià, La Noguera, 1917 - 2012) fou una advocada i política catalana, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya en qualitat de lletrada, número 6 de les primeres llistes electorals després de la legalització del partit durant la Transició i número 3 de les llistes electorals el 1979, rere Heribert Barrera i Josep Pi-Sunyer. Barrera acabaria sent primer president del restaurat Parlament de Catalunya l'any 1980 amb Conxa Farré també a les llistes. Dedicà la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de les dones a Catalunya en temps en què les dones difícilment tenien càrrecs rellevants ni visibilitat en política.

Biografia Conxa Farré ja va demostrar des de molt jove que era tot un caràcter. Cap els 17 o 18 anys va marxar sola cap a Barcelona per estudiar Dret tot i que els seus pares s'havien traslladat a Lleida. A Barcelona coincidiria amb dues de les primeres aviadores de Catalunya, Raimunda Elías i Maria Pepa Colomer, a la residència que hi havia en l'actualment Palau de Pedralbes.

Quan va esclatar la guerra aquestes aviadores varen tenir una importància cabdal per a la República. Sense ésser militaritzades, varen fer-se càrrec de la instrucció dels nous pilots i varen fer molts vols de reconeixement costaner i de transport i d'enllaç amb la rereguarda. Conxa les va acompanyar a l'exili.

Aquest primer exili no va durar gaire. El 1940, Conxa tornava a ser a Barcelona estudiant el batxillerat franquista per poder accedir a la universitat. És en aquesta etapa que coneixeria a una de les seves grans amigues, l'escriptora Carmen Laforet. L'escriptora, que també patiria la malaltia d'Alzheimer, rememorava el moment, l'ambient, i sobretot la personalitat de Conxa:

Carmen Laforet, «Con “Nada”, por fin hice algo», ABC Córdoba, 11 de febrer de 2007, p. 79-81.

L'ambient asfixiant de la Barcelona de postguerra deuria pesar molt en la decisió de tornar a marxar cap a França. Heribert Barrera recorda la Conxa d'aquells temps d'exili:

L'escultor Joan Rebull, havia tingut diverses responsabilitats de gestió cultural durant l'època republicana. Vinculat a Esquerra, també havia agafat el camí de l'exili.

El retorn a Catalunya el 1950 no va ser gens fàcil per a la família. L'escultor tenia dificultats per aconseguir encàrrecs i era constantment vigilat. Més endavant el Pare Abat de Montserrat el protegiria fent-li encàrrecs de la seva especialitat, l'escultura.

Conxa Farré va acabar la carrera de Dret i va començar a treballar com a passant de l'advocat i militant d'ERC, Joan Bergós. Més tard obriria despatx propi especialitzant-se en dret matrimonial. Va treballar-hi fins que se li va declarar la malaltia d'Alzheimer a finals dels anys 80.

Emília Solà, que fou secretària de la Presidència del Parlament des de l'etapa d’Heribert Barrera fins a la de Joan Raventós, ho corrobora:

Conxa va viure amb molta intensitat el retorn del president Tarradellas i les primeres eleccions al Congrés dels Diputats, on una ERC encara no legalitzada va haver de fer la coalició Esquerra de Catalunya, amb el PTE, Estat Català i l'Associació Catalana de la Dona, i ella ocupà el número 6 de la llista de Barcelona. A les següents eleccions, del 1979, amb el partit ja legalitzat, va anar de número 3, rere Heribert Barrera i Josep Pi-Sunyer.

Drets de les dones Conxa Farré tenia un gran coneixement del paper de les dones a l'ERC de l'època republicana.

El 1976, amb el partit encara sense legalitzar, Conxa Farré va centrar el seu discurs adreçat a la primera assemblea que Esquerra celebrava a Catalunya, en el record del paper de les dones d'Esquerra dels anys 1930 i com aquestes varen contribuir als canvis legislatius de la República.

«Concepció Ferrer de Rebull: “L’Esquerra i les dones en el moment actual”», La Humanitat, agost de 1976, p. 4.''

El seu tarannà reivindicatiu era, moltes vegades, malentès per part dels homes del partit i ja no diguem pels assistents als mítings:

Conxa Farré va ésser l'única oradora en la primera assemblea tolerada d'Esquerra a l'interior, celebrada el 1976 al Col·legi d'Advocats de Barcelona. El seu parlament reivindicava el paper d'ERC en l'assoliment dels drets de les dones durant la República i confiava en que tingués continuïtat en la nova etapa del partit:

ERC encetava la represa de la democràcia sota mínims i només la coalició amb l'ACD o l'esperit combatiu de dones com Conxa Farré va permetre que el partit participés en el debat sobre els drets de les dones.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs LES DONES D’ESQUERRA 1939-1979 - MEMÒRIA I TESTIMONIS. Elena Masó i Reig. pàg. 109

Categoria:Vilanova de Meià Categoria:Advocats de Ponent contemporanis Categoria:Advocats morts al segle XXI Categoria:Advocats nascuts al segle XX