Marcià (en llatí: ; en grec: Μαρκιανός), anomenat Martí (Martinus) per Teòfanes el Confessor i Joan Zonaràs, Marcià (Marcion) per Bar Hebreu i Mauricià (Mauricianus) a la Crònica de 1234,Martindale 1992, pàg. 821. va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient i parent de l'emperador Justí II.

Vida D'acord amb Joan Malales, era cosí de Justí i nebot de Justinià I, mentre que Miquel el Sirià, afirma que la seva mare era tiet materna de Justí.

Apareix en les fonts el 563 com a magister militum enviat a l'Àfrica romana per combatre la revolta dels Berbers després de l'assassinat del seu lider Cutzines a mans del governador Joan Rogathinos. Va tenir molt d'èxit en aquesta tasca, guanyant-se el respecte dels Berbers. Posteriorment, és elevat a la dignitat de patrici i es converteix en magister militum per Orientem cap al 572.Martindale 1992, pàg. 821-822. Marcià va lluitar en la guerra romano-sassànida del 572-591:Foci, Biblioteca. Chapter 64. 1920 translation by J.H. Freese. Els autors de l'època el descriuen com experimentat i valent, cosa que explica la seva nominació al front oriental. Abans d'anar al front persa sembla que va rebre l'ordre imperial d'assassinar al filarca dels gassànides, Al-Mundhir III ibn al-Harith. Aquest poble, tradicionalment aliat amb els romans, però Justí II s'hi havia barallat. Marcià no va tenir èxit en la seva missió i es va desplaçar cap a Pèrsia. A finals de l'any 572, travessa l'Eufrates i penetra a Osroene. Envià 3.000 homes, dirigits per Teodor, Sergi i Juventí, a fer una incursió a l'Arzanene, amb èxit. A la primavera de 573, es dirigeix a Nisibis, derrotant a l'exèrcit persa, dirigit per Bahram a la batalla de Sargathon. Aleshores assetja la fortalesa de Thebeton, però després de deu dies, va preferir retirar-se a territori romà.Martindale 1992, pàg. 822. L'emperador li ordena tornar a l'assalt i aquesta vegada posa setge a Nísibis. Còsroes I, en saber-ho, va reunir 40.000 cavallers i més de 100.000 soldats i va córrer per a combatre'l. Quan era a punt de prendre la fortalesa va ser destituït per ordre de Justí II, potser a causa de la seva retirada anterior i la impressió de pusil·lanimitat que ha pogut deixar. També si va poder sumar la sospita de tenir ambicions imperials, mentre que Joan d'Efes o Bar Hebreu relacionen la seva desgràcia amb el seu fracàs amb Al-Mundhir. Va ser rellevat per Teodor Tzic, fill de Justinià, fet que va provocar una gran agitació entre les tropes romanes i va forçar a aixecar el setge.Martindale 1992, pàg. 823Vincent Puech, Les élites de cour de Constantinople (450-610), Bordeaux/Pessac/01-Péronnas, Ausonius éditions, coll. « Scripta Antiqua » (no 155), 2022, 367 p. (), pàg. 204-205 Còsroes va aprofitar per assetjar i arrasar Dara.

Referències

Bibliografia Greatrex, Geoffrey; Lieu, Samuel N. C. (2002). The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars (Part II, 363–630 AD). Londres: Routledge.

Martindale, John R.; Jones, Arnold Hugh Martin; Morris, John (1992). «Ioannes 88». The Prosopography of the Later Roman Empire - Volume III, AD 527–641. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press. Vincent Puech, Les élites de cour de Constantinople (450-610), Bordeaux/Pessac/01-Péronnas, Ausonius éditions, coll. « Scripta Antiqua » (no 155), 2022, 367 p. ()

Categoria:Mestres dels soldats Categoria:Romans d'Orient del segle VI