En Física de partícules, el model de trinificació és un model de la teoria de la gran unificació (GUT) proposat per Alvaro De Rújula, Howard Georgi i Sheldon Lee Glashow el 1984.
Detalls del model El model estableix que l'estructura de grup de gauge dels fermions és del tipus
o
i que els fermions formen tres famílies, cadascuna formada per les representacions : , , i . La L inclou un hipotètic neutrí dretà, que pot explicar les masses de neutrins observades (vegeu oscil·lacions de neutrins), i una nova partícula estèril similar anomenada "flavó".
També hi ha una representació i potser també un camp escalar anomenat camp de Higgs que adquireix un valor d'expectació del buit. Aquest fet provoca la següent ruptura espontània de simetria
a
on la branca dels fermions (representació restringida) es transforma com
,
,
,
i els bosons de gauge com
,
,
.
Hi apareixen dos neutrins de tipus Majorana per generació (que és coherent amb les oscil·lacions de neutrins). A més, cada generació té un parell d'estats triplets, i , i doblets, i , que es desacoblen a l'escala de trencament GUT a causa dels acoblaments
i
.
Cal tenir en compte que el terme representacions per anomenar estats com i (8,1,1) és una convenció usada purament en física, no en matemàtiques (on les representacions s'etiqueten amb quadres de Young o diagrames de Dynkin amb nombres als seus vèrtexs), però és estàndard entre els físics teòrics de GUT.
Donat que el grup d'homotopia
,
aquest model també prediu l'existència de monopols magnètics del tipus 'tHooft–Polyakov.
La trinificació és una subàlgebra màxima del grup E6, la representació de la matèria té exactament la mateixa representació i unifica els camps . E6 afegeix 54 bosons gauge, 30 d'ells compartits amb els grups SO(10), i els altres 24 per tal de completar el seu .
Referències
Categoria:Física de partícules