va ser un dibuixant i autor de còmic nord-americà, que va ser considerat l'autor satíric més llegit del país."The Jules Feiffer Interview", The Comics Journal 124, 1988. Va guanyar el premi Pulitzer 1986 per editorial cartooning i el 2004 va ser inclòs al Saló de la Fama del Còmic. Va escriure el curt d'animació Munro, que va guanyar un Oscar al millor curtmetratge d'animació el 1961. La Biblioteca del Congrés ha reconegut el seu "llegat notable", des de 1946 fins a l'actualitat, com a dibuixant, dramaturg, guionista, autor de llibres per a adults i nens, il·lustrador i professor d'art.Jules Feiffer, Library of Congress
Quan Feiffer tenia 17 anys (a mitjans de la dècada de 1940) es va convertir en assistent del dibuixant Will Eisner. Allà va ajudar a Eisner a escriure i il·lustrar les seves tires còmiques, incloent The Spirit. El 1956, es va convertir en dibuixant personal de The Village Voice, on va produir la tira còmica setmanal titulada Feiffer fins al 1997. Els seus dibuixos es van distribuir a nivell nacional el 1959 i després van aparèixer regularment en publicacions com el Los Angeles Times, el London Observer, The New Yorker, Playboy, Esquire i The Nation. El 1997, va crear la primera tira còmica d'una pàgina d'actualitat per al The New York Times, que es va publicar mensualment fins al 2000.
Feiffer va escriure més de 35 llibres, obres de teatre i guions. La seva primera de moltes col·leccions de dibuixos satírics, Sick, Sick, Sick, es va publicar el 1958, i la seva primera novel·la, Harry, the Rat With Women, el 1963. El 1965, va escriure The Great Comic Book Heroes, la primera història dels superherois de còmics de finals dels anys 30 i principis dels 40 i un homenatge als seus creadors. El 1979, Feiffer va crear la seva primera novel·la gràfica, Tantrum. L'any 1993 va començar a escriure i il·lustrar llibres adreçats a lectors joves, amb diversos premis.
Feiffer va començar a escriure per al teatre i el cinema el 1961, amb obres com Little Murders (1967), Feiffer's People (1969) i Knock Knock (1976). Va escriure el guió de Carnal Knowledge (1971), dirigida per Mike Nichols, i Popeye (1980), dirigida per Robert Altman. En el moment de la seva mort, estava treballant en una memòria visual.
Biografia Feiffer va néixer al Bronx, Nova York, el 26 de gener de 1929.Comics Buyer's Guide #1650; February 2009; Page 107 Els seus pares eren David Feiffer i Rhoda (née Davis), i Feiffer es va criar en una llar jueva amb una germana petita i una germana gran.Silvey, Ed. The Essential Guide to Children's Books and Their Creators, Houghton Mifflin Harcourt (2002) p. 154 El seu pare normalment estava a l'atur en la seva feina com a venedor a causa de la Depressió. La seva mare era una dissenyadora de moda que feia dibuixos a l'aquarel·la dels seus dissenys que venia a diversos fabricants de roba de Nova York. "Ella anava porta a porta venent els seus dissenys per 3 dòlars", va recordar Feiffer. El fet que ella fos la sostenidora, però, va crear una "atmosfera de culpa silenciosa" a la llar. Feiffer va començar a dibuixar als 3 anys. "La meva mare sempre em va animar a dibuixar", va dir.Feiffer, Jules. "The Return of Cartoonist Jules Feiffer", The Wall Street Journal, June 16, 2015
Quan tenia 13 anys, la seva mare li va regalar una taula de dibuix per al seu dormitori. També el va inscriure a la Art Students League de Nova York per estudiar anatomia. Es va graduar a la James Monroe High School el 1947.Feiffer, Jules. Backing into Forward: A Memoir, Doubleday, 2010. Va guanyar una medalla del John Wanamaker Art Contest per un dibuix fet amb llapis de colors de l'heroi occidental de ràdio Tom Mix. El 1965 va escriure sobre la seva infància Feiffer va dir que el còmic va ser el seu primer interès quan era jove, "el que més m'agradava". Va afirmar que com que no sabia escriure prou bé com per ser escriptor, o dibuixar prou bé com per ser un artista, es va adonar que la millor manera de tenir èxit seria combinar els seus talents limitats en cadascun d'aquests camps per crear quelcom únic. Llegia tires còmiques de diversos diaris que el seu pare portava a casa i se sentia atret sobretot per la manera com explicaven històries. "El que més em va agradar d'aquests còmics va ser que van crear un món molt personal en el qual gairebé podia passar qualsevol cosa", va dir Feiffer. "I els lectors ho acceptarien encara que no tingués res a veure amb cap altre tipus de món. Era el món fantàstic que estimava".
Entre els seus comics preferits hi havia Our Boarding House, Alley Oop i Wash Tubbs. Va començar a desxifrar trets de diferents dibuixants, com el naturalisme sentimental dAbbie an' Slats, els personatges [Preston] Sturges i arguments d'altres, amb diàlegs cadencials. Recorda que l'Spirit de Will Eisner els rivalitzava en estructura. I cap tira, excepte Terry [and the Pirates de Milton Caniff, va rivalitzar amb l'atmosfera."
Carrera Dibuixant Amb Will Eisner (1946–1956) Després que Feiffer es gradués de l'escola secundària als 16 anys, estava desesperat per una feina i va anar sense anunciar-se a l'oficina d'un dels seus dibuixants preferits, Will Eisner. Eisner simpatitzava amb el jove Feiffer, ja que Eisner s'havia trobat en una situació similar quan va començar. Va preguntar a Feiffer: "Què pots fer?" Ell va respondre: "Faré qualsevol cosa. Acoloriré, o netejaré, o qualsevol cosa, i m'agradaria treballar per res".Schumacher, Michael. Will Eisner: A Dreamer's Life in Comics, Bloomsbury Publishing (2010) p. 98–100 No obstant això, Eisner no estava impressionat per les habilitats artístiques de Feiffer i no sabia com el podia emprar. Finalment, Eisner va decidir donar-li una feina mal pagada quan va saber que Feiffer "sabia més d'ell que ningú que hagués viscut mai", va dir Feiffer. "No va tenir més remei que contractar-me com a groupie".Schumacher, Michael. Will Eisner: A Dreamer's Life in Comics, Bloomsbury Publishing (2010) p. 98–100
Eisner considerava a Feiffer un artista mediocre, però "li agradava el cor i la intensitat del noi", escriu el biògraf d'Eisner Michael Schumacher. Eisner també era conscient que tots dos provenien d'orígens similars, tot i que era dotze anys més gran. Tots dos tenien pares que lluitaven per mantenir la seva família, i ambdues mares eren figures sòlides que mantenien la família unida a través de les dificultats. "Tenia una fam de còmics que Eisner rarament veia en els artistes", assenyala Schumacher. "Eisner va decidir que hi havia alguna cosa en aquest noi astut". Quan Feiffer més tard va demanar un augment, Eisner li va donar la seva pròpia pàgina a la secció The Spirit, i li va deixar fer el seu propi color.Feiffer, Jules. Backing into Forward: A Memoir, Doubleday, 2010. Com va recordar Eisner el 1978: Van col·laborar bé a The Spirit, compartint idees, argumentant punts i fent canvis quan estaven d'acord. El 1947, Feiffer també va assistir al Pratt Institute durant un any per millorar el seu estil artístic. Amb el pas del temps, Eisner va valorar les opinions i els judicis de Feiffer més sovint, apreciant la seva "estranya habilitat" per capturar la manera com parlava la gent, sense utilitzar diàlegs artificiosos. Eisner recorda que Feiffer "tenia una autèntica oïda per escriure personatges que vivien i respiraven. Jules sempre estava atent als matisos, com els sons i les expressions" que feien que les històries semblin més reals.
A The Village Voice (1956–1997) miniatura|1976 sincer Després de treballar amb Eisner durant gairebé una dècada, va optar per començar a crear les seves pròpies tires còmiques. El 1956, després de tornar a demostrar el seu talent treballant gratuïtament, es va convertir en dibuixant personal de The Village Voice, on va produir una tira còmica setmanal. Les tires de Feiffer van durar 42 anys, fins al 1997, primer titulades Sick Sick Sick, després Feiffer's Fables, i finalment com a Feiffer . Després d'un any amb The Voice, Feiffer va recopilar una col·lecció de molts dels seus dibuixos animats de sàtira en un llibre més venut, Sick Sick Sick: A Guide to Non-Confident Living (1958), una dissecció de les neurosis socials i polítiques populars. L'èxit d'aquesta col·lecció va fer que esdevingués un col·laborador habitual de la revista London Observer i Playboy."The Jules Feiffer Interview", The Comics Journal 124, 1988. El director Stanley Kubrick, un compatriota del Bronx, va convidar Feiffer a escriure un guió per a Sick, Sick, Sick, encara que la pel·lícula mai es va fer.Kercher, Stephen E., Revel with a Cause: Liberal Satire in Postwar America, Univ. of Chicago (2006) p. 340–341 Després de conèixer per primera vegada l'obra de Feiffer, Kubrick li va escriure el 1958:L'abril de 1959, Feiffer va ser distribuït a nivell nacional pel Hall Syndicate, inicialment a The Boston Globe, Minneapolis Star Tribune, Newark Star-Ledger i Long Island Press.Feiffer, Jules. Explainers: The Complete Village Voice Strips (1956–1966), Fantagraphics Books, 2008."The Press: Sick, Sick, Well" Time, February 9, 1959. WebCitation archive. Finalment, les seves tires van cobrir la nació, incloses revistes, i es van publicar regularment a les principals publicacions com ara Los Angeles Times, The New Yorker, Esquire, Playboy i The Nation. El 1997 va rebre l'encàrrec de The New York Times de crear la seva primera pàgina de còmics d'opinió, que es va publicar mensualment fins a l'any 2000.
Els dibuixos de Feiffer eren típicament minisàtires, on retratava els pensaments de la gent comuna sobre temes com el sexe, el matrimoni, la violència i la política. L'escriptor Larry DuBois descriu l'estil de dibuixos animats de Feiffer:
L'autor miniatura|Feiffer rient durant un panell a la Biblioteca Butler de la Universitat de Colúmbia el 2016 Feiffer va publicar l'èxit Sick, Sick, Sick: A Guide to Non-Confident Living l'any 1958 (que va incloure una col·lecció de dibuixos animats d'aproximadament 1950 a 1956), i va seguir amb More Sick, Sick, Sick i altres col·leccions de tires, incloent The Explainers; Noi, Noia. Noi, Noia; Aguanta'm!; Àlbum de Feiffer; Les memòries no expurgades de Bernard Mergendeiler; Feiffer a Nixon; Amèrica de Jules Feiffer: d'Eisenhower a Reagan; El matrimoni és una invasió de la privadesa; i els fills de Feiffer . Passionella (1957) és una narració gràfica antologitzada inicialment a Passionella i altres històries, una variació de la història de la Ventafocs . La protagonista és Ella, una escombradora que es transforma en una estrella de cinema de Hollywood.
Els seus dibuixos, tires i il·lustracions han estat reimpresos per Fantagraphics com Feiffer: The Collected Works. Explainers (2008) ha reimprès totes les seves tires des de 1956 fins a 1966.Feiffer, Jules. Explainers: The Complete Village Voice Strips (1956–1966), Fantagraphics Books, 2008. David Kamp va ressenyar el llibre a The New York Times: Feiffer ha escrit dues novel·les (Harry the Rat with Women de 1963, Ackroyd de 1977) i diversos llibres infantils, entre ells Bark, George; Henry, The Dog with No Tail; A Room with a Zoo; The Daddy Mountain; i A Barrel of Laughs, a Vale of Tears. Es va associar amb The Walt Disney Company i l'escriptor Andrew Lippa per adaptar el seu llibre The Man in the Ceiling en un musical."Pow! Jules Feiffer's Ceiling Man Hits the Stage" , The East Hampton Star, April 21, 2016 Va il·lustrar els llibres infantils The Phantom Tollbooth i The odious Ogre. La seva no-ficció inclou el llibre de 1965 The Great Comic Book Heroes.