miniatura|457x457px| En moltes religions abrahàmiques, els àngels es consideren éssers bons i es contrasten amb els dimonis, que són els seus homòlegs malvats. miniatura|Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica. En la majoria de contextos, el concepte de bé denota la conducta que s'hauria de preferir quan es planteja una elecció entre possibles accions. Generalment es considera que el bé és l'oposat del mal. El significat i l'etimologia del terme i les seves traduccions associades entre les llengües antigues i contemporànies mostren una variació substancial en la seva flexió i significat, depenent de les circumstàncies del lloc i la història, o del context filosòfic o religiós. <ref>El diccionari Duden ofereix nombrosos exemples dels significats de "bo": Duden. El gran diccionari de la llengua alemanya en deu volums, 3a edició, vol. 4, Mannheim 1999, S. 1620f.</ref>
Segons el corrent filosòfic, el bé pot consistir en unes característiques o unes altres, però totes les escoles estan d'acord en uns manaments bàsics (que per als defensors del jusnaturalisme constituirien un bé natural, anterior a qualsevol societat), com el respecte a la vida o no ferir els altres, així com seguir els propis principis, apartar-se del vici, conrear l'amor, ser conscient de la pròpia existència i del valor de les pròpies decisions o evitar els excessos.
Així, el bé pot ser entès des d'una posició metafísica, donant-li la categoria d'entitat pròpia,Donald Brown (1991) Human Universals. Philadelphia, Temple University Press o des d'una posició ètica, el bé seria una característica puntual d'algunes accions humanes, p. e.: el jusnaturalisme que considera que hi ha un dret natural, el qual mostra la diferència entre el Bé i el Mal, a cavall de les dues posicions.
Metafísica, ètica i religió Hi ha diverses concepcions a l'hora de considerar què és el bé:
Hi ha una opció que planteja l'existència d'un bé absolut (i, per tant d'un mal absolut). Seria la concepció metafísica del bé i del mal. Segons aquesta visió el bé no és una característica de les accions humanes, sinó una entitat plena que lluita contra el mal. Les concepcions filosòfiques relacionades amb la justificació de determinats postulats religiosos solen tenir aquesta visió, que relacionen el bé amb Déu (Agustí d'Hipona, Tomàs d'Aquino). La concepció d'aquest bé filosòfic està relacionada amb la moral proposada des de la religió.
Hi ha una opció, amb múltiples interpretacions, que planteja el bé, no com una entitat, sinó com una sèrie de característiques de les accions humanes que permeten qualificar-les de bones. Aquest és el bé de l'ètica. El bé ètic pot ser absolut, si es considera que hi ha una sèrie de conductes desitjables en si mateixes, o relatiu, si es creu que el que és bo i dolent canvia segons el context social i personal.Robert Spaemann. Gut, höchstes. A: Historisches Wörterbuch der Philosophie, Band 3, Basel 1974, Sp. 974–976.
Bona acció miniatura|Inici del tractat De Bono ("Sobre el bé") Albert el Gran, Colònia, Biblioteca Catedralicia, Còdex 1024, fol. 1r Tot i això, no hi ha una visió única de qualificar una acció, bona o dolenta, que determini el concepte de bé.
Les ètiques teleològiques proposen que una acció és "bona" quan les conseqüències ho són. Aristòtil considera que una acció és bona quan proporciona felicitat, Epicur considera que una acció és bona quan proporciona plaer, David Hume considera que una acció és bona quan provoca sentiments d'aprovació (emotivisme moral), o John Stuart Mill, com a màxim representant de l'utilitarisme, considera que una acció és bona quan proporciona el màxim benestar per al màxim nombre de persones (principi d'utilitat).
Les ètiques deontològiques proposen que una acció és bona en funció de l'acció i no de les seves conseqüències. Immanuel Kant ho planteja per mitjà l'imperatiu categòric que formula en els termes següents: "obra només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui, alhora, en llei universal".
En el pensament europeu Cada llengua té una paraula que expressa bo en el sentit de tenir la qualitat correcta o desitjable (ἀρετή) i dolent en el sentit indesitjable. Un sentit del judici moral i una distinció entre correcte i incorrecte, bo i dolent són universals culturals.
Plató i Aristòtil miniatura|220x220px| Bust de Sòcrates al Museu Vaticà La història de l'origen de l'ús del concepte i el significat de bo són diversos. Les notables discussions de Plató i Aristòtil sobre aquest tema han tingut un impacte històric significatiu. Les primeres referències que es veuen a La República de Plató a la forma del bé es troben dins de la conversa entre Glaucó i Sòcrates (454c-d). Quan intenta respondre preguntes tan difícils relacionades amb la definició de justícia, Plató identifica que no hauríem d' «introduir totes les formes de diferència i similitud a la natura», sinó que ens hem de centrar en «l'única forma de similitud i diferència que era rellevant per a les formes de vida particulars», que és la forma del Bé. Aquesta forma és la base per comprendre totes les altres formes, és el que ens permet entendre tot el demés. A través de la conversa entre Sòcrates i Glaucó (508a-c), Plató fa una analogia entre la forma del Bé i el sol, ja que és el que ens permet veure les coses. Aquí, Plató descriu com el sol permet la vista. Però fa una distinció molt important: «el sol no és la vista», sinó que és «la causa de la vista mateixa». Com que el sol es troba en el regne visible, la forma del Bé es troba en el regne intel·ligible. És «el que dóna veritat a les coses conegudes i el poder de conèixerl coneixedor». No només és la «causa del coneixement i la veritat, sinó que també és un objecte de coneixement».
Plató identifica com la forma del Bé permet que el coneixement entengui conceptes tan difícils com la justícia. Identifica el coneixement i la veritat com a importants, però a través de Sòcrates (508d-e) diu que «el bé és encara més preuat». Després procedeix a explicar que «tot i que el bé no és l'ésser», és «superior a aquest en rang i poder», és el que «proporciona coneixement i veritat» (508e).
A diferència de Plató, Aristòtil analitza les formes del bé en termes crítics diverses vegades a les seves dues principals obres ètiques que es conserven, l'Ètica Eudemiana i la Ètica nicomaquea. Aristòtil argumenta que la Forma del Bé de Plató no s'aplica al món físic, ja que Plató no assigna bondat' a res del món existent. Com que la Forma del Bé de Plató no explica els esdeveniments del món físic, els humans no tenen cap raó per creure que la Forma del Bé existeixi i que, per tant, la Forma del Bé sigui irrellevant per a l'ètica humana.
Plató i Aristòtil no van ser els primers contribuents a l'antiga Grècia a l'estudi del bé i la discussió que els va precedir es pot trobar entre els filòsofs presocràtics. En la civilització occidental, els significats bàsics de κακός i ἀγαθός són dolent, covard i bo, valent, capaç, i el seu sentit absolut només emergeix al voltant del 400 aC, amb la filosofia presocràtica, en particular Demòcrit. La moralitat en aquest sentit absolut es consolida en els diàlegs de Plató, juntament amb l'aparició del pensament monoteista (sobretot a Eutífron, que reflexiona sobre el concepte de pietat (τὸ ὅσιον) com un absolut moral). La idea es desenvolupa més a fons a l’Antiguitat tardana pels neoplatònics, els gnòstics i els Pares de l'Església.
Religions occidentals antigues miniatura| Faravahar (o ferou), un dels símbols principals del zoroastrisme, es creu que és la representació d'un Fravashi (un esperit guardià) A banda dels estudis grecs antics sobre el bé, fa més de dos-cents anys, a la part oriental de l'antiga Pèrsia, un filòsof religiós anomenat Zoroastre va simplificar el panteó de les primeres deïtats iranianes en dues forces oposades: Ahura Mazda (Saviesa Il·luminadora) i Angra Mainyu (Esperit Destructiu) que estaven en conflicte.
Per al món occidental, aquesta idea va desenvolupar-se en una religió que va generar moltes sectes, algunes de les quals van abraçar una creença dualista extrema que el món material s'havia de rebutjar i l’espiritual s'havia d'abraçar. Les idees gnòstiques van influir en moltes religions antigues, que ensenyen que la gnosi (interpretada de diverses maneres com a il·luminació, salvació, alliberament o unitat amb Déu) es pot assolir practicant la filantropia fins al punt de la pobresa personal, l'abstinència sexual (en la mesura del possible per als oients i totalment per als iniciats) i la recerca diligent de la saviesa ajudant els altres.
Aquest desenvolupament del relatiu o habitual a l'absolut és evident també en els termes ètica i moralitat, ambdós derivats de termes per a costum regional, grec ἦθος i llatí mores, respectivament (vegeu també siðr).
L'època medieval a les cultures occidentals miniatura| Un vitrall de Tomàs d'Aquino a l'església catòlica de Sant Josep (Central City, Kentucky) La filosofia cristiana medieval es va fundar en l'obra del bisbe Agustí d'Hipona i del teòleg Tomàs d'Aquino, que entenien el mal en termes d’infal·libilitat i inerrància bíbliques, així com en les influències de Plató i Aristòtil, en la seva apreciació del concepte del Summum bonum. La contemplació silenciosa era el camí cap a l'apreciació de la Idea del Bé.
Molts teòlegs cristians medievals van ampliar i restringir el concepte bàsic del Bé i el Mal fins que va arribar a tenir diverses definicions, de vegades complexes, com ara:
una preferència personal o un judici subjectiu sobre qualsevol qüestió que pugui obtenir elogis o càstigs per part de les autoritats religioses obligació religiosa derivada de la llei divina que condueix a la santedat o la condemnació un estàndard cultural de comportament generalment acceptat que podria millorar la supervivència o la riquesa del grup llei natural o comportament que indueix una forta reacció emocional llei estatutària que imposa un deure legal
Conceptes moderns Kant Un context il·lustratiu significatiu per estudiar el bé ha estat la seva importància en l'estudi del bo, el veritable i el bell, tal com es troba en Immanuel Kant i altres filòsofs i pensadors religiosos de la Il·lustració. Aquestes discussions van ser dutes a terme per Kant, particularment en el context de la seva Crítica de la raó pràctica.
Rawls El llibre A Theory of Justice de John Rawls va prioritzar els acords socials i els béns, basant-se en la seva contribució a la justícia. Rawls va definir la justícia com a equitat, especialment en la distribució dels béns socials, va definir la equitat en termes de procediments i va intentar demostrar que les institucions i les vides justes són bones si els béns de cada individu racional es consideren de manera justa. La invenció crucial de Rawls va ser la posició original, un procediment en el qual s'intenta prendre decisions morals objectives negant-se a permetre que els fets personals sobre un mateix entrin en els propis càlculs morals.
En el pensament asiàtic miniatura|350x350px| Una de les cinc pintures d’Exterminació del Mal retrata un dels vuit guardians de la llei budista, Sendan Kendatsuba, desterrant el mal.En cultures amb influència espiritual budista, aquesta dualitat antagònica s'ha de superar mitjançant l'assoliment de Śūnyatā, o vacuïtat. Aquest és el reconeixement que el bé i el mal no són independents, sinó dues parts d'un tot més gran; unitat, unió, un monisme.
Zen i l'art del manteniment de motocicletes comença amb les línies:
Oposició al mal En religió, ètica i filosofia, el bé i el mal és una dicotomia molt comuna. En cultures amb influència religiosa maniquea i abrahàmica, el mal se sol percebre com l’oposat antagònic del bé. El bé és allò que ha de prevaldre i el mal ha de ser derrotat.