La presència de les dones en la medicina, especialment en els diferents camps de la pràctica de la medicina i cirurgia, com a metgesses, es remunta als inicis de la història de la humanitat. Les dones han tingut nivells de participació més baixos en les ciències de la salut en comparació amb els homes, amb taxes d'ocupació que variaven segons la raça, l'estat socioeconòmic i la geografia.
La pràctica informal de la medicina de les dones com a cuidadores, herbolàries, trementinàries, llevadores, o com a paramèdiques, ha estat força generalitzada. Des de principis del , la majoria dels països del món ofereixen a les dones accés a l'educació mèdica. No tots els països garanteixen la igualtat d'oportunitats laborals i la igualtat de gènere, que encara s'ha d'aconseguir ampliar a totes les especialitats mèdiques i arreu del món.
Prehistòria Durant el Paleolític apaeixen les figures de les venus prehistòriques on la figura femenina és venerada, identificant els atributs sexuals ben marcats, fent visible la gestació amb els pits, malucs i els òrgans genitals força destacats. Exemples d'aquestes estatuetes les trobem a: la Venus de Hohle Fels (75.000 aC); Venus de Willendorf (24.000 aC); Dona asseguda de Çatalhöyük (6.000 aC), o la Venus de Gavà (4.000 aC) en la nosta geografia.
Amb el Neolític apareixen els cultes a les Deesses mares en que es venera la maternitat i fertilitat, així com el vincle amb el paper cosmológic de deïtat cradora, relacionada sovint amb la mare terra o l'ou còsmic. Marija Gimbutas va defensar l'existència d'una societat neolítica primigènica de base matriarcal o matrilineal en els pobles protoindoeuropeus, identificant la terra amb la fecundació creadora.
Antiguitat La mitologia en les societats orientals i occidentals d'Euràsia van anar evolucionant, desenvolpant un gran nombre de deítats femenines vinculades a la salut. En aquest sentit a Orient, segons la mitolgia xinesa, trobem la deessa Jiutian Xuannü relacionada amb la longevitat i el sexe. La mitologia india també aporta diferents exemples de deïtats vinculades amb la salut: Mariamman s'invoca per la cura de la verola, còl·lera i varicel·la. Shitala és una divinitat de l'India que cura la verola, nafres i pústules principalment. Jvarasura s'invoca pel tractament de la febre, mentre que Parnashavari vetlla per tenir cura de les epidèmies. Segons la mitologia inuit la deessa Pinga està relacionada amb la medicina.
En Orient Pròxim diverses divinitats s'han vinclulat amb la cura de la salut. Així trobem a Anahit, deessa que segons la mitologia armènia, vetlla per guariment dels humans. Kamrušepa és una deitat que segons la mitologia hitita es relacionava amb la màgia i la medicina. Sausga era una divinitat hurrita consagrada a l'amor, guerra i la salut. Ninti va ser una deïtat sumèria vinculada amb la salut. D'acord amb la mitolgia etrusca, Menrva era deessa de la guerra i la medicina, que posteriorment passaria a ser adoptada a Occident com a Minerva. La mitologia de l'antic egipte ofereix un gran nombre de deïtats relacionades amb disciplines mèdiques. Sekhmet, deessa de la salut i la guerra. Selcis invocada contra les intoxicacions i verins. Ta-Bitjet també s'invocava com a remei contra els verins. Isis era una deessa invocada per temes de salut, matrimoni i la descendència, mentre que Beset protegia la infància, de mateixa manera que Taweret.
Ja en Europa Occidental trobem també un bon nombre de deitats femenines de l'Antiguitat relacionades amb les ciències de la salut. La mitologia irlandesa incorpora diverses deïtats relacionades amb la salut: Airmed i Brigit. En la mitologia celta identifiquem a la divinitat Ianuaria vinculada amb la salut que professen els practicants del politeisme celta. Pel que fa a la mitologia grega, origen de la cultura occidental, s'identifiquen les següents deesses relacionades amb la salut: Àrtemis (part, Kourotrophos, maternitat i castedat, a part de ser protectora de la vida salvatge i la caça); Ilitia, filla de Zeus i Hera, vinculada a la maternitat, així com la seva mare; Epíone, esposa d'Asclepi, que també practicava les arts sanatòries; Aegle, una de les files d'Epione també benefactora de la salut; Higiea, filla d'Asclepi i Lampècia, que donà nom al terme higiene; Iaso. una altra filla d'Asclepi i germana d'Higieia, venarada en alguns santuaris; Panacea també era filla d'Asclepi i Lampècia, i que se la relaciona amb la curació a través de plantes o matèria medica, donant nom al terme panacea com a guariment universal.
La mitologia romana aporta alhora altres divinitats femenines relacionades amb la salut: Angítia se l'adorava contra les picades de les serps; Bona Dea, Ceres, segons la religió a l'antiga Roma estaven vinculades a la fertilitat i maternitat; Febris protegia de la malària i la febre, donant nom actualment a aquest terme; Ferònia, d'origen etrusc, estava vinculada amb la fertilitat i la vida salvatge; mentre que Valetudo és l'adopció romana de la deitat grega Higiea, també relacionada amb la sanitat i la higiene.
Antigues pioneres de la salut Durant el Regne Antic d'Egipte, trobem a Peseshet, és considerada com la primera dona descrita en una inscripció com "la dona supervisora de les dones metgesses", així com fou la primera dona anomenada en els anals de la història de la ciència. Ubartum va ser una dona sumèria que va viure a Garšana (Mesopotàmia) sobre el 2050 aC a, i se la vincula a una família de metges, i la trobem identificada en restes de tauletes cuneiformes. Agamede, a l'antiga grècia, és citada per Homer com a fetillera, abans de la guerra de Troia. Metrodora, va ser una metgessa és considerada com la primera dona escriptora mèdica.El seu llibre, Sobre les malalties i les cures de les dones, influenciat per Corpus hipocràtic, va ser el llibre mèdic més antic escrit per una dona i referenciat per moltes altres dones metgesses. Agnòdice, natural d'Atenes al segle IV aC, vivia en una societat on es tenia prohibit que cap esclau o cap dona aprengués medicina sota pena de mort. Desafiant el sistema i animada pel seu pare, es va tallar els cabells, es va vestir d'home, i va anar a Alexandria a estudiar amb Heròfil, que era un metge expert en fisiologia i anatomia, i a on es va especialitzar en ginecologia. Julia Saturnina és la primera metgessa documentada a la península Ibèrica a la ciutat d'Emerita Augusta que va exercir l'obstetricia i la pediatria al segle II.
Edat mitjana Durant l'Edat Mitjana, els convents eren un lloc on es promovia l'educació per a les dones, i algunes d'aquestes comunitats els hi donaven oportunitats per contribuir al coneixement científic. L'abadessa benedictina alemanya Hildegarda de Bingen, practicant de la Regla de Sant Benet, n'és un exemple paradigmàtic, la qual va portar a terme una extensa activitat literària, escrivint sobre temes mèdics, botànics i història natural. Se la considera la primera dona metgessa d'Alemanya.
Les dones a l'Edat Mitjana van participar en tècniques de guarliment i capacitació en medicina i la docència en disciplines mèdiques. Van treballar com a herbolàries, llevadores, cirurgianes, barberes-cirurgianes, infermeres i altres practicants sanitaris. S'han registrat els noms de 24 dones descrites com a cirurgianes a Nàpols, Itàlia, entre 1273 i 1410, i hi ha referènciades 15 dones practicants, la majoria jueves i cap descrita com a llevadora, a Frankfurt, Alemanya i entre 1387-1497. Les primeres dones metgesses angleses conegudes, Solicita i Matilda Ford, que daten de finals del segle XII; s'anomenaven medica, un terme utilitzat pels practicants amb formació mèdica reglada.
La societat medieval limitava el paper de les dones al coneixement mèdic. Amb l'establiment de les facultats de medicina a les universitats durant el , les dones van quedar excloses de l'educació mèdica avançada. L'obtenció de la llicència va començar a requerir vots clericals per als quals les dones no eren elegibles, i la curació com a professió va passar a ser dominada pel sexe masculí. La regulació de les professions sanitàries del segle XV a principis del XIX en territori espanyol es portava a terme per la institució coneguda com a Protomedicat que vigilava les bones pràctiques dels aspirants a exercir-les a través d'exàmens, també a les llevadores, sota supervició mèdica. Pero les classes populars necessitaven també d'atenció mèdica i per aquest motiu existien les curanderes i herbolàries que practicaven les ciències de la salut a les zones rurals on no hi havia atenció mèdica oficial. A les obres de Chaucer, Contes de Canterbury (1387) i Rojas, La Celestina (1499) trobem també elements de les pràctiques mèdiques utilitzades per les dones medievals. Moltes d'elles però van ser condemnades per bruixes perquè anaven contra el pensament únic de la Inquisició.
Els cirurgians i els barbers-cirurgians sovint s'organitzaven en gremis, que els hi permetia gestionar millor les llicències de la seva activitat. Les filles i dones dels agremiats es van fer també membres del gremi, generalment després de la mort del pare o marit, podent exercir així la professió. Exemple d'aquesta actuació és el testimoni de Katherine "la surgiene" de Londres, filla de Tomàs el cirurgià i germana de Guillem el Cirurgià, que va ingressar al gremi el 1286.
Les llevadores, les que van assistir les dones embarassades durant el part i algunes cures posteriors, eren unes professionals de la salut amb un ofici que tenia l'exclusivitat femenina. Les llevadores constituïen aproximadament un terç de les dones professionals de la medicina i tenien gairebé l'exclusivitat davant el sexes masculí en el tractament de les malalties de les dones. A la Corona d'Aragó una de les llevadores mes reconegudes fou Bonanada. D'origen jueu, va estar al servei d'Elionor de Sicília (s.XIV) i d'altres corts peninsulars. miniatura|Representació de Trotula de Ruggiero a partir d'un manuscrit ca segle XII-XIII La ciutat de Salern,al sud d'Itàlia, va emergir l'Escola Mèdica Salernitana, que va ser un centre d'educació i pràctica mèdica al segle XII. Aqui hi trobem la metgessa Trotula de Ruggiero, que va recopilar una sèrie de les seves pràctiques mèdiques en diverses col·leccions escrites. A aquesta figura se li assoca l'obra De curis mulierum (Sobre la cura per a les dones') va constituir el nucli del que es va conèixer com a conjunt Trotula, un compendi de tres textos que van circular per l'Europa medieval. Les Mulieres Salernitanae van ser un grup de metgesses que van practicar la medicina en aquest indret i van ajudar a promoure el renaixement mèdic al vell continent. Dobrodeia de Kiev va ser reina consort del l'Imperi Romà d'Orient, casda amb Aleix Comné i reconeguda pels seus escrits de base galènica i sobre unguents. .
Dorotea Bucca, va exercir com a metgessa a Itàlia, catedràtica de filosofia i medicina per la Universitat de Bolonya durant més de quaranta anys a partir de 1390. Altres dones italianes de les quals s'han registrat contribucions a la medicina són: Abella de Salern,Jacoba Félicié, Alessandra Giliani, Rebecca Guarna, Mercuriade (segle XIV), Costanza Calenda, Clarice de Durisio (segle XV), Constanza, Maria Incarnata i Thomasia de Mattio.
Islam medieval