LArmènia zacàrida (, Zakarian Haiastan) o principat zacàrida (, Zakarian ixkhanapetutiun) és el conjunt de territoris armenis concedits en feu per la reina Tamara de Geòrgia a la nissaga dels zacàrides el 1201. Quan Ànion fou conquerida pels mongols el 1236, passaren del senyoratge georgià al mongol. A partir d'aleshores, els zacàrides es mantingueren en el poder sense pena ni glòria fins a la dècada del 1330, quan Armènia es convertí en l'escenari de pugnes entre clans mongols, i desapareixen de les fonts cap al 1360.
En el sentit estricte, el període zacàrida va des del principi del fins al 1260. Fou un temps de relativa estabilitat i prosperitat per a les ciutats armènies durant el qual es fundaren diversos monestirs i es produí un autèntic renaixement. L'ensulsiada del principat sumí Armènia en un nou episodi fosc de la seva història.
Història Orígens A partir de la segona meitat del , els regnes bagràtides i arzerunis de la Gran Armènia anaren caient sota el domini de l'Imperi Romà d'Orient.
Referències
Bibliografia
Categoria:Història d'Armènia Categoria:Història de Geòrgia Categoria:Estats històrics d'Àsia Categoria:Edat mitjana Categoria:Geografia històrica d'Armènia