Els usos del temps és un concepte que fa referència a la distribució del temps en la vida quotidiana, tenint en compte les necessitats personals en les diferents etapes de la vida i analitza com les desigualtats socials, econòmiques i de gènere afecten la manera en què les persones experimenten i utilitzen el temps.

Concepte Els usos dels temps aborda la qüestió de la pobresa de temps i la manca de temps propi en la nostra societat, tot destacant la necessitat de reduir les desigualtats derivades d'una distribució injusta del temps i analitza com aquest desequilibri afecta especialment les dones i les persones en situació de vulnerabilitat i se centra a transformar la pobresa de temps en el dret al temps per a la vida mitjançant intervencions i polítiques públiques que ajudin a transformar la societat del segle XXI per fer-la més igualitària, més eficient, més sostenible i més saludable.

Classificació Aquests usos del temps es categoritzen de manera teòrica per diferenciar-los i analitzar-los, malgrat que en la vida quotidiana els diferents usos del temps estan interrelacionats i poden passar de manera simultània:

Temps de cures: temps dedicat a la realització de les activitats necessàries per al sosteniment de la vida, tant la pròpia (menjar, dormir, etc.) com la de les persones a càrrec infants, persones dependents, etc. i temps de treball domèstic que és el dedicat al desenvolupament de les tasques dirigides al manteniment de la llar (gestió administrativa, compra, neteja, etc.). Temps de desplaçaments: temps dedicat a la mobilització amb transport per dur a terme les diferents activitats diàries, siguin rutinàries o no. Temps laboral: temps dedicat al desenvolupament d'una activitat remunerada entesa des del treball productiu. Temps personal: temps d'oci, dedicat al desenvolupament d'activitats d'interès personal o hobbies, que es poden realitzar individualment (llegir, fer esport, etc.) o col·lectivament (temps amb família, trobades amb amics, activitats culturals, etc.) que la persona fa per elecció pròpia i que pot decidir deixar de fer en qualsevol moment, i temps d'estudi, participació social, etc. que és el temps dedicat a activitats educatives i formatives, a la mobilització col·lectiva i ciutadana, per exemple.

Debat internacional Aquesta qüestió dels usos del temps ha estat un tema de debat i interès internacional, especialment a la Setmana dels Horaris i el Temps, que des del 2020 busca promoure bones pràctiques en la gestió del temps i aborda temes com les desigualtats en l'ús del temps, el seu impacte sobre el gènere, la salut i la productivitat, i busca trobar solucions per garantir el dret al temps com a part dels drets fonamentals de la ciutadania. L'esdeveniment reuneix experts, institucions públiques, organitzacions socials i ciutadania de tot el món per compartir coneixements, debatre i presentar iniciatives sobre com gestionar millor el temps a les societats modernes. Inclou debats, tallers i presentacions d'estudis sobre els usos del temps, i fomenta la col·laboració entre diferents organitzacions de Catalunya per organitzar activitats durant la setmana.

Declaració de Barcelona La Declaració de Barcelona ha jugat un paper important en la promoció d'estratègies per gestionar millor els usos del temps i ha ajudat a consolidar la idea del temps com un dret fonamental, buscant un millor equilibri en la gestió del temps i una distribució més justa i sostenible en diferents àmbits de la vida quotidiana i destaca com a temes principals:

Dret al temps: el dret al temps ha de ser reconegut de manera universal i distribuït de manera equitativa a través de polítiques de temps que ajudin a millorar la salut, el benestar i la productivitat, mentre contribueixen als esforços de sostenibilitat, com la promoció de la mobilitat sostenible a través del concepte de ciutats de 15 minuts.

Salut i benestar: l'organització del temps afecta la salut de les persones, especialment a través dels ritmes circadiaris. Les alteracions d'aquests ritmes naturals s'han associat a diversos problemes de salut, com malalties cardiovasculars, diabetis i problemes de salut mental.

Desigualtat de gènere: l'impacte desproporcionat de la pobresa de temps sobre les dones les quals solen tenir menys temps per a elles mateixes a causa de les responsabilitats de cura i les tasques domèstiques, que agreuja encara més la bretxa de gènere en l'ús del temps.

Impactes econòmics i socials: les polítiques de gestió del temps han de dissenyar models laborals, educatius i de serveis públics que ajudin a millorar la productivitat i a afrontar els reptes que presenta la digitalització i l'automatització del treball.

A la vegada, el Pla de Treball 2022-2023 establert en la Declaració de Barcelona ha jugat un paper important en la promoció d'estratègies per gestionar millor els usos del temps i ha ajudat a consolidar la idea del temps com un dret fonamental, buscant un millor equilibri en la gestió del temps i una distribució més justa i sostenible en diferents àmbits de la vida quotidiana. Aquest pla se centra en la creació de polítiques urbanes i europees que busquen una millor distribució del temps en l'àmbit global i local. Algunes de les iniciatives destacades inclouen la creació d'un llibre blanc per guiar les polítiques locals i regionals sobre el temps, així com l'expansió de la Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals per les Polítiques del Temps. Barcelona, com a ciutat capital de les Polítiques del Temps entre 2022-2023, ha estat un referent important en aquesta tasca.

Referències

Enllaços externs El temps com a dret

Categoria:Temps Categoria:Sostenibilitat Categoria:Salut i benestar social