Carl Gottfried Wilhelm Taubert (Berlín, 23 de març, 1811 - Idem., 7 de gener, 1891), va ser un pianista i compositor alemany.

Biografia Taubert, fill del servidor secret de la cancelleria Johann Wilhelm Taubert, va estudiar filosofia a la Universitat Friedrich Wilhelm de la seva ciutat natal. Durant els seus estudis, es va convertir en alumne dels compositors Ludwig Berger i Bernhard Klein. Després de completar amb èxit els seus estudis, va treballar principalment com a professor de música fins al 1831.

El 1838 va dedicar el seu estudi de concert La Campanella op. 41 núm. 1 per a Clara Wieck, que la pianista mai va tocar en públic, Clara Wieck-Schumanns Studien- und Konzertrepertoire. Schumann-Portal; Liste tot i que es considera l'obra per a piano més important de Taubert.

Ja el 1831 va ser nomenat director dels Concerts de la Cort de Berlín; Deu anys més tard, Taubert es va convertir en director musical de la Royal Opera. En aquest càrrec, va fundar les «Veterades Simfòniques» a l'hivern de 1842/43, que l'orquestra de la cort va interpretar sota la seva direcció. Va ocupar aquest càrrec entre 1845 i finals de 1869; des de 1849 juntament amb Heinrich Dorn. Com a director d'orquestra, també va involucrar contemporanis importants: el 13 de febrer de 1843, va estrenar a Berlín la Simfonia núm. 1 en si bemoll major, nº. 1 op. 38, de Robert Schumann.

Malgrat la seva jubilació el 1870, Taubert va continuar treballant amb els músics de la cort i el 1875 va esdevenir president de la Secció Musical de l'Acadèmia d'Arts; N'era membre des del 1834.

Taubert va compondre òperes i simfonies, cantates i música incidental, quartets de corda i trios amb piano, sonates per a piano, violí i violoncel i més de 300 cançons, incloent-hi nombroses cançons infantils, com ara Schlaf in guter Ruh. Van ser precisament aquestes cançons les que van ser la base del seu èxit; Això no només va ser degut a les cantants que hi van actuar (com ara Amalie Joachim, Jenny Lind o Johanna Wagner).

Gràcies als seus serveis a la música, va ser nomenat membre honorari de la "Sing-Akademie zu Berlin". A finals de 1889, Taubert va dimitir de tots els seus càrrecs i es va retirar a la vida privada.

Poc abans del seu 80è aniversari, Wilhelm Taubert va morir a Berlín a principis de 1891. El seu lloc de descans final és al cementiri I de la congregació de Jerusalem i Església Nova al carrer Zossener de Berlín-Kreuzberg (Secció 3/1). S'ha perdut un medalló amb un retrat a la làpida.Hans-Jürgen Mende: Lexikon Berliner Begräbnisstätten. Pharus-Plan, Berlin 2018, ISBN 978-3-86514-206-1, S. 217.

Família Wilhelm Taubert es va casar amb Wilhelmine Schechner (* 1816? a Munic, † 14 de setembre de 1892 a Zehlendorf prop de Berlín) a Berlín el 30 de novembre de 1834,Monatshefte für Musikgeschichte, Jg. 25 (1893), S. 161; Textarchiv – Internet Archive. germana petita de la cantant Nanette Schechner-Waagen (1804–1860). Un fill d'aquest matrimoni va ser l'escriptor Emil Taubert (1844–1895).

Obres (selecció) Die Kirmes, Oper, 1832 Die Zigeuner, Oper, 1834 Marquis und Dieb, 1842 Joggeli, Oper Macbeth, Oper, 1857 Caesario oder Was ihr wollt, Oper, 1874 1. Sinfonie in C-Dur op. 31 (1831) 2. Sinfonie in F-Dur op. 69 (1846) 3. Sinfonie in h-Moll op. 80 (1850) 4. Sinfonie in c-Moll op. 113 (1855) Klavierkonzerte Nr. 1 & 2 (E-Dur op. 18 & A-Dur op. 189) – Ersteinspielung 2010Wolfram Goertz Romantische Raritäten für Klavier und Orchester. Rezension, rp-online.de

Referències

Bibliografia Arthur F. Bussenius: Carl Wilhelm Taubert, Ferdinand Hiller (= Els compositors dels temps moderns, volum 43). Balde, Kassel 1857; Arxiu de text – Internet Archive. Carl von Ledebur: El lèxic Tonkünstler de Berlín des dels primers temps fins a l'actualitat. Ludwig Rauh, Berlín 1861, pàg. 583–592, urn:nbn:de:bvb:12-bsb10931847-2 (Arxiu de textos – Internet Archive). Robert Eitner: Taubert, Wilhelm. A: Biografia general alemanya (ADB). Volum 37, Duncker & Humblot, Leipzig 1894, pàg. 430–433. Correspondència entre Robert i Clara Schumann i corresponsals a Berlín de 1832 a 1883, ed. de Klaus Martin Kopitz, Eva Katharina Klein i Thomas Synofzik (= Edició de cartes de Schumann, sèrie II, volum 17). Dohr, Colònia 2015, ISBN 978-3-86846-028-5, pàg. 695–727.

Categoria:Morts a Berlín Categoria:Morts el 1891 Categoria:Compositors berlinesos Categoria:Compositors d'òpera alemanys Categoria:Compositors alemanys del Romanticisme Categoria:Compositors alemanys morts al segle XIX Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1811