Lautonomia estratègica es defineix com la capacitat d'un estat o d'una entitat política per defensar els seus interessos nacionals i prendre decisions en matèria de política exterior, seguretat i defensa sense una dependència excessiva d'altres actors internacionals.

En el context comunitari, el concepte d'autonomia estratègica es refereix a la capacitat de la Unió Europea per garantir la seva seguretat i defensa sense una dependència excessiva dels Estats Units. Això inclou la capacitat d'actuar de manera autònoma en el seu veïnatge i en l'escena internacional, així com d'adoptar una política exterior coherent i independent, alineada amb els interessos estratègics europeus, però sense supeditar-se a les directrius d'altres potències.

Unió Europea Una de les primeres referències a l'autonomia estratègica en els debats del Consell Europeu es remunta al desembre de 2013, quan el Consell va destacar la necessitat de reforçar la capacitat de defensa europea per millorar l'autonomia estratègica de la Unió. Aquest objectiu es va emmarcar en els esforços per consolidar una política de seguretat i defensa més autònoma i eficient, capaç de respondre als desafiaments globals sense una dependència excessiva d'actors externs.

L'any 2016, el concepte d'autonomia estratègica va passar a formar part de la doctrina de l'Estratègia Global de la Unió Europea, amb l'objectiu de millorar-ne les capacitats de defensa i reduir-ne la dependència d'actors externs. Es consolidà com una prioritat clau per a la Comissió Europea liderada per Ursula von der Leyen, qui va definir el seu executiu com una "comissió geopolítica". Diversos membres destacats de la Comissió Von der Leyen, entre els quals Josep Borrell i Thierry Breton, afirmaren que el soft power d'Europa s'ha de complementar amb una dimensió de poder més dura.

Després de la derrota de Donald Trump a les eleccions estatunidenques del novembre de 2020, el concepte d'autonomia estratègica de la UE va continuar guanyant impuls, especialment sota el lideratge de França, que el va promoure a escala comunitària com a resposta a la incertesa sobre el compromís transatlàntic dels Estats Units. Inicialment, es referia a la política de defensa i seguretat, però ha anat evolucionant fins a incloure altres àrees com les polítiques econòmica, energètica o digital. Alguns estats membres de la Unió Europea, com Alemanya, han mostrat preferències diferents de França pel que fa a les prioritats d'una política estratègica d'autonomia.

Administració Biden Ja al desembre de 2020, l'autonomia estratègica s'havia consolidat com una prioritat en la política de defensa europea. Així ho va reconèixer l'Alt Representant de la UE pels Afers Exteriors i la Política de Seguretat, Josep Borrell,en un discurs retrospectiu on va assenyalar que la presidència de Donald Trump havia demostrat la fragilitat de la dependència europea dels Estats Units, que considerava un soci poc fiable.

L'elecció de Joe Biden com a president dels Estats Units va generar expectatives sobre una renovada unitat euroatlàntica, conciliada amb el projecte d'autonomia estratègica de la Unió Europea. Segons el New York Times, l'elecció de Biden va accentuar les discòrdies entre França i Alemanya sobre el futur de la defensa europea i l'autonomia estratègica. El novembre de 2021, l'administració Biden va instar la UE a desenvolupar les seves pròpies capacitats militars.

La invasió russa d’Ucraïna el 2022 va ser interpretada pel president francès, Emmanuel Macron, com un atac directe a les institucions europees i una prova de foc per a l'autonomia estratègica de la Unió. El conflicte va posar en relleu la vulnerabilitat de la UE en matèria de seguretat i defensa i reforçà la necessitat de reduir la dependència externa i desenvolupar una capacitat de resposta pròpia davant les amenaces a la seguretat del continent.

El 2 de desembre de 2022, la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, va afirmar que Europa havia de millorar la seva capacitat defensiva, ja que actualment "no és prou forta" per a fer front per si sola a la invasió russa d'Ucraïna. Marin va subratllar que els estats europeus depenen massa del suport militar nord-americà, tot evidenciant la necessitat de més autonomia estratègica en seguretat i defensa dins de la Unió Europea.

L'abril de 2023, durant una entrevista concedida en un avió després d'una visita d'estat de tres dies a la Xina, Macron, va advocar perquè la Unió Europea reduís la dependència dels Estats Units i reforcés l'autonomia estratègica, especialment en matèria de seguretat i defensa. El mandatari francès va advertir que Europa hauria d'evitar ser arrossegada a un enfrontament entre els EUA i la Xina per Taiwan, subratllant la importància que la UE mantingui una posició independent en l'escenari geopolític global.

Macron també defensà la idea que Europa esdevingui una "tercera superpotència", capaç de tenir un paper autònom i influent en la política internacional. Segons Macron, per assolir aquest objectiu, la UE hauria de potenciar les indústries de defensa i reduir la dependència del dòlar nord-americà, reforçant així la sobirania econòmica i estratègica.

Referències

Vegeu també Estat client Estat satèl·lit

Categoria:Relacions internacionals de la Unió Europea Categoria:Política de la Unió Europea