Julien Ries (Arlon, 19 d'abril de 1920 – Tournai, 23 de febrer de 2013) va ser un historiador belga de les religions, cardenal i arquebisbe catòlic.I dati biografici qui presentati si fondano su N. Spineto (a cura di), Notizie biografiche su Julien Ries, in N. Spineto (a cura di), L'antropologia religiosa di fronte alle espressioni della cultura e dell'arte, Jaca Book, Milano 2009, p. 127-131. Abans de la seva mort, Ries va ser descrit com "el major investigador religiós viu".
Biografia Formació Nascut el 19 d'abril de 1920 en un poble del Luxemburg belga, Fouches, aleshores llogaret del municipi d'Hachy i ara del d'Arlon, de Firmin Ries i Clémentine Hardy, de 1933 a 1939 va assistir al Seminari Menor de Bastogne, a la diòcesi de Namur, on va cursar estudis clàssics i filosòfics. De 1941 a 1945, va estudiar a la Facultat de teologia al Seminari Major de Namur .
Va ser ordenat sacerdot el 12 d'agost de 1945 a la catedral de Namur. Després va continuar els seus estudis a la Facultat de Teologia i a l'Institut Orientalista de la Universitat Catòlica de Lovaina de 1945 a 1950 , obtenint la llicenciatura en teologia el 1948 i la llicenciatura en filologia i història orientals el 1949 . El 1953 es va doctorar en teologia. La seva tesi, dirigida per Lucien Cerfaux i Louis Théophile Lefort, tracta de la influència dels escrits del Nou Testament sobre l'eucologi maniqueu copte de Médinêt Mâdi. Després va continuar la seva recerca, sota la direcció dels dos mestres.
Activitats professionals i acadèmiques El 1960 va ser nomenat encarregat de conferències, a instàncies de Cerfaux, pel rector de la Universitat de Lovaina, monsenyor van Waeyenberg. El seu ensenyament era sobre el maniqueisme. L'any 1968 esdevingué cap dels cursos d'història de les religions: sota ell, l'ensenyament de la disciplina a Lovaina va experimentar un fort augment, promogut per Édouard Massaux, el nou rector de la Universitat Francòfona , on Ries va crear el 1970 el Centre d'Histoire des Religions (que actualment porta el seu nom).
un seminari sobre la història de les religions. Això el va portar a preocupar-se cada cop més per la història general de les religions, sense abandonar els seus interessos originaris pels estudis maniqueus. Esdevingut professor emèrit l'any 1985 , va continuar la seva activitat docent durant cinc anys més com a professor visitant. El 1986 , va ser nomenat membre del «Comité nacional d'avaluació de les Universitats de França» com a expert estranger.
També va ensenyar fora de Bèlgica, a l'Institut de Science et de Théologie de l' Institut catholique de París i a la Facultat de Teologia de Lugano.
Activitats i activitats pastorals a la Santa Seu Va exercir com a professor de religió catòlica a l'Athénée d'Athus (entre 1950 i 1959). Degà de la parròquia de Messancy del 1959 al 1968, del 1968 al 2000 fou rector de Suarlée (Namur). Des de l'any 2000 va ser capellà de la Família Espiritual “L'Opera” de Villers Saint Amand (Ath).
Succeint a Monsenyor Étienne Lamotte, de 1979 a 1985 va ser consultor del Secretariat per al Diàleg Interreligiós, després del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós.
Ries va ser nomenat capellà de Sa Santedat el 2010.
El papa Benet XVI el va crear cardenal diaca de Sant'Antonio di Padova a Circonvallazione Appia en el consistori del 18 de febrer de 2012. Va rebre l'ordenació episcopal l'11 de febrer de 2012 de mans de l'arquebisbe Giacinto Berloco, nunci apostòlic a Bèlgica
El Centre Cerfaux-Lefort Després de la divisió de la Universitat de Lovaina en dues parts diferenciades i autònomes, l'any 1969 Ries va establir, juntament amb Philippe Delhaye, degà de la Facultat de Teologia, el Centre Cerfaux Lefort, l'objectiu del qual és recollir llibres i revistes per ajudar a reconstruir la col·lecció de llibres de la Universitat de Lovaina, que havia estat molt danyada durant les dues guerres mundials i la divisió de les universitats. Ja en els primers vint anys d'existència, el centre, que encara està en funcionament, ha permès l'adquisició d'uns 1.600.000 volums, 400.000 dels quals han enriquit biblioteques universitàries i diversos centenars de milers s'han enviat als països en desenvolupament. Ries va presidir el Centre Cerfaux-Lefort fins al desembre de 2011, quan, després de la seva dimissió, el Centre es va convertir en un centre de recerca i va ser confiat a René Lebrun.
Responsabilitats en revistes i institucions científiques El 1970, juntament amb Philippe Delhaye i Gustave Thils, va fundar la «Revue théologique de Louvain», de la qual va exercir d'administrador durant sis anys. També va ser membre del consell d'administració de la revista «Le Muséon» de Louvain la Neuve i del consell internacional de la revista «L'umana avventura-L'aventure humaine» (Milà i París). Membre de la Société belge d'études orientales, es va incorporar al comitè executiu de l'associació l'any 1975. El mateix any va esdevenir president de l'Institut orientaliste de Louvain la Neuve , càrrec que va ocupar fins al 1980, quan l'Institut es va traslladar als seus nous edificis a Louvain-la-Neuve. Després va romandre en el comitè de gestió i va esdevenir el comissari de l'Acta Orientalia Belgica i el vicepresident de la Societat.
Activitats de divulgació científica Sempre atent i sensible a la difusió de la història de les religions més enllà dels cercles acadèmics, va publicar diverses obres per al gran públic i va dirigir una sèrie de volums sobre les grans religions destinats als joves (“Les religions de la humanitat”).
A principis dels anys 80 entra en contacte amb Luigi Giussani, que el posa en contacte amb el moviment Comunió i Alliberament, en el qual Ries troba un interlocutor especialment sensible a les seves idees sobre l'antropologia del sagrat. De 1982 a 2004 va participar a la Trobada organitzada anualment pel moviment a Rímini, on celebrava regularment conferències i organitzava exposicions. Els textos dels seus informes van aparèixer a les Actes de la Reunió.
Organització de conferències i direcció de cicles i treballs col·lectius Va organitzar nombroses conferències, les actes de les quals van trobar espai en les col·leccions que va dirigir, i va editar diverses obres col·lectives, les principals de les quals són els deu volums del Tractat d'antropologia del sagrat (Llibre Jaca, Milà 1989-2009). Va fundar i dirigir la sèrie Història de les religions Homo Religiosus, Information et Enseignement, Collection Cerfaux Lefort, Conférences et Travaux (publicada pel Cente d'histoire des religions, Louvain-la-Neuve); Homo religiosus II (Jaca Book, Milà), Homo religiosus serie II (Brepols, Turnhout).
La mort El 23 de febrer de 2013 va morir a la clínica "Notre-Dame" de Tournai, on havia estat hospitalitzat durant dues setmanes a causa d'una insuficiència cardíaca. Ha enterrat al cementiri de Villers-Saint-Amand.
Pensament Característiques generals Ries defineix la seva perspectiva d'investigació dels fenòmens religiosos com " antropologia religiosa" o "antropologia del sagrat". L'experiència religiosa, com és típicament humana, té per a ell un substrat unitari i unes característiques constants; al mateix temps, però, és variat i polièdric, ja que només es pot implementar dins de contextos històrics. Així, quan parla d'antropologia religiosa, Ries acostuma a no fer un discurs estructural i sincrònic, sinó que assumeix sempre com a primari l'element històric i cultural: en això es pot mesurar la seva distància, no només des dels corrents estructuralistes de l'antropologia, sinó també des d'alguns trets de les perspectives fenomenològiques. Per a Ries, l'experiència religiosa és una experiència del sagrat, entès com una realitat transcendent i misteriosa –segons la tradició d'estudis que es remunta a Rudolf Otto–, que pressuposa allò que Mircea Eliade i Ugo Bianchi anomenen “ruptura de nivell”, és a dir, interrupció de la dimensió ordinària en què vivim. L'experiència humana i la realitat del sagrat troben el seu punt de trobada en lhomo religiosus, que es pot considerar la clau de volta de l'edifici conceptual de Ries. Homo religiosus és, de fet, l'home que viu l'experiència del sagrat: és a dir, que experimenta una realitat que el transcendeix, potencia la seva existència i li dona sentit. El concepte dhomo religiosus està lligat a la idea que l'home és naturaliter religiosus, és a dir, que la religiositat s'inscriu en el seu ésser de manera natural i necessària, i la idea que la plenitud, la plenitud de l'experiència humana només es pot aconseguir realitzant i completant aquesta religiositat natural. Aquesta temàtica dual segueix els supòsits de Mircea Eliade, que Ries rep i redefineix contextualitzant-los historiogràficament, debatent amb aquelles perspectives que neguen, amb diverses motivacions, la validesa heurística del concepte dhomo religiosus, repensant-les en relació a determinades formes d'hermenèutica contemporània (el punt principal de referència de l'imaginari de Gilbert Durand en aquest sentit és Paul Ricœur)
Per a Ries, la història de les religions és la recerca de rastres de lhomo religiosus a través de l'estudi de les seves produccions culturals, des del Paleolític fins a l'actualitat. Aquest plantejament també implica un diagnòstic i una proposta per a la societat contemporània. És possible limitar-se a viure la pròpia experiència religiosa o a tenir una adhesió basada en la fe, però l'home s'acosta al sagrat de manera més conscient fent seves les experiències religioses de tota la humanitat. La manera de fer-ho és reconstruir històricament aquestes experiències, però el coneixement i el discurs històric no estan dirigits a la història, ni responen a simples necessitats de curiositat intel·lectual: pretenen, en canvi, un enriquiment progressiu de cada persona, mitjançant la comparació amb allò que és típicament humà. En aquest procés d'enriquiment hi juga un paper essencial el coneixement de l'experiència religiosa cristiana, que Ries va viure en primera persona també a través del seu compromís com a sacerdot.Fonte: N. Spineto Julien Ries e la fondazione di un'antropologia del sacro, in L'antropologia religiosa di fronte alle espressioni della cultura e dell'arte, cit., p. 89-99.
"Antropologia religiosa fonamental"