El Concert per a piano en la bemoll major, op. 94, de Josef Rheinberger fou compost el 1876 i dedicat a Carl Baermann, un company professor de Múnic que posteriorment va impartir classes a Boston. Aquest és l'únic Concert per a piano de Rheinberger. No es coneix la data de la seva estrena, però probablement va ser interpretada al Conservatori de Múnic.
Moviments Moderato Adagio pathetico Finale. Allegro energico
Origen i context De ben petit, Rheinberger ja despertava admiració: amb només set anys s’asseia davant l’orgue del seu poble i el feia sonar amb una naturalitat que deixava tothom astorat. La seva formació musical va prendre forma al conservatori de Múnic, on va estudiar piano, orgue i teoria, i més endavant es va perfeccionar amb Franz Lachner, un mestre que havia passat una llarga temporada a Viena i que allí s’havia fet amic íntim de Schubert. Lachner, figura central de la vida musical muniquesa fins que Wagner va aparèixer el 1864, dirigia l’òpera reial de la ciutat i exercí una influència decisiva en el jove músic. La seva música sovint es va vincular a la de Brahms, amb qui s'havien dedicat mútuament obres. És principalment reconegut per les seves obres per a orgue, més que per la composició d'obres orquestrals.
Música Rheinberger manté l'estructura clàssica de tres moviments i afegeix tres trombons a l'orquestra. Al primer moviment, elimina l'exposició orquestral i introdueix el piano directament amb un tema de caràcter heroic. El piano és dominant, però sense relegar l'orquestra a un simple acompanyament. El segon moviment, Adagio patético (Do menor, 3/4), és essencialment líric, amb un final més seriós. El finale (Allegro energico'', 4/4) comença amb un solo de piano i manté el dinamisme fins al final, on reapareix sorprenentment la idea heroica del primer moviment.
Referències
Rheinberger Categoria:Composicions musicals del 1877 Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1870 Categoria:Concerts de la dècada del 1870