François Schuiten (26 d'abril de 1956, Brussel·les) és un autor de còmic i guionista belga.
Es va fer famós per la sèrie de còmics fantàstics Les Terres creuses, amb Luc Schuiten al guió, i sobretot Les Cités obscures, produïda en col·laboració amb el guionista Benoît Peeters.
Biografia François Schuiten va néixer el 26 d'abril de 1956 a Brussel·les. El seu pare, Robert Schuiten, va ser un arquitecte destacat a Brussel·les als anys 50 i 60. També és el germà petit de l'arquitecte Luc Schuiten.
Primers passos en el còmic (1970-1980) François Schuiten va publicar la seva primera història, titulada Mutation, a l'edició belga de la revista de còmics Pilote,. quan tenia .. Va estudiar al taller d'historietes de l'Institut Saint-Luc de Brussel·les, dirigit per Claude Renard, fundador de l'Atelier R. Del 1977 al 1980 va col·laborar en els tres volums del col·lectiu Le 9è Rêve, d'on sorgeixen els principals autors del renaixement del còmic belga.
En col·laboració amb el seu germà gran Luc Schuiten, va publicar els seus primers còmics a Métal hurlant a partir de 1977.. Es van recollir l'any 1981 a l'àlbum Carapaces, dins de la col·lecció «Pied jaloux» de l'editorial Les Humanoïdes associés. Paral·lelament, el 1979 va llançar Aux médianes de Cymbiola a la mateixa revista, en col·laboració amb Claude Renard, amb qui també va produir Le Rail el 1981. Els àlbums es van publicar el 1980 i el 1982, respectivament.
Segons Thierry Groensteen, des del començament dels seus àlbums, Schuiten va aconseguir «imposar un univers fantàstic de rara coherència», variació al voltant de motius invariables (construcció, vol , etc.), testimoniant «de la necessitat imperativa d'una obra que no deu res a l'oportunisme i que es desenvolupa segons una lògica interna més o menys conscientment dominada».
El 1983, va començar una llarga col·laboració amb el seu amic Benoît Peeters quan apareix a la col·lecció (À suvire), publicat per Casterman, Les Murailles de Samaris, la primera història de la sèrie Les Cités obscures.
Aquesta sèrie transcorre en un univers paral·lel al nostre, però amb molts passatges al món real. Traduïda a una desena d'idiomes, la sèrie Les Cités obscures ha guanyat nombrosos premis, entre els quals el Grand Prix Manga al Japan Media Arts Festival el 2013..
El 1984, va co-dissenyar Les Machinistes juntament amb Claude Renard a Les Humanoïdes associés. Un nou àlbum amb la mateixa editorial surt l'any 1989, Plagiat, juntament amb Alain Goffin. El 1991, es va reunir amb Casterman i Benoît Peeters per a un one-shot dibuixat per Anne Baltus.
Diversificació (década de 1990-2000) Durant la dècada de 1990 es va centrar en Les Cités obscures per a històries ara publicades directament en àlbums de Casterman, però també diversificades, experimentant en diferents mitjans.
De 1989 a 1993, va treballar amb Maurice Benayoun a Les Quarxs, una de les primeres sèries d'animació en 3D generades per ordinador. També va il·lustrar una adaptació de La princesa i el pèsol a la sèrie d'animació francesa Il était une fois... el 1995. miniatura|Mural Le Passage, rue du Marché au Charbon (vista cap a la Grand Place) al centre de Brussel·les, 1995. També va col·laborar en el disseny visual de cinc pel·lícules:
Gwendoline de Just Jaeckin (1984) Toto l'heroi de Jaco Van Dormael (1991) Taxandria de Raoul Servais (1994) La brúixola daurada de Chris Weitz (2007) Mr Nobody de Jaco Van Dormael (2009)
Amb Benoît Peeters, va coescriure dos documentals-ficció:
Le Dossier B. de Wilbur Leguebe (1995), publicat en DVD per Les Impressions nouvelles. L'Affaire Desombres (2002), música de Bruno Letort, editada en DVD per Casterman.
En còmic, va escriure i dibuixar Les Chevaux de Lune el 2004 i després es va unir a Benoît Peeters per signar La Maison Autrique. Encara amb Peeters, va produir el llibre il·lustrat Les Portes du possible..
Confirmació (dècada de 2010) miniatura|El 2010, La Torre Infinita, Grand Place de Lovaina-la-Neuve miniatura|Pintura mural, carrer Grzybowska 71 (Varsòvia). El 2012, Schuiten va escriure i dibuixar La Douce, un volum únic en blanc i negre de ciència-ficció.
El mateix any, per sisena vegada, va completar el disseny visual d'una pel·lícula: Mars et Avril, de Martin Villeneuve, extret de les fotonovel·les homònimes. L'estrena mundial d'aquesta pel·lícula va tenir lloc al 47è Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary a la República Txeca en la categoria «Another View», que presenta pel·lícules que demostren un enfocament artístic extraordinari. Posteriorment es va posar a treballar amb el seu col·lega Benoît Sokal en el disseny visual d'un llargmetratge d'animació fantàstic, Aquarica, la direcció del qual va ser encarregada a Martin Villeneuve...
El març de 2013, amb motiu del 30 anys de la sèries Les Cités obscures,. i «per tal de protegir la teva feina del desgast del temps i dels diners»,. François Schuiten va donar el 80% de les seves làmines originals a institucions franceses i belgues : la Biblioteca Nacional de França, el Museu del Còmic d'Angoulême, la Fundació Rei Baudouin, la Maison Autrique (comuna de Schaerbeek), el Centre de l'Image de La Louvière i el Centre Belga del Còmic (CB) de Brussel·les... El seu editor, Casterman, afirma en un comunicat de premsa que «l'autor resol qualsevol problema successori futur i assegura la sostenibilitat d'impressions de qualitat de les seves obres, més enllà dels desenvolupaments tecnològics».
Entre 2014 i 2016, va crear el díptic Revoir Paris amb Benoît Peeters.
A finals de 2015, va cofundar l'Institut Heritage-Innovation-Preservation (HIP), emmarcat dins de la cooperació franco-egípcia «ScanPyramids», un projecte científic internacional que explora les piràmides egípcies.
El 2017 va escriure per a Benoît Sokal la primera part del fantàstic díptic Aquarica.
El 2016-2017, el Musée des Arts et Métiers va presentar l'exposició Machines à dessin, basada en el cicle de Les Cités obscures, que va concloure el 2009 amb un dotzè volum..
El 2015, va començar a dibuixar un àlbum de Blake i Mortimer titulat Le Dernier Pharaon, basat en un guió de Thomas Gunzig i Jaco Van Dormael, que es va estrenar el .. El color va anar a càrrec del dissenyador gràfic Laurent Durieux.. El desenvolupament d'aquest àlbum va suposar quatre anys de treball.
El maig de 2019, Schuiten va anunciar que posava fi a la seva carrera dins el món del còmic.
L'any 2020 va ser reclutat pel Red Team, un grup compost per deu autors de ciència-ficció encarregats de fer previsions per al Ministeri de les Forces Armades imaginant-se «futures crisis geopolítiques i disrupcions tecnològiques que impliquen l'exèrcit», per tal de defensar la «sobirania de França», com a il·lustrador de totes les obres...
L' agost de 2023, amb Jim, va signar un llibre d'homenatge al seu difunt gos que el va seguir a tot arreu.. L'octubre del mateix any s'estrena Le Retour du capitaine Nemo, un àlbum il·lustrat, amb Benoît Peeters al guió, dedicat a l'obra de Jules Verne, el món marítim i la ciutat d'Amien.. En aquesta obra hi apareix una criatura híbrida fantàstica, el Nauti-Poulpe, de la qual en va sorgir un projecte d'escultura de bronze (10 m de llarg i 7 m d'alçada) per a la ciutat, amb la ubicació prevista al davant de la Halle Freyssinet d'Amiens, després que la ubicació inicial de l'escultura, a l'esplanada de l'estació, a la vista de la casa de Jules Verne, va haver de ser abandonada per motius tècnics.
Aquesta història s'emmarca dins del cicle Les cités obscures, sense ser, però, una historieta estrictament parlant.
Altres assoliments Escenografia François Schuiten ha creat diverses escenografies, entre les quals destaquen La ville imaginaire (Cités-Ciné Montréal), Le Musée des Ombres (presentada successivament a Angoulême, Sierre, Brussel·les i París), el Pavelló del Gran Ducat de Luxemburg a l'Exposició Universal de Sevilla, el gegantí Pavillon des Utopies (A planet of visions), el qual va comptar amb cinc milions de visitants a l'Exposició Universal de Hannover l'any 2000, així com el pavelló belga a l'Exposició d'Aichi l'any 2005.
Va dissenyar l'escenari de l'òpera de Rossini, La Cenerentola, presentada a La Monnaie de Brussel·les i a l'Òpera de Lió, així com un espectacle de cavalls itinerant basat en les actuacions de Mario Luraschi.
Disseny interior i exterior Estacions de metro Brussel·les François Schuiten va dissenyar la decoració de l'estació de metro Porte de Hal a Brussel·les, incorporant tramvies a mida real, relleus pintats i murals d'estil trompe-l'oeil. miniatura|Le Passage inconnu (Metro <i id="mwAZY">Porte de Hal</i> a Brussel·les).
París Estació de metro Arts et Métiers de la línia 11 de la RATP (xarxa de transport de París): coberta de coure amb portes que mostren invents. miniatura|Estació d'Arts et Métiers del metro de París, dissenyada per François Schuiten
Amiens i Jules Verne L'any 2005, va coronar la torre de la casa de Jules Verne a Amiens amb una esfera armil·lar, i va crear un gran fresc en trompe-l'oeil que adornava la paret adjacent, un fresc que evoca els viatges pel món..
El març de 2025, una escultura de bronze (10 m. de llargada i 7 m. d'alçada) El Nauti-Poll, completarà l'exposició en homenatge a Jules Verne.. La justificació de la criatura apareix al conte il·lustrat Le Retour du capitaine Nemo, publicat el 2023. Inicialment previst per a la plaça de l'estació, el Nauti-Poulpe va aparèixer davant de la Halle Freyssinet d'Amiens. Prèviament, aquest bronze -que destaca la imaginació simbolista i el fantàstic de Brussel·les- s'exposa davant del Palau de Justícia, plaça Poelaert de Brussel·les, durant un període de tres mesos el .. miniatura|La casa de Jules Verne, Boulevard Longueville a Amiens, amb la torre de maó rematada amb una esfera armil·lar metàl·lica.
Brussel·les i Victor Horta Amb Benoît Peeters i l'arquitecte Francis Metzger, va ser responsable de l'acondicionament del primer edifici modernista del gran arquitecte belga Victor Horta: la casa Autrique, convertida en un espai expositiu.
Schaerbeek i el museu «Train World» En col·laboració amb Expoduo (amb el arquitectes Véronique Carlier i Pascale Jeandrain), va dissenyar la museografia i l'escenografia del museu Train World a l'estació de Schaerbeek (Brussel·les) amb música de Bruno Letort, inaugurada pel rei Felip de Bèlgica, i oberta al públic el 25 de setembre de 2015. Aquest museu transporta el visitant al món del ferrocarril del passat, del present i també del futur mitjançant un viatge sensorial únic acompanyat d'històries personals i fascinants. Un projecte que també va inspirar l'àlbum La Douce, el primer que Schuiten va produir en solitari, i del qual el «personatge» principal n'és una locomotora de vapor «Tipus 12».
En la inauguració del recinte, i en reconeixement a la seva contribució, els ferrocarrils el van batejar «Chef de gare honoraire» de l'estació de Schaerbeek.
ScanPyramids Des de l'octubre de 2015 participa en el programa internacional de recerca i exploració ScanPyramids, com a artista il·lustrador. « scan-pyramids-mission-lille » [archive], sur altaplana.be (consulté le ).
És cofundador i vicepresident del HIP Institut (Heritage-Innovation-Preservation), dissenyador de la missió, en col·laboració amb la de la Universitat del Caire, sota l'auspici del Ministeri d'Antiguitats egipci.
Obres publicades Còmic Revistes Cinq récits courts (dibuix), amb Luc Schuiten (guió), a Métal hurlant, 1977-1980 Aux médianes de Cymbiola (guió i dibuix), amb Claude Renard (guió i dibuix), a Métal hurlant, 1979-1980 Le Rail (guió i dibuix), amb Claude Renard (guió i dibuix), a Métal hurlant, 1981 Deux récits courts de La Terre creuse (dibuix), amb Luc Schuiten (guió), a (À suivre),. 1978-1981 Les Cités obscures (dibuix), amb Benoît Peeters (guió), a (À suivre): Les Murailles de Samaris, 1982 La Fièvre d'Urbicande, 1983-1984 La Tour, 1986 La Route d'Armilia, 1987-1988 Brüsel, 1991