Yann Le Pennetier (25 de maig de 1954, Marsella), conegut com Yann o de vegades Balac, és un guionista francès de còmics.
Carrera professional Yann es va fer famós a principis dels anys 80 gràcies a les seves sèries amb Didier Conrad publicades a Spirou (Les Hauts de page, Bob Marone i sobretot Les Innommables). Més endavant esdevé també guionista (Sambre, Freddy Lombard amb Yves Chaland, Yoyo amb Frank Le Gall) en diversos gèneres de còmics.
Està darrere de moltes sèries com Pin-Up, Odilon Verjus, Spoon et White, Le Grand Duc, Dent d'ours, Black Squaw, Double 7 i Atom Agency.
Yann col·labora en alguns clàssics com Le Marsupilami (7 àlbums), Lucky Luke (3 àlbums), Spirou et Fantasio (5 àlbums) i XIII Mystery (1 àlbum).
Va crear la sèrie spin-off de Sergi Grapes, anomenada Gastoon (2 volums) i després Louve (7 volums).
Des del 2018 és el guionista de la sèrie Thorgal.
Patrick Gaumer considera Yann «entre els principals guionistes contemporanis».
Biografia Debut a Spirou (1975-1983) Després d'estudiar arquitectura, més cinc anys d'estudis de comunicació visual i audiovisual a Marsella, Yann es va llançar al còmic. Primer fa de dibuxant, però aviat prefereix dedicar-se al guió per poder «tractar simultàniament múltiples universos».
El 1978 va conèixer Didier Conrad. Després d'haver-se unit a Spirou, el duet es va fer conegut per les seves publicacions com Les Innommables, de la qual es publiquen dos episodis entre 1980 i 1982. Creen diverses animacions per la revista, inclosa els «Hauts de page», una sèrie de gags situats a l'espai en blanc de la part superior de les pàgines, que, des de finals de 1980 fins a principis de 1982, critiquen el funcionament de la revista.
Aquestes publicacions contrasten amb el to general del setmanari. Yann es guanya així reputació com a prometedor escriptor de comèdia. «Renovador de còmics humorístics», forma part d'una generació de guionistes que qüestionen les generacions anteriors. Després de 1982, Yann i Conrad van començar a desaparèixer de Spirou, per decisió editorial.
El període de Circus (1983-1989) Després de Spirou, Yann es va incorporar a Circus el 1983. Publica les primeres històries llargues de Bob Marone, encara amb Conrad. Va començar col·laboracions amb Marc Hardy (La Patrouille des libellules i Lolo et Sucette entre 1984 i 1988), Frank Le Gall (Yoyo, 1985-1987), Yslaire (Sambre, 1985-1989), Denis Bodart (Célestin Speculoos, 1988) i Olivier Neuray (Nuit blanche, 1989). Paral·lelament, es va fer càrrec del guió de Freddy Lombard d'Yves Chaland en els tres darrers episodis (1986-1989).
Les seves col·laboracions amb Conrad i Hardy van confirmar la seva condició de guionista humorístic al qual li agradava sorprendre (La patrulla de la libèl·lula caricaturitza violentament tant jueus com nazis). Les seves altres col·laboracions li permeten mostrar noves facetes del seu talent. Yoyo s'acosta al somni i a l'absurd; Sambre és una èpica realista salpebrada de referències literàries i desproveïda de qualsevol humor; els seus Freddy Lombard, darrere d'un humor referencial de segon grau, estan construïts amb cura. Amb Nuit blanche, l'any 1989, Yann va llançar la seva primera sèrie realista «clàssica», sense més ambició que explicar una història.
Diversificació Al finalitzar la seva col·laboració amb Circus el 1987, Yann amplia les seves col·laboracions, buscant nous mitjans i editorials. La seva producció inclou sèries d'humor (Leonid et Sputnika, una sèrie de gags a Rússia per a la revista belga L'Instant, amb Philippe Bercovici, per l'editorial Marsu Productions (1990-1994); la sèrie Sales petits contes, d'humor corrosiu, algunes històries de la qual són prepublicats a Spirou i apareixen a la nova col·lecció Humour Libre de Dupuis; Basil et Victoria, amb Edith, publicat per Les Humanoïdes associés (4 volums del 1990 al 2006); Odilon Verjus, amb Laurent Verron, per l'editorial Le Lombard (1996-2006); Spoon & White, una sèrie amb humor referenciat sobre Clint Eastwood, amb Simon Léturgie), sèries d'aventures més clàssica (Pin-Up, una sèrie glamurosa amb Philippe Berthet, per a Dargaud del 1994); Star Hunters, una sèrie a la recerca de meteorits publicada a Spirou amb Olivier Wozniak i reeditat en àlbums per Dupuis a la col·lecció Repérages (3 volums del 1991 al 2001); The Eternals, amb Félix Meynet, per Dargaud (6 àlbums del 2003 al 2010). Alguns títols estan prepublicats a la revista francesa Bodoï. Va abordar també westerns durs amb Colt Walker, amb Fabrice Lamy, publicat inicialment per Dargaud, i més endavant Soleil Productions (1997-2001).
També reprèn el món del còmic franco-belga, col·laborant amb autors consolidats. Així, succeeix a Greg com a guionista de la sèrie derivada Le Marsupilami, per la qual dissenya les històries de set volums sota la direcció d'André Franquin i amb Batem en els dibuixos, publicats per Marsu Productions entre 1989 i 1994.
Amb Morris, va coescriure el guió del volum Le Klondike, una seqüela indirecta de Pied-Tendre, un clàssic de René Goscinny. Al mateix temps, va començar a crear i desenvolupar una sèrie derivada, Kid Lucky. Ell i el seu company Didier Conrad van utilitzar el pseudònim de "Pearce" per desenvolupar aquesta versió infantil de Lucky Luke, coescrita per Jean Léturgie. Després del segon àlbum Oklahoma Jim, que es va publicar l'any 1997 amb una recepció molt discreta, la sèrie es va suspendre.
El trio Yann/Conrad/Leturgie va crear llavors Cotton Kid, que va agafar diversos elements de Kid Lucky i va tenir sis volums publicats per l'editorial Vents d'Ouest, entre 1999 i 2003. Yann també se centra en la seva sèrie més adulta: Pin-Up publicat per Dargaud i Spoon & White publicat per Dupuis. La primera va quedar paralitzada el 2005 amb un novè àlbum i s'acaba el 2011. La segona veu amenaçada el seu futur amb la fi de la col·lecció Humor Libre. Va ser recuperada per l'editorial Vents d'Ouest a partir del volum 5, publicat l'any 2003.
Les relacions amb Dupuis segueixen sent positives i li encarrega el guió de la tercera edició especial de Spirou de la col·lecció Une aventure de Spirou et Fantasio de..., amb Fabrice Tarrin al dibuix, que es va estrenar el 2007.
Va ser cridat per ajudar a Jean-David Morvan a escriure el volum 50 de la sèrie regular, publicada el 2008.
El 2009, va escriure la història per a la cinquena edició especial, dibuixada per Olivier Schwartz, Le Groom vert-de-gris. Aquest àlbum està ambientat a Brussel·les durant la Segona Guerra Mundial. El llançament va donar lloc a una polèmica a la premsa especialitzada.
El 2008, crea Le Grand Duc amb Romain Hugault, una trilogia aeronàutica de temàtica històrica, publicat per Paquet a la col·lecció Cockpit (2008-2010).
L'any 2009, també va signar la seva primera adaptació literària, el díptic Les Hauts de Hurlevent, amb Edith, publicat per Delcourt (2009-2010).
Represes i ampliacions (década de 2010) El 2010, va escriure el guió del volum 3 de la sèrie derivada XIII Misteri, dibuixat per Éric Henninot i Bérengère Marquebreucq per edicions Dargaud.
El 2011, va publicar un desè volum de Pin-Up, encara dibuixat per Philippe Berthet, i es va involucrar en una altra de les sèries històriques de Jean Van Hamme.
El 2011 es va publicar el primer volum de Gastoon, una nova sèrie centrada en el jove nebot de l'heroi a l'atur creat per Franquin, que Yann va escriure conjuntament amb Jean Léturgie, amb dibuixos de Simon Léturgie, publicat per Marsu Productions . Però a Yann li interessa més el món de Thorgal, un personatge creat per Van Hamme i dibuixat per Grzegorz Rosiński.
Primer se li va oferir escriure una sèrie derivada, titulada Louve, centrada en la filla menor de Thorgal. Va acceptar i va publicar un primer díptic entre 2011 i 2012, basat en un dibuix del rus Roman Surzhenko. Les edicions Le Lombard el van confirmar com a guionista de Louve, però també li van confiar una altra sèrie spin-off: La Jeunesse de Thorgal. El primer volum d'aquesta preqüela es va publicar a principis de 2013.
L'editorial Dupuis li ha permès a ell i a Olivier Schwartz de dissenyar dues aventures més a la col·lecció Une aventure de Spirou et Fantasio par..., per formar una trilogia. Es tracta dels volums 7, del 2014, i 11, publicat a principis del 2017.
El 2017, la sèrie Louve va concloure després de set volums. El mateix any, Yann va ser encarregat de la sèrie principal, Thorgal. El volum 36 s'havia d'anomenar Les Naufragés du Ciel segons un guió inicial de Xavier Dorison, però finalment va ser rebatejat simplement amb Aniel.. Surt el 2018.
Del 2013 al 2018 va escriure la sèrie Dent d'ours en col·laboració amb Alain Henriet en el dibuix. Compost per sis volums, té lloc al final de la Segona Guerra Mundial.. La sèrie tracta sobre l'aviació i l'espionatge. Segons Gil Roy d'Aerobuzz.fr, la sèrie està plena de girs i flashbacks.. El primer àlbum de la sèrie, Max, va rebre el premi Saint-Michel al millor guió de l'any 2013.. El gener de 2014, l'obra també va ser guardonada al Festival Internacional del Còmics d'Angulema amb el prix des collégiens..
Es manté en el camp de l'aviació i la guerra amb l'àlbum Double 7, un one-shot l'acció del qual aquesta vegada té lloc el 1936. El dibuix és d'André Juillard,. el seu company de l'ara clàssic Mezek (2011), amb temes semblants. També té un altre retrobament, i llança una nova sèrie per Dupuis amb Olivier Schwartz al dibuix: Atom Agency, que ofereix un univers detectivesc ple de referències al còmic francobelga.
A principis del 2019 va llançar una nova sèrie, encara amb Dupuis: Avant. Es tracta d'un còmic d'aventures humorístic que li permet redescobrir el seu to acerbat dels anys noranta. L'acció transcorre a la prehistòria i se centra en una nena, la turbulent descendent d'un cap de tribu seductor i de bon humor. El disseny és proporcionat per un autor format en el registre de la fantasia heroica, Jérôme Lereculey.
Temes principals dels guions de Yann Yann és considerat com un guionista provocador, que no dubta a afrontar de cara realitats difícils, sense denunciar-les explícitament. Els seus «hauts de pages», que dibuixa amb el seu amic Didier Conrad des de finals de 1980 fins a principis de 1982 a Spirou, ataquen violentament algunes de les sèries insígnies de la casa (Yoko Tsuno, Papyrus i Génial Olivier).
Obres publicades Tret que s'indiqui el contrari, Yann només és el guionista dels còmics.
En publicacions periòdiques Spirou Carte blanche (guió i dibuix), cinc contes, 1974-1975 Contes i històries breus diverses amb Didier Conrad (dibuix), 1979-1981 Hauts de pages, amb Didier Conrad, 1979-1982 Les innombrables, amb Didier Conrad (dibuix), 2 històries a seguir, 1980-1982 Els Brigoleurs (text), il·lustrat per diversos dissenyadors, 1981 Bob Marone (textos), amb Didier Conrad (il·lustració), dos contes, 1981 Oncle Paul, amb diversos artistes, cinc contes, 1982-1985 Les Chats se cachent pour mourir, amb Zep (dibuix), relat breu, 1998 Chasseurs d'étoiles, amb Olivier Wozniak (dibuix), tres històries a seguir, 1999-2001 Spoon & White, amb Jean Léturgie (guió) i Simon Léturgie (dibuix), Dupuis, 1999-2002, després Vents d'Ouest, 2003-2005 Una aventura de Spirou i Fantasio de…, v. 3: Le Tombeau des Champignac, amb Tarrin (dibuix), 2007 Spirou i Fantasio v. 50: Aux souces de Z, amb Jean-David Morvan (escenari) i José-Luis Munuera (dibuix), Dupuis, 2008 Une aventure de Spirou et Fantasio par…, v. 5, 7 i 11: Le Groom vert-de-gris, La Femme Léopard i Le Maître des Hosties Noires, amb Olivier Schwartz (dibuix), 2009, 2014 i 2017 Spirou dream team, amb Simon Léturgie (dibuix), 15 gags i contes, des del 2008
Circus Bob Marone, amb Didier Conrad (dibuix), dues històries a seguir, 1983-1985 Diversos contes i històries amb diversos il·lustradors, 1984-1988 La patruille des Libellulles, amb Marc Hardy (dibuix), quatre contes i tres seqüeles, 1984-1988 Yoyo, amb Frank Le Gall, dues històries a seguir, 1985-1987