El mite del segle XX segle és el títol d'un llibre antisemita escrit per l'ideòleg del partit NSDAP Alfred Rosenberg i publicat per Hoheneichen-Verlag cap al final de la República de Weimar el 1930. El text, considerat la seva obra principal, està influenciat per les idees de Houston Stewart Chamberlain, consta de diversos centenars de pàgines i porta el subtítol «Una valoració de les lluites mentals i espirituals del nostre temps». Rosenberg treballà amb enfocaments de la teoria racial per tal de combinar la idea d'una "ànima racial" i una "religió de sang" en un concepte de creença política i religiosa.
Els tres capítols principals s'intitulen La lluita dels valors, L'essència de l'art germànic i L'Imperi vinent. El 1944, la “difusió popular” era d'1.075.000 exemplars. A més, durant la Segona Guerra Mundial es van publicar 260.000 llibres de l'"edició en lletra fina".Othmar Plöckinger: Geschichte eines Buches: Adolf Hitlers „Mein Kampf“ 1922–1945. Oldenbourg, München 2006, S. 187, ISBN 3-486-57956-8. No obstant això, la importància de l'obra durant l'època nazi és difícil d'avaluar.Reinhard Bollmus: Das Amt Rosenberg und seine Gegner. Studien zum Machtkampf im nationalsozialistischen Herrschaftssystem. München 1970, S. 26. DNB Es considera l'obra més ambiciosa d'un destacat nacionalsocialista i, al costat del Mein Kampf de Hitler, es considera la més influent.Ernst Piper: Alfred Rosenberg. Hitlers Chefideologe. München 2005, ISBN 3-89667-148-0, S. 200. Des del final de la guerra, el llibre de Rosenberg ha tingut un interès històric i ideològic com a document sobre la seva persona i el fenomen del nacionalsocialisme.
Contingut del llibre Filosofia de la història El mite és un intent de declarar la ideologia nacionalsocialista com a objectiu de la humanitat en una presentació històricofilosòfica. Segons Rosenberg, la història mundial es caracteritza per la lluita eternament furiosa entre els pobles nòrdic-atlàntics i els jueus-semites. Només els nòrdics produeixen cultura. Partint d'una breu i vaga especulació sobre el mític regne insular de l'Atlàntida esmentat per Plató,Siehe: Arn Stromeyer, Atlantis ist nicht Troja – Über den Umgang mit einem Mythos, Bremen, 1997, S. 115. explica que el poble nòrdic va aparèixer per primera vegada a través dels indis i els perses. La Grècia clàssica es va incorporar així a la "Hèl·la nòrdica" i l'antiga Roma al "llatinisme nòrdic-republicà". Segons ell, l'únic descendent legítim d'aquest poble nòrdic és el poble alemany.
Racisme Rosenberg va entendre aquest poble nòrdic com una raça, que no era un fenomen biològic sinó espiritual. En aquest rebuig al "materialisme racial" va coincidir amb el seu arxi rival Joseph Goebbels, que, com ell, volia configurar el curs ideològic del NSDAP.
Rosenberg, al seu torn, va estilitzar la raça com un organisme independent atribuint-li una ànima comuna a tots els membres: l'"ànima racial". Aquesta ànima racial és la portadora i l'expressió de la raça respectiva. Així, les accions del membre individual de la raça són només una expressió de la força motriu inherent al col·lectiu. Per assolir l'objectiu real, caldria suprimir qualsevol forma d'individualització perquè això posa en perill la unitat de la raça mateixa. Les manifestacions d'aquesta ànima racial s'expressarien en la cultura, la política, el sistema legal, la tecnologia i l'art. D'aquesta manera, l'afiliació racial dels respectius pobles es podria determinar a partir dels seus èxits culturals al llarg de la història mundial. Aquests èxits no van ser creats per individus, sinó que eren una expressió de l'ànima col·lectiva de la raça respectiva, que volia crear el seu ideal inherent. Els èxits culturals d'Immanuel Kant, Richard Wagner, Meister Eckhart i altres figures creatives van servir a Rosenberg com a prova irrefutable de la superioritat de la raça nòrdica.
Antisemitisme Fins i tot quan era adolescent, Rosenberg estava fascinat pel text Els fonaments del segle XIX de Houston Stewart Chamberlain. L'obra li havia ensenyat la importància del "problema jueu". El 1928, un any després de la mort de Chamberlain, Rosenberg va publicar un llibre titulat Houston Stewart Chamberlain als Verkünder und Begründer einer deutschen Zukunft. El desembre de 1938, va escriure que els jueus es preparaven per destruir Europa "en un frenesí de sang".
En el mite, va contrastar el judaisme amb l'"ànima racial nòrdica" i va polaritzar ambdós nivells amb imatges d'enemics infundats. La religió jueva va ser descrita com a diabòlica, mentre que l'ànima racial nòrdica portava dins d'ella un nou tipus de divinitat. Hitler va utilitzar la mateixa tècnica de fer afirmacions; Els aris són "fills de Déu" i un jueu, al seu torn, és la "personificació del diable" o fins i tot "l'adversari de tota la humanitat". Jesucrist, al seu torn, no era un jueu, sinó una encarnació de l'ànima racial nòrdica. Aquest suposat fet va ser tergiversat primer pel mateix judaisme, més tard per Pau de Tars i després també per l'Església Catòlica Romana per danyar l'ànima racial nòrdica (“principi romano-sirià”). Aquest i diversos altres passatges (com l'afirmació que va ser Rothschild, qui suposadament va governar França el 1914, qui va fer inevitable la Primera Guerra Mundial) demostren que la base del pensament de Rosenberg continuava sent la teoria de la conspiració racista, tot i que va intentar dissimular-la amb les seves especulacions intel·lectuals, històriques i filosòfiques.
En El mite del segle XX Rosenberg exigia que les relacions sexuals entre alemanys i jueus, la violació, etc., fossin castigades amb la confiscació de béns, l'expulsió, la presó i la mort, depenent de la gravetat del cas.Alfred Rosenberg: Der Mythus des 20. Jahrhunderts. Eine Wertung der seelisch-geistigen Gestaltenkämpfe unserer Zeit. Hoheneichen, München 1941 (Dünndruckausgabe) S. 579. Aquesta proposta va donar lloc a una proposta legislativa dels nacionalsocialistes al Reichstag ja el març de 1930.
El 1939, Rosenberg va fer que el Ministeri d'Afers Exteriors emetés un memoràndum sobre la "qüestió jueva":
La voluntat formativa El punt clau de la teoria de Rosenberg era la seva creença en una voluntat inherent a l'"ànima racial". Per a això, defineix la voluntat no derivada com una força formadora:
Aquesta força formadora imposarà primer una forma desitjada a la natura i més tard també als pobles estrangers. Rosenberg també anomena aquesta característica "dinàmica-voluntària" o "intel·lectual-arquitectònica".
La «forma més noble» de l'ètica nacionalsocialista, al seu torn, s'expressaria precisament en aquesta mera voluntat, que es proposa un objectiu. Rosenberg va construir llavors sobre això una teoria de l'art, el nucli de la qual era que una obra d'art seria tant més eficaç estèticament com més s'hi podia reconèixer una forta voluntat formativa. Això, al seu torn, recorda la declaració de Hitler sobre l'arquitectura de la manifestació del Partit del Reich a Nuremberg, que era una "visió del món de pedra".
Segons Rosenberg, la voluntat mateixa no estava subordinada a cap moral. La metafísica de la voluntat de Rosenberg va legitimar en última instància gairebé tota l'acció, sempre que fos desitjada i ordenada per un líder fort: "Aquesta és la tasca del nostre segle: crear un nou tipus d'ésser humà a partir d'un nou mite vital". Això obriria el camí per a la submissió de pobles estrangers, per a la cria humana en campaments de vida, l'esterilització per la força de persones genèticament malaltes i per a l'"aniquilació de la vida indigna de la vida".
Història d'impacte Dins del NSDAP El llibre de Rosenberg va vendre milions d'exemplars i va ser considerat el segon treball estàndard de la ideologia nazi després del llibre confessional de Hitler Mein Kampf. En realitat, però, la publicació va arribar en un moment molt inconvenient per a Hitler: ja a finals de la dècada de 1920, totes les agències de propaganda del partit havien rebut instruccions per reduir l'antisemitisme i, en canvi, centrar-se més en la política agrícola i exterior. El llibre radicalment antisemita de Rosenberg, que també va ser interpretat com a "anticristià", oferia ara noves oportunitats d'atac, motiu pel qual Hitler el va descartar com una obra privada completament no oficial. Aleshores va ser declarat oficialment com a tal pel partit. El terme «ideòleg en cap» del NSDAP és, per tant, inexacte en vista del mite. Hitler també va trobar l'obra "massa difícil" de llegir, i Goebbels fins i tot la va descartar com un llibre "rude intel·lectualment", perquè els nacionalsocialistes es definien conscientment com a persones d'acció i violència, a les quals qualsevol mena d'intel·lectualisme era aliè. Per això, l'any 1963, Joachim Fest va concloure que Rosenberg s'havia convertit en el "filòsof" d'un moviment "la filosofia del qual, en última instància, gairebé sempre era el poder. El mateix Rosenberg, però, mai ho va reconèixer i, precisament per això, amb el pas dels anys, a mesura que la idea de poder eclipsava cada cop més la cortina ideològica, es va tornar més seriós i més seriós, i el llibre passà a ser una relíquia dels primers dies amb mentalitat ideològica, en la fase de publicitat del partit".
Si se segueix el relat del mateix Rosenberg de 1945, la relació de Hitler amb Rosenberg i el neopaganisme que representava no va ser una constant en la política de Hitler, però Hitler sempre va tenir en compte les seves relacions de política exterior amb Benito Mussolini, que al seu torn havia de tenir en compte el Vaticà. El mite del segle XX de Rosenberg, així com els seus escrits Dark Men and Protestant Pilgrims to Rome (1937) estaven estretament relacionats amb el gran moviment alemany de sortida de l'església que va començar el 1937. Tots aquests escrits es van vendre en gran nombre en aquell moment i van ser àmpliament discutits en públic.Zur Übersicht über Rezensionen und Diskussionen um diese Rosenberg-Schriften zwischen 1930 und 1939 siehe: Dietrich Müller: Buchbesprechung im politischen Kontext des Nationalsozialismus. Entwicklungslinien im Rezensionswesen in Deutschland vor und nach 1933. Dissertation, Universität Mainz 2008 ( PDF; 4,3 MB), S. 212–220.
Rosenberg era molt conscient de l'impacte del seu mite. El 1939 va admetre que la "visió del món nacionalsocialista encara no havia desenvolupat la seva forma definitiva". No obstant això, es mostrà optimista amb la condició que "en aquesta època decisiva es pogués assegurar una posició ideològica unificada per al futur".Zitiert in: Reinhard Bollmus: Das Amt Rosenberg und seine Gegner. Studien zum Machtkampf im nationalsozialistischen Herrschaftssystem. München 1970, S. 131. Tanmateix, la seva incertesa va començar a finals de gener de 1940, perquè Hitler li havia explicat que "la nostra visió del món" no havia de ser dictada per una "investigació exacta, sinó deduir lleis abstractes del seu treball". Rosenberg, per la seva banda, es va calmar relativitzant el positivisme que percebia en Hitler: "El to positivista del Führer era una mica nou per a mi. Però com que creia fermament en la providència, ambdós mons estaven casats amb ell".Zitiert in: Reinhard Bollmus: Das Amt Rosenberg und seine Gegner. Studien zum Machtkampf im nationalsozialistischen Herrschaftssystem, München 1970, S. 133. (Quelle: Rosenbergs Tagebuch, Eintrag vom 7. Februar 1940, bezogen auf den 29. Januar 1940).
Més reaccions a Alemanya