La lleterola clapada de roure (Lactarius azonites), també anomenada lleterola blanca, és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És una lleterola que pertany a la secció Plinthogalus del gènere Lactarius. Es tracta d'una lleterola del grup de lleteroles de llet rosada que es caracteritzen pel fet que la carn i el làtex són blancs i, en contacte amb l'aire, canvien a rosa o vermell rosat. S'associa a arbres del gènere Quercus, Castanea i Fagus.
Taxonomia Espècie descrita per primera vegada el 1791 pel metge i botànic francès Jean Baptiste François Bulliard com Agaricus azonites. El biòleg suec Elias Magnus Fries va considerar l'espècie dins del gènere Lactarius i la va validar en publicar-la el 1838.
Es consideren sinònims Lactarius fuliginosus f. albipes, descrit pel micòleg danès Jakob Emanuel Lange el 1928, que Marcel Bon el 1980 va considerar com Lactarius fuliginosus var. albipes.
Iconografia Bulliard, Hist. Champ. Fr.: pl. 559, fig. 1. 1792
Marchand, Champignons du Nord et du Midi VI: pl.566. 1980.
Basso, Lactarius: 647. 1999
Kibby, British Milkcaps:101. 2014
Bolets de Catalunya (1992): Vol. XI, fig. 528
Descripció Descripció macroscòpica Bolet relativament petit, barret de fins a 9 cm de diàmetre; irregular; de convex a d'estès i amb un lleuger mugró en el jove, lleugerament deprimit i sovint fes en l'adult; marge irregularment crenulat; superfície de llisa a finament vellutada sota la lupa, seca, no zonada, de tons molt pàl·lids, sovint clapada, de beix a bru grisenc pàl·lid o ocraci pàl·lid (cafè amb llet), més clar cap el marge.
Làmines irregulars, moderadament distants, adnates; en envellir, sovint fusionades entre sí; de blanquinoses a groguenques, cremoses o ataronjada pàl·lides; es tenyeixen de rosa al frec; aresta entera, concolor.
Cama de 2.5-6 x 0.8-2 cm; gairebé cilíndrica, ferma, de mida similar al diàmetre del barret; llisa, seca; blanquinosa, sempre més pàl·lida que el barret, amb taques de rosàcies a brunenques; en ferides i al frec adopta el mateix color rosat.
Carn ferma, engruixida; blanca, esdevé rosàcia immediatament o en pocs minuts (3-5); olor afruitada; al tast inicialment amarga, més tard picant; làtex blanc, abundant; lentament (vora una hora) de rosaci a rosa salmó i, en assecar, manté aquest color; immutable si es separa el làtex de la carn; de dolç a amargant.
Dipòsit esporal camussa rosaci fosc.
L'hidròxid de potassi no pot decolorar la llet; guaiac sobre la cama: +++, sobre les làmines: +++.
Descripció microscòpica Espores 7.0-9.5 x 6.5-8.8 μm, de mitjana 8.0-8.5x 7.4-7.9 μm; Q=1.01-1.15, de mitjana 1.08-1.09; de globoses a subgloboses, algunes lleugerament el·lipsoides; amb crestes estretes de 1-(1.5) μm d'altura i berrugues irregulars formant un reticle incomplet; les crestes i berrugues força agudes de manera que donen a les espores l'aspecte d'espinoses; placa suprahilar gairebé amiloide en la seva totalitat.
Hàbitat Primerenc; des de mitjans d'estiu a finals de tardor; de solitària a esparsa; sobre sols silícics i calcificats; des de la muntanya mitjana a la terra baixa i la muntanya mediterrània; micorrízica; en boscos de planifolis; creix vora roures (Quercus pyrenaica, Q. faginea, Q. pubescens, Q. robur), alzina (Q. ilex ), surera (Q. suber), castanyer (Castanea sativa), faig (Fagus sylvativa) i avellaner (Corylus avellana).
Distribució geogràfica Ocasional; citada de la majoria de països d'Europa, però probablement confosa amb la lleterola fosca (L. fuliginosus). Sembla més rara a Europa del Nord i Centre. S'ha citat de Catalunya, Mallorca i Menorca., i País Valencià.
Espècies semblants La lleterola clapada de roure es reconeix per la cama blanquinosa, el barret clapat, les làmines irregulars i, que en envellir, solen ser anastomosades; la carn es torna ràpidament rosada. La lleterola fosca (Lactarius fuliginosus) té la cama grisa i el barret fosc.
Són properes la lleterola clapada llenegosa (Lactarius acris), de fagedes, però és la única de barret també pàl·lid però llenegós i que la llet esdevé rosa amb rapidesa tot i aïllar-la de la carn. En fagedes també podem trobar la lleterola clapada de fageda (Lactarius pterosporus), lleterola rossa de fageda (Lactarius ruginosus) i lleterola mascarda (Lactarius romagnesii). Es tracta de lleteroles de llet rosada que tenen les crestes esporals molt marcades, molt més altes que les de la lleterola clapada de roure o la lleterola fosca.
En boscos de coníferes, en especial de pícees, podem trobar la lleterola mascarda de mugró (Lactarius lignyotus) i la lleterola mascarda de pícea (Lactarius picinus). Ambdós tenen la cama fosca, també la lleterola mascarda.
Usos Gastronomia Excel·lent comestible, localment molt apreciada; en coure desapareix completament l'amargor i picantor.
Referències
Categoria:Lactaris Categoria:Lleteroles Categoria:Bolets comestibles