Kapitalismus als Religion (en català: Capitalisme com a religió) és el títol d'un assaig del 1921 del filòsof marxista alemany Walter Benjamin, publicat pòstumament (en Gesammelte Schriften Band VI 100-103), i considerat com un dels més penetrants assaigs de l'autor. L'obra explora la naturalesa religiosa i inhumana del capitalisme: la identificació del pecat i la culpa religiosa i el deute imposat pel capitalisme ―el terme alemany emprat en l'obra Schuld significa al mateix temps 'deute' i 'culpa'―. Segons Michael Löwy l'assaig és una lectura anticapitalista del filòsof Max Weber.Los fundamentos onto-teológico-políticos de la mercancía y del dinero. Una incursión en los orígenes de la religión capitalista, Fabián Ludueña Romandini, UAB, en Recordando a Benjamin, Justicia, historia y verdad, III Seminario Internacional Políticas de la Memoria.Walter Benjamin y el capitalismo como religión , Giorgio Agamben, trad. S. Seguí, de l'article Benjamin e il capitalismo, Giorgio Agamben, en lostraniero.net, 29 d'abril de 2013.Le capitalisme comme religion: Walter Benjamin et Max Weber, par Michael LÖWY, Presses de Sciences Po., Raisons politiques, 2006/3 - núm. 23, ISSN 1291-1941, pàg. 203 à 21.

Capitalisme com a religió El text pòstum de Walter Benjamin de l'any 1921 està inclòs en les seues Obres Completes, Volum VI (Gesammelte Schriften Band VI 100-103). Kapitalismus als Religion, Band VI, 100 [Im Kapitalismus ist eine Religion zu erblicken...].Kapitalismus als Religion , Walter Benjamin. (Walter Benjamin, Kapitalismus als Religion, Zur Geschichtsphilosophie, Historik und Politik, Gesammelte Schriften Band VI 100-103).

Antecedents Paul Lafargue El teòric polític, metge i periodista Paul Lafargue (1842-1911) assenyalà en contestació a un lector, cap al 1880, que l'atac als banquers Rothschild pels socialistes no era per odi d'ètnia ni nacionalitat, sinó perquè personifica les finances modernes.L'escriptor Juan José Saer menciona en El río sin orillas. Tratado imaginario, p. 288 (Barcelona, 2020, Días contados) el texto de Lafargue per a refutar l'antisetimisme burgés i el situa cap al 1880. El 1887 Lafargue escrigué La Religion du Capital (Wikisource), una farsa subtitulada Actes d'una nova religió.L'original en francés pot consultar-se en La Religion du Capital Wikisource.

Interpretació del text Michael Löwy Per al filòsof marxista francobrasiler Michael Löwy, l'assaig de Walter Benjamin Kapitalismus als Religion de l'any 1921, editat pòstum el 1978 en les Obres completes de l'autor, és un dels més interessants i hermètics de Benjamin. S'inspiraria en Max Weber i l'afinitat electiva palesa en la seua obra L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Walter Benjamin, segons Löwy, va més enllà de Weber: no sols el capitalisme té orígens religiosos, és una religió en si mateix, un culte o adoració incessant que dirigeix al món humà, sense treva ni mercé (sans merci), a la Haus der Verzweiflung (Casa de la Desesperació). Kapitalismus als Religion és, segons Michael Löwy, una lectura anticapitalista de Weber, amb influències dels assaigs de György Lukács, Ernst Bloch i Erich Fromm.Le capitalisme comme religion: Walter Benjamin et Max Weber, par Michael LÖWY, Presses de Sciences Po, Raisons politiques, 2006/3 - núm. 23, ISSN 1291-1941, ISBN 2-7246-3048-4, pàg. 203 à 21.

Giorgio Agamben Per al filòsof italià Giorgio Agamben la hipòtesi de Walter Benjamin és clara: el capitalisme no és sinó una vertadera religió, la més feroç i implacable que haja existit mai, perquè no coneix redempció ni treva: és una religió dogmàtica en extrem. El sector financer, la banca, que ha ocupat el lloc deixat per les esglésies tradicionals i els sacerdots, governa el crèdit i manipula i gestiona la fe i la confiança. Aquesta manipulació es fa de manera irresponsable i sense escrúpols, i s'obtenen diners de la confiança i esperança de les persones, tot establint el crèdit del qual cadascú pot gaudir i el preu que ha de pagar, i arriben fins i tot a imposar el crèdit als estats, que, diu Agamben, han abdicat dòcilment de la seua sobirania. El crèdit governa el món i el futur de la humanitat, un futur que la crisi fa més curt i decadent. La política se subjuga al poder financer, que ha segrestat la fe i el futur, el temps i l'esperança. En aquesta situació la nostra societat, en teoria laica, està servint a la més fosca i irracional de les religions, el capitalisme.Crédito, fe y futuro, Giorgio Agamben, en Fuera de Lugar, Público, 20/3/2012, trad. La República, Se la feroce religione del denaro divora il futuro, 16/2/2012. En paraules de Giorgio Agamben:

Byung-Chul Han El filòsof Byung-Chul Han és contrari a la tesi principal de l'article de Benjamin ―el capitalisme és una religió―, perquè, segons ell, una religió que no incloga el perdó, l'expiació i l'alliberament no és una religió i el capitalisme i la seua expressió neoliberal no inclouen el perdó (la cancel·lació del deute o condonació):

Deleuze, Guattari, Nietzsche, Lazzarato, Meyer Gilles Deleuze i Félix Guattari, aquest darrer mitjançant la lectura de Nietzsche, han tractat la relació creditor-deutor i la importància del deute-crèdit en la relació social de desigualtat que estableix una "moralitat" exigida al deutor. Maurizio Lazzarato explica la idea de l'"ésser humà endeutat" com a fita de la societat actual. L'economia del deute necessita la manera de govern que descriu Michel Foucault. Silke Meyer subratlla la importància dels diners en la construcció de les identitats personals i nacionals jeràrquiques com a conseqüència de la desigualtat dels deutors enfront dels creditors i la culpa que implica ―de la qual cal alliberar-se, tant personalment com social―.

David Graeber i els diners com a deute L'antropòleg econòmic David Graeber, en el seu llibre En deute. Una història alternativa de l'economia, assenyala com els diners són fonamentalment deute, creat amb violència extrema —guerra, esclavitud— i com la moralitat de la devolució dels deutes és una construcció social sostinguda en la violència i que considera l'ésser humà mercaderia. Per a Graeber el capitalisme se sosté amb un aparell militar que és deute i que encara permet actualment als Estats Units, tot i tenir el deute més gran i que no pagarà, robar recursos financers a la resta d'estats del món i sotmetre'ls militarment. Els mercats sempre han existit, però no pas el capitalisme, que avantposa els diners a l'ésser humà i que sembla haver escapat al control històric dels estats:David Graebaer. En Deuda. Una historia alternativa de la economía (2011), Ariel, 2012, ISBN 978-84-344-0489-2

Graeber proposa un jubileu que cancel·le els deutes internacionals dels estats així com els dels consumidors. Assenyala que alleujaria el patiment humà i ens recordaria que no pagar els deutes no és pas l'essència de la moralitat.David Graebaer. En Deuda. Una historia alternativa de la economía (2011), Ariel, 2012, ISBN 978-84-344-0489-2, pàg. 515.

Referències

Categoria:Deute Categoria:Filosofia política Categoria:Filosofia social Categoria:Anticapitalisme Categoria:Obres de l'Escola de Frankfurt