Els diàlegs d'Evèmer és un diàleg filosòfic poc conegut de Voltaire, publicat el 1777. Llavors Voltaire tenia 83 anys i sabia que arribava al final de la vida; l'obra és una mena de testament filosòfic. Com moltes de les seues obres, està escrita seguint la tradició del diàleg socràtic, en què els interlocutors cerquen junts el coneixement.
Discurs El diàleg imaginari té lloc entre dos personatges històrics, Evèmer i Cal·lícrates. Evèmer, un estoic contemporani d'Alexandre el Gran, considerava que els déus grecs clàssics havien estat primer humans, divinitzats després de la seua mort pels seus deixebles. Cal·lícrates fou un filòsof del segle V abans de la nostra era del qual se sap poc, però a qui Voltaire representa com a epicuri. Les opinions que expressa, inclòs l'ateisme, són les dels coetanis de Voltaire com ara Paul Henri Thiry d'Holbach, Julien Offray de La Mettrie i Denis Diderot.
En el diàleg com en la realitat, Evèmer havia viscut una vida de viatges, sobretot seguint els passos d'Alexandre; Cal·lícrates té curiositat pel que va aprendre el seu amic amb aquests experiments. Les converses es presenten en dotze diàlegs: Els sis primers diàlegs tracten qüestions metafísiques com ara l'existència de l'ànima, la de Déu i la responsabilitat de tota la misèria del món. Els sis darrers en concerneixen la filosofia natural i el món material, és a dir, allò que sabem del cosmos, la terra, la creació de les muntanyes i la generació. Tots els diàlegs tenen en comú una crida a la modèstia i a la moderació. Hi ha poca cosa que puguem saber amb seguretat i moltes coses se'ns escapen. És per això que, siga el que siga allò que creiem, mai no hem pas d'ignorar les evidències o suposicions fora de les nostres creences; més que proclamar dogmes, hauríem de dialogar. Alhora, Evèmer persisteix en l'atac als ateus, als atomistes i als materialistes, així com contra el dogma religiós, que acusa de bogeria, misèria i crim.
Els diàlegs ofereixen una visió dels darrers pensaments de Voltaire. Evèmer és, de fet, el seu portaveu; veu les bogeries, les il·lusions i la misèria de la humanitat. Gran part del diàleg es refereix a la paradoxa de la bondat i misèria de Déu a la terra. Evèmer trau la seua esperança del progrés científic, que augura un món futur construït sobre la racionalitat. Cal·lícrates, en acabant, decideix emprendre un viatge personal a les terres bàrbares on el seu amic havia aprés molt.
La censura i la primera edició El manuscrit autògraf de 94 pàgines encara sobreviu (tot i que les pàgines 37 a 40 no són pas escrites per la seua mà). Tanmateix, la correspondència de Voltaire no fa pas referència ni a l'obra ni a la seua evolució. I tampoc Friedrich Melchior Grimm no en parla pas. Les Mémoires secrets del novembre del 1777 fan referència a l'obra, i un comentari de Jean-Louis Wagnière indica que els Diàlegs n'havien estat publicats poc abans.
Durant la seua vida, Voltaire va veure condemnar o prohibir les seues obres pels censors reials de França en moltes ocasions. Aleshores disposà alguns mitjans per evitar la censura, sobretot fent imprimir la seua obra a l'estranger, o fent-la imprimir de manera anònima i refusant-ne l'autoria. De fet, presentar arguments provocadors o radicals en forma de diàleg era una manera de cridar l'atenció pública sobre idees no convencionals i evitar-ne la censura.
La portada de la primera edició coneguda dels Diàlegs d'Evèmer indica que el va publicar a Londres Voltaire no pas l'any 1777, tal com indiquen les Memòries secretes, sinó el 1779 (és a dir, l'any següent a la seua mort). No duu nom d'editor. Per la tipografia distintiva utilitzada es desprén que no es va imprimir pas a Londres sinó a Lausana, per Abraham-Louis Tarin, que treballava per a l'editor François Grasset. Grasset és conegut per haver publicat una sèrie d'obres que atacaven Voltaire, així com per enfrontar-s'hi en diverses ocasions per la publicació planificada d'obres de Voltaire a partir de versions manuscrites no autoritzades.
Referències
Categoria:Obres de Voltaire Categoria:Assaigs en francès