Antoni Vallespinosa i Català (Valls, 7 d'octubre de 1833 – Londres, 13 de setembre de 1887) va ser un religiós català que, després d'iniciar-se en el catolicisme, es convertí al protestantisme, esdevenint una figura clau en la introducció i difusió d'aquest corrent religiós a Catalunya durant el segle XIX.Carod-Rovira, Josep-Lluís. Història del protestantisme als Països Catalans. Edicions Tres i Quatre, 2021. Fundador de la comunitat que donaria lloc a l'Església Protestant Sant Pau de Barcelona, considerada la més antiga de la ciutat,Llibret de la celebració dels 80 anys de l'Església Evangèlica de Sant Pau, Barcelona, 1948. també destacà per la seva tasca com a editor, escriptor i promotor de l'educació popular.Solà Lucero, Daniel. Antoni Vallespinosa i la incidència del protestantisme a l'Alt Camp a les darreries del segle XIX.
Context històric L'activitat de Vallespinosa s'inscriu en el context de la introducció del protestantisme a Espanya després de la Revolució de 1868, que va permetre una breu etapa de llibertat religiosa.Gonzales, Joan. El protestantisme a Catalunya. Editorial Bruguera, 1969. Aquest moment fou clau per a la fundació de diverses comunitats evangèliques, especialment a Catalunya, on hi havia un interès creixent per moviments reformats procedents d'Europa i el món anglosaxó.Carod-Rovira, 2021.
Biografia i formació Nascut a Valls (Alt Camp), Antoni Vallespinosa mostrà des de ben jove una inclinació cap als estudis religiosos. Acollit pels frares caputxins, aprengué música i llatí, i posteriorment ingressà als seminaris de Tarragona, Barcelona, Vic i Tortosa. L'any 1861, fou ordenat sotsdiaca pel bisbe Josep Domènec Costa i Borràs.Montoro, Juan M. Biografía de Antonio Vallespinosa, Protestante Digital, 2012. No obstant això, començà a experimentar dubtes doctrinals sobre dogmes com la infal·libilitat papal, la transsubstanciació i el culte marià, fets que el portaren a allunyar-se progressivament del catolicisme.Solà Lucero, 2023.
El seu interès pel protestantisme s'inicià a través de la lectura d'opuscles evangèlics que arribaven a Barcelona a través de mariners anglesos. Fascinat per aquest corrent, decidí viatjar a Gibraltar, on entrà en contacte amb Francesc de Paula Ruet i Pablo Sánchez. Posteriorment, ingressà al col·legi anglicà Saint Aidan's de Birkenhead (Anglaterra), on es preparà per al ministeri i aprengué anglès. Fou ordenat diaca el 28 d'octubre de 1865 pel bisbe anglicà de Gibraltar.Montoro, 2012.
Activitat evangelitzadora a Catalunya El 14 de novembre de 1868, Vallespinosa arribà a Barcelona i inicià una intensa tasca evangelitzadora. Les primeres reunions es dugueren a terme al taller del bronzista Joan Briansó, i aviat començà a predicar en espais més amplis com el carrer de la Riereta. El Diumenge de Rams de 1869 tingué lloc el primer culte protestant públic a la ciutat.Gonzales, 1969.
Fundà una Associació Protestant amb més de 700 membres, i la seva congregació arribà a tenir gairebé 900 membres.Llibret de la celebració dels 80 anys de l'Església Evangèlica de Sant Pau, 1948. Organitzà conferències, distribuí llibres evangèlics i publicà fullets doctrinals. Aquest fort impuls inicial consolidà la base de l'actual Església Protestant Sant Pau, la qual adoptà el seu nom de la capella del carrer de Sant Pau.
Compromís social i educatiu Una part fonamental del seu ministeri fou el seu compromís amb l'educació i la promoció social. Seguint l'exemple del protestantisme europeu, Vallespinosa defensava l'ensenyament gratuït per a infants de famílies obreres i l'accés a la Bíblia en llengua comprensible. Promogué la creació d'escoles evangèliques a Barcelona, tot fomentant l'educació moral i bíblica com a mitjà de transformació social. L'escola protestant esdevingué una alternativa pedagògica als plantejaments dogmàtics del sistema catòlic tradicional.
Final del ministeri i llegat El 1871, a causa de problemes de salut i tensions amb el bisbe de Gibraltar, Vallespinosa deixà el pastorat i es traslladà a Londres. Deixà la comunitat en mans del pastor suís Alexander Louis Empaytaz, qui n'exercí el lideratge fins al 1907. Durant el seu breu ministeri, Vallespinosa consolidà una església dinàmica i arrelada a la ciutat.
A Londres escriví les seves Memorias de un protestante español, publicades pòstumament entre 1930 i 1932, i fundà el periòdic El Eco Protestante (1869), considerat el primer mitjà protestant publicat a Espanya. Morí a Londres el 13 de setembre de 1887.
El llibret commemoratiu dels 80 anys de l'Església Protestant Sant Pau (1948) el descriu com: «bon teòleg, orador fàcil, home fervent i enèrgic, amb una obra ben cimentada».
Pensament i estil evangelitzador Vallespinosa era un orador persuasiu, apassionat per la difusió del missatge evangèlic. Va prioritzar l'evangelització directa, la formació de comunitats locals, l'educació popular i la distribució de literatura. Defensava una espiritualitat centrada en la gràcia, la llibertat de consciència i el compromís social.
Obra El Eco Protestante (1869): primer periòdic protestant publicat a Espanya. Memorias de un protestante español: autobiografia espiritual publicada entre 1930 i 1932 a la revista España Evangélica.
Referències
Categoria:Vallencs Categoria:Pastors protestants Categoria:Presbiterianisme Categoria:Protestants catalans Categoria:Anglicanisme Categoria:Nascuts el 1833 Categoria:Morts a Londres Categoria:Religiosos de l'Alt Camp Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis