Luna 25 (o Luna-25) va ser una missió d'aterratge lunar rus fallida de Roscosmos l'agost de 2023 que planejava aterrar prop del pol sud lunar, a les proximitats del cràter Boguslawsky.
La missió Luna 25 va enlairar el 10 d'agost de 2023, a les 23:10 UTC, dalt d'un coet Soiuz-2.1b des del cosmòdrom Vostochny a l'extrem oriental regió d'Amur de Rússia, i el 16 d'agost va entrar en òrbita lunar. El 19 d'agost a les 11:57 UTC, l'aterrador es va estavellar a la superfície de la Lluna després d'una maniobra orbital fallida.
Història esquerra|miniatura|Llocs d'aterratge proposats L'aterratge lunar anterior de la sèrie era una nau soviètica, Luna 24, llançada el 1976. Els plans naixents per al que esdevingué Luna 25 van començar a finals de la dècada de 1990, amb l'avaluació de dos dissenys de naus espacials que va tenir lloc el 1998. Els intents de reviure i completar el projecte van continuar durant la dècada del 2000 i es van veure marcats per un intent avortat de cooperació internacional mitjançant una fusió amb l'orbitador Lunar-A de JAXA, ara cancel·lat, i la pressió d'un altre intent de missió cooperativa lunar amb l'Organització d'Investigació Espacial de l'Índia (ISRO) (que va continuar sense la participació de Rússia). miniatura|El·lipses d'aterratge suggerides per a Luna-Glob (Luna-25). Les el·lipses primàries són 1, 4, 6 i les secundàries són 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11 i B1, B2. Els plans inicials de la missió requerien un aterratge i un orbitador, amb aquest últim també desplegant penetradors d'impacte. En la seva forma final, Luna 25 només era un aterrador, amb la missió principal de provar la tecnologia d'aterratge. La missió en va portar 30 kg (66 lb) d'instruments científics, inclòs un braç robòtic per a mostres de sòl i possible maquinari de perforació.
Els retards de la dècada de 2010 van sorgir primer per la reelaboració i el retard significatius provocats pel fracàs de Phobos-Grunt el 2011. En aquest punt es va desenvolupar el disseny modern de Luna 25. El treball posterior a l'aterratge es va alentir per les pressions dels recursos que s'imposaven al desenvolupador de naus espacials NPO Lavochkin, com ara el satèl·lit meteorològic Elektro-L No.2 i l'observatori Spektr-RG, així com la plataforma d'aterratge Rússia contribuïa a ExoMars 2020..
El 2017, el sistema de propulsió de la nau espacial estava en muntatge.
La durada prevista de la missió de l'aterratge a la superfície de la Lluna havia de ser almenys un any terrestre.
S'havien gastat almenys 12.500 milion de rubles (més de 130 milions de dòlars EUA) en el projecte.
Càrrega útil científica L'aterrador comptava amb un 30 kg (66 lb) càrrega útil que inclou vuit instruments científics russos:
ADRON-LR, anàlisi de neutrons actius i raigs gamma de la regolita ARIES-L, mesura de plasma a l'exosfera LASMA-LR, espectròmetre de masses làser LIS-TV-RPM, espectrometria infraroja de minerals i imatge PmL, mesura de pols i micrometeorits THERMO-L, mesura de les propietats tèrmiques del regolit STS-L, imatge panoràmica i local Retroreflector làser, Libració de la Lluna i experiments de distància
Referència
Categoria:Naus espacials Categoria:Exploració de la Lluna