Mikhaïl Xemiakin (nom complet Mikhaïl Mikhàilovitx Xemiakin) (Moscou, Rússia, 4 de maig de 1943), Mikhail Chemiakin // RKDartists (нидерл.)Sokolov M. N. Mikhail Shemyakin // Shemyakin, Mikhail (англ.) // Grove Art Online / J. Turner — Oxford, Basingstoke, New York City: OUP, 2017. — doi:10.1093/GAO/9781884446054.ARTICLE.T078165 és un escultor soviètic i estatunidenc.
Al llarg de la seva carrera, Xemiakin ha rebut el Premi Estatal de la Federació Russa (1993)Иванян Э. А. Энциклопедия российско-американских отношений. XVIII-XX века.. — Москва: Международные отношения, 2001. — 696 с. — ISBN 5-7133-1045-0. i el reconeixement com a Artista del Poble de Kabardino-Balkària així com d'Artista del Poble d'Adiguèsia. És també doctor honoris causa de diverses institucions d'educació superior.
Biografia Mikhaïl Xemiakin va recordar el seu naixement:Михаил Шемякин в автобиографии «Моя жизнь: до изгнания».De 1945 a 1957 va viure amb els seus pares a Dresden (RDA).Иванян Э. А. Энциклопедия российско-американских отношений. XVIII-XX века.. — Москва: Международные отношения, 2001. — 696 с. — ISBN 5-7133-1045-0. El 1957, Mikhaïl, de catorze anys, va tornar a l'URSS, a Leningrad.
El 1957 va ser acceptat a l'escola secundària d'art de l'Institut de Pintura, Escultura i Arquitectura I. E. Repin, on va estudiar fins que en fou expulsat, l'any 1961. Del 1959 al 1971 va treballar de carter, de vigilant de seguretat i, durant cinc anys, d'aparellador a l'Ermita. El 1962, la primera exposició de Xemiakin es va inaugurar a la redacció de la revista "Zvezda".
El 1967 va fundar el grup d'artistes "Petersburg". Juntament amb el filòsof Vladímir Ivanov, va crear la teoria de la síntesi metafísica, dedicada a la recerca de noves formes de pintura d'icones basades en l'estudi de l'art religiós de diferents èpoques i pobles. Durant dos anys, en què el monestir era dirigit per l'arximandrita Alipy (Voronov), va ser novici al monestir de Pskov-Pechersky.
El 1971 va emigrar de l'URSS: després de nombroses detencions arran d’exposicions, de confiscacions d'obres i tractaments forçats en hospitals psiquiàtrics,Иванян Э. А. Энциклопедия российско-американских отношений. XVIII-XX века.. — Москва: Международные отношения, 2001. — 696 с. — ISBN 5-7133-1045-0.Биография Архивная копия от 16 января 2016 на Wayback Machine // Сайт фонда Михаила Шемякина el 1971 les autoritats van obligar Xemiakin a emigrar sota amenaça de processament penal. Segons Xemiakin, l'iniciador de la persecució sovint no era el KGB de l'URSS,Михаил Шемякин: «В России сейчас у власти находятся бесы, поэтому пришло время Медведева поддержать» // Бульвар Гордона, № 50 (294). Архивная копия от 10 января 2015 на Wayback Machine<sup>:Михаил Шемякин: «Да, фактически КГБ диссидентов преследовал, допрашивал и сажал, но не по своей, хочу подчеркнуть, инициативе. В основном расправлялись друг с другом люди искусства…» sinó la Unió d'Artistes de l'URSS.Передача «Личное время» // Культура Михаил Шемякин: «…Союз художников жить вам на свободе не даст, и мы, органы, выполняющие карательные функции, вынуждены будем вас посадить».
Des del 1971 va viure a París amb la seva dona, Riva (Rebecca) Modlina, i la seva filla Dorothea. Va organitzar exposicions i va publicar les obres dels seus col·legues, artistes russos i escriptors inconformistes. Iniciada a la dècada de 1960, la seva recerca sobre l'art de tots els temps i nacions ha crescut fins a convertir-se en una col·lecció de milions d'imatges, estructurades segons categories tècniques, històriques i filosòfiques. Aquesta col·lecció va servir de base per a la creació de l'Institut de Filosofia i Psicologia de la Creativitat (França), a més que va merèixer a l'artista cinc doctorats honoris causa. El 1981, es va traslladar a Nova York.Иванян Э. А. Энциклопедия российско-американских отношений. XVIII-XX века.. — Москва: Международные отношения, 2001. — 696 с. — ISBN 5-7133-1045-0.
L'any 2000 va fundar l'Imaginary Museum a Hudson, Nova York, que presenta exposicions sobre temes de recerca. Entre el 2002 i el 2003, va enregistrar 21 episodis de la sèrie "El museu imaginari de Mikhaïl Xemiakin" per al canal rus Kultura. Des del 2009, organitza exposicions basades en la seva recerca a la Fundació d'Artistes Mikhaïl Xemiakin de Sant Petersburg. El 2013, va publicar els primers catàlegs amb els resultats de recerca. El 2014, va donar suport a l'annexió de Crimea per part de la Federació Russa i va expressar la seva preocupació pels sentiments antioccidentals a la societat russa. Виктор Резунков. «Попахивает фашизмом». // Радио «Свобода», 20 октября 2014. Дата обращения: 5 июня 2018. Архивировано 2 сентября 2018 года.Наталья Иванова. Михаил Шемякин: Я уже 26 лет живу без городов… // Загородное обозрение, 30.06.2014. Дата обращения: 5 июня 2018. Архивировано 22 ноября 2018 года.
Família Mare - Iúlia Nikolaevna Shemyakina (1916-1999), graduada a l'Institut de Teatre de Leningrad, va ser actriu de teatre i cinema. L'actriu Iúlia Nikolaevna Predtechenskaya, en el seu primer matrimoni amb Blinova, en el segon amb Xemiakina (1916-1999), filla de Nikolai Alekseevich Predtechensky, graduat a l'Escola d'Enginyeria Naval de l'Emperador Nicolau I a Kronstadt.Владимир Желтов. «Она создала художника» Архивная копия от 24 января 2018 на Wayback Machine // Совершенно секретно, № 12 (389), 13.12.2016. Graduat a l'Institut de Teatre de Leningrad. Actriu del Teatre de Comèdia que porta el nom de N. P. Akimov. Va actuar en pel·lícules (Друзья, 1938). Esposa de l'actor Boris Blinov de 1933 a 1942. Durant la guerra a Moscou, va ser actriu al Teatre Taganka. De 1945 a 1956, va viure a Alemanya, on servia el seu segon marit. El 1956, va començar a treballar com a actriu de teatre de titelles a l'Evg Teatre de titelles. Demmeni, aleshores vivia a Riga. A la dècada del 1970, va emigrar a França per reunir-se amb el seu fill. A París, va crear el teatre de titelles Matriochka de París. Va morir el 1999 als EUA, a Claverack, a la finca del seu fill. Va escriure poesia i memòries.Стихотворение памяти Б. Окуджавы «Июня горький день» опубликовано в сборнике «Связь времен» (Москва, 2001). Её воспоминания о Сергее Филиппове и артистах Театра Комедии включены в книгу А. Риганова «Сергей Филиппов» (СПб., 2007). Pare - Mikhaïl Petrovich Shemyakin (1908-1977) va quedar orfe jove i va rebre el cognom Shemyakin del seu padrastre, l'oficial de la Guàrdia Blanca Shemyakin. El seu pare adoptiu va ser posteriorment afusellat, i el jove Mikhaïl Xemiakin (sènior) es va convertir en fill d'un regiment de l'Exèrcit Roig; amb 13 anys va rebre una de les primeres Ordres de la Bandera Roja i tota la seva vida va afirmar que pertanyia a la família Kardanov de Kabàrdia.Штрихи к портрету художника Архивная копия от 14 июня 2008 на Wayback Machine // Новая университетская жизнь. — № 4. — 13 марта 2008.Скульптор и художник Михаил Шемякин (недоступная ссылка) El coronel de la guàrdia Xemiakin va acabar la Gran Guerra Patriòtica com a comandant de la 8a Brigada de Fusellers Motoritzats de l'Orde de la Bandera Roja de Bobruisk de Suvorov i Kutuzov i titular de sis ordres.Документ о награде : Шемякин Михаил Петрович, Орден Красного Знамени Архивная копия от 1 июля 2016 на Wayback Machine // Память народа, 07.06.2016.Документ о награде : Шемякин Михаил Петрович, Орден Отечественной войны I степени Архивная копия от 1 июля 2016 на Wayback Machine // Память народа, 07.06.2016.Документ о награде : Шемякин Михаил Петрович, Орден Красной Звезды Архивная копия от 1 июля 2016 на Wayback Machine // Память народа, 07.06.2016. Mikhaïl Xemiakin es va casar dues vegades. Primera esposa (1963-1981) - Riva (Rivka, Revekka) Borisovna Modlina (6 de setembre de 1934-2014), escultora, artista. El 1958 es va graduar a l'escola d'art de Leningrad. Esposa de l'artista Richard Vasmi a la dècada del 1950, i de l'artista Alexander Arefiev entre el 1960 i el 1962. L'estiu de 1971 va emigrar amb la seva filla Dorothea Xemiakina. Visqué a París, des del 1983 - a Grècia; a la dècada del 2000 vivia al districte de Loches (França).ШЕМЯКИН Михаил Михайлович Архивная копия от 17 ноября 2010 на Wayback Machine // eternaltown.com.ua — Биографии, мемуары, истории Filla Doroteya Mikhailovna Xemiakina (9 de maig de 1964 - 20 de gener de 2018), artista, pintora, artista gràfica de llibres. Del 1986 al 2018 va viure a Atenes. Va morir després d'una llarga malaltia; forma greu de diabetis mellitus.Единственная дочь Михаила Шемякина скончалась во Франции после длительной болезни Архивная копия от 6 ноября 2018 на Wayback Machine // «Комсомольская правда» Segona esposa - Sarah de Kay.
Activitat creativa A Sant Petersburg, hi ha quatre monuments dedicats a Xemiakin:
víctimes de la repressió política; als arquitectes pioners de Sant Petersburg; passeig del tsar a Strelna; una còpia del monument a Pere el Gran va ser erigida a la ciutat de Loches, França, a la regió Centre, a la vora del riu Indre. El monument es troba al jardí de la vil·la de l'artista.
El 2001, es va inaugurar, a Londres, un monument dedicat al tricentenari de la visita de Pere el Gran a Londres i una composició escultòrica titulada "Nens: víctimes dels vicis adults" a Moscou.
El 2003, es va inaugurar un monument dedicat a Anatoli Sobchak a Sant Petersburg i la composició "El passeig del tsar" al Palau de Constantí.
El 1967, va posar en escena l'òpera "El nas" de D. Xostakóvitx a l'estudi del Conservatori de Leningrad.
A la dècada del 1990 i fins avui, juntament amb el pallasso V. Polunin, organitza processons i espectacles a Sant Petersburg, Moscou i Venècia.
El 2001, al Teatre Mariinsky, Xemiakin va posar en escena la seva pròpia versió del ballet "El Trencanous" de Piotr Ilitx Txaikovski amb coreografia de Kirill Simonov.
El 2005 va posar en escena un ballet basat en el conte de fades d'E. T. A. Hoffmann, "La nou màgica", amb llibret i disseny propis, música original de Sergei Slonimsky i coreografia de Donvena Pandoursky.
El 2006, el Teatre Mariinsky va posar en escena tres ballets d'un acte dissenyats per Shemyakin i coreografiats per Donvena Pandoursky.
El 2010, va crear una nova versió del ballet "Coppelia" de L. Delibes per al Teatre Nacional d'Òpera i Ballet de Lituània amb el coreògraf Kirill Simonov.
El 2007, Xemiakin va tornar a França, on es va establir prop de la ciutat de Châteauroux. El rang en què treballa Mikhaïl Xemiakin és molt ampli: des del dibuix fins a l'escultura monumental, el teatre i el cinema. Els temes de la seva obra també són variats: des del grotesc teatral fins a les imatges metafísiques.
Obres Monumental "Cíbele", bronze; fins a l'octubre del 2006, estava ubicat al carrer Prince del SoHo, a la ciutat de Nova York, EUA. Monument a Pere I a la Fortalesa de Pere i Pau, Sant Petersburg, 1991. Memorial a les víctimes de la repressió política ("Esfinxs metafísiques"), Sant Petersburg, 28 d'abril de 1995. Monument als "Arquitectes-pioners de Sant Petersburg", Sant Petersburg, 1995. Làpida a la tomba de Saveliy Kramarov, San Francisco, 1997. Monument al 200è aniversari de la mort de Giacomo Casanova, erigit davant del Palau Ducal de Venècia (Itàlia), 1998. El monument va estar instal·lat durant sis mesos perquè la col·locació de monuments moderns està prohibida a Venècia. Monument al professor Harold Uecker "Diàleg entre Plató i Sòcrates". Universitat Hofstra, Hempstead, WA, Nova York, 1999. Làpida de Mikhaïl Manévitx al cementiri de Volkovskoye a Sant Petersburg, 1999. Monument a Pere el Gran a Deptford, Londres, 2001. "Els infants són víctimes dels vicis dels adults"; Moscou, 2001. El monument "El Passeig del Tsar" al parc del Palau de Constantí a Strelna, 2003. Làpida d'Anatoly Sobchak al cementiri de Nikolskoye a Sant Petersburg, 2003. Monument a Vladímir Vissotski a Samara, 25 de gener de 2008. Monument a les víctimes del terror, Vladikavkaz, 2010. Monument "En memòria de la guerra oblidada que va canviar el curs de la història", Technopolis GS, 2014.