Sandro Fuga (Mogliano Veneto, https://www.epdlp.com/compclasico.php?id=10942 26 de novembre, 1906 - Torí (Piemont), 1 de març, 1994), va ser un pianista i compositor italià.
Biografia Net del pintor Luigi Nono, va estudiar piano, orgue i composició al Conservatori “Giuseppe Verdi” de Torí a partir de 1919, on els seus professors de composició van ser Luigi Perrachio, Franco Alfano i Giorgio Federico Ghedini, el seu professor d'orgue va ser Ulisse Matthey i el seu professor de piano va ser Luigi Gallino. L'any 1933 va començar a ensenyar al Conservatori de Torí, on va ensenyar piano i composició, amb l'única excepció del període de dos anys 1951/1952 quan va ocupar la Càtedra de Composició del Conservatori de Milà; el 1966 va ser nomenat director del Conservatori de Torí.
Va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília a Roma i de l'Acadèmia Nacional Luigi Cherubini de Florència.
Va ser un autor força habitualment interpretat en programes de música simfònica i de cambra italiana de la segona meitat del , i la seva música també va rebre nombrosos premis en concursos internacionals: el 1952 la seva Toccata per a piano i orquestra va ser premiada al Concurs de Composició Simfònica "Città di Trieste" i, més tard, el 1958 la seva composició Ultime lettere da Stalingrad (per a narrador i orquestra) va rebre el premi Marzotto.
Més tard, el 1991 la Sonata núm. 3 per a violí i piano va rebre el "Premi Psacaropulo" de la crítica musical de Torí.
Les seves composicions estan publicades per Ricordi (Milà), Curci (Milà), Boccaccini i Spada (Roma) i Suvini Zerboni (Milà), Pizzicato (Udine).
Per recordar la figura de Sandro Fuga, l'any 1995 la família va fundar una associació al seu nom i l'any següent va organitzar el Concurs Nacional de Música de Cambra que té lloc a Torí (la setena edició es va celebrar el 2008), al conservatori que va dirigir durant anys i on va exercir la seva docència. L'any 2006, en el centenari del naixement del compositor, l'Associació va elaborar un CD de música de cambra.
Estil Compositor de tendència decididament tradicionalista, atent a l'aspecte formal del llenguatge, Fuga va trobar sovint maneres d'expressar-se amb una originalitat i una invenció convincents, encara que sense apropar-se mai als corrents més avançats de la música contemporània del seu temps. Va tenir l'oportunitat de deixar un testimoni del seu món compositiu en molts camps, des de l'oratori a la música simfònica, passant per l'òpera, passant per la música de cambra.
Composicions Òperes La croce deserta, lauda en un acte sobre text de Tullio Pinelli (1948-1949) Otto Schnafs, una pel·lícula heroica d'un acte de Guy de Maupassant (1948) Confessione, quatre imatges, d'un conte breu d'Irwin Shaw (1960) L'Imperatore Jones, mim-drama en set escenes, del drama homònim d'Eugene O'Neill (1976 al Teatro Regio de Torí dirigit per Fernando Previtali) El joc de la pesca, una òpera en un acte, del drama del mateix nom d'Eugene O'Neill
Altres 3 Sonatas per a violoncel i piano (1936, 1973 i 1989) 6 Quartets per a cordes (1943-1988) Toccata per a piano i orquestra (1952) Concertino per a trompeta i instruments de corda (1953) Últimes cartes de Stalingrad per a veu narrador i orquestra (1957) Concert per a violí i orquestra (1959) Simfonia per a orquestra (1966) Sonata per a viola i piano (1974) From the Diary of Anne Frank per a soprano i petita orquestra (1977) Concert per a piano, cordes i timpani (1981) 7 Preludis més per a piano (1988) Sonata per a violí i piano núm. 1 (1938-39) Sonata per a violí i piano núm. 2 (1972) Sonata per a violí i piano núm. 3 (1989)
Referències
Categoria:Pianistes italians Categoria:Morts a Torí Categoria:Morts el 1994 Categoria:Persones de la província de Treviso Categoria:Compositors del Vèneto Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1906